Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'aqua, aigua o aiva a l'è on compòst chimegh, trasparent, inodor, insipid, formaa de idrògen e ossigen, e la soa formula chimega l'è H2O. In d'on staat pussee impur la crea pioeuva, el mar, i lagh...

Rapresentazion d'ona molecula d'aqua.

In del stat natural, l'aqua la sa troeuva meessedada cont alter sostanz (come saa mineraj, etc.). L'aqua, quella pura, la se troeva domà in di laboratòri, grazzia a d'on quaj process de purificazion, per esempi la distillazion.

L'aqua l'è ona sostanza cont ona struttura chimega particulara: la disposizion del spazi di duu atom de idrògen, a rappòrt con l'atom central d'ossigen, la permett la formazion de ligamm flebij intra l'atom de ossigen e quell d'idrogen con different pont d'idrogen. Chess chì l'influenza i propriedaa fisegh de l'aqua, soratutt:

  • I temperadur de fusion e bujzion, relativament alt se paragonaa a di sostanz chimegh de pes molecular compagn, come, per esempi, el metan, l'amoniega o l'etan.
  • La sova capacitaa de dissòlv i sostanz polar.
  • La curva densità/temperatura olterada (par vergott el giazz el galleggia sora l'aqua liqueda).

Come tutt i sostanz, l'aqua la pò mudà el sò stat.

  • Aqua: Stat liquid
  • Giazz: Stat sòled
  • Vapor: Stat gassos

Riferiment Modifega