Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'art, en del sò significad pussee largh, la tœul denter ogna atività umana — esercitada de un om sol o de un grœup — che, con l'usanza de soluzzion tecniche, bravura, talencc personai e spertisia guadagnada col studi e l'esperienza, la porta a de le forme creative de espression estetica. En de la sò acezzion moderna, l'art l'è ligada a la capacità de trasmeter emozzion, inscé, le espression artistiche, anch siben che le ponte a trasmeter dei messagg, le constituiss mia un lenguagg ver e propri, perchè le gh'ha mia un codes inequivocabil condividid de tœucc i fruidor, ma al contrari le ven enterpretade de ogna soget a la sò fosgia.

Particolar de La Gioconda

L'art la pœul vesser considerada an'pò a sota l'aspet de una profession de tradizzion antica esercitada con l'osservanza de cercc canen codificacc col temp. En chesto sens, le profession artisanale — cioè chelle che se referiss a l'artisanad — le riva sœu de spess an'mò al Medioev, quand che le s'è desvilupade come atività specializade e chei che fava un mester i s'è reunicc en de le corporazzion. Ogna art la gh'haviva una sò tradizzion, e i sò concecc i vegniva meticc sgiò en d'una regola de l'art, a la qual ogna artier el gh'haviva de tegnìss.

Evoluzzion storica del concet de art Modifega

A analizà la storia del concet de art se ved che en del cors del temp el se trasforma poch a la volta, ma in d'una manera profonda.

Antighita: sanscrit Ṛta (orden), Lati: Ars, Grech: Τέχνη l'indica la capacità dei omen de fà sœu i ogecc. La capacità la sta en de la conossenza de le regole. chell che i se nintindives per "art" i antigh se pœul capìll se se pensa a le nœuv muse che le protesgiva e personificava le arcc. En de la lista, endove che manca le arcc figurtive compagne de la pitura e la scultura, envece ven representad soratœut le arcc del spetacol: la danza, la tragedia e la comedia, la mimica, le sorte diferente de poesia, che en de l'antichita, an'pò a quand che l'era scrivida, l'era destinada prim de tœut a vesser declamada o cantada: epica, amorosa e lirica. Desorapiœù, en de le arcc gh'era denter an'pò dò dissipline che al dé d'encœu i è considerade scienze: la storia e l'Astronomia.

Col elenesim s'è inviad a fà le classificazzion, e le arcc i è stade dividide en cumœune e liberai, a segonda che per esercitàlele ghe vuless un sforz fisich o entelletual.

En del Medioevo s'è inviad a revalutà le arcc cumœune, che le vegnarà ciamade mecaniche, me le seghetarà a havìga un ranch inferior respet a le arcc liberai. De le arcc mecaniche ghe n'era stad lassad fò diverse de chelle che noter encœu considerom "belle arcc", compagn de la pitura e la scultura. Le arcc liberai e mecaniche i era stade rudide al nœumer de set e, en mez a chelle che domandava sforz fisich, gh'era denter apena le arcc che le migliorava la vita de l'om, che le je nutriva, che le je reparava de le entemperie, cioè le arcc considerade utii. Se conoss de cheste arcc mecaniche medievai dò liste de riferiment: chelle de l'Ugo de san Vitor e del Rodulf de Longh Camp.

La poesia la rientrava gnemò en del concet medieval de art, perchè el poeta l'era considerad en vate che el componia i sò vers sœu ispirazzion del Signor. Esistiva mia la regola de le composizzion poetiche, almen per chell che revardava el contegnud. A fà la part principal perchè la poesia la vigness considerada una art l'è stad el Bernardo Segni che en del 1549 el gh'ha tradusid en lengua volgar la Poetica de Aristotel, œuvra endove che l'autor el cuntava la poesia intra le arcc.

La condizzion social dei artisti — che l'è mejorada mia de poch en del Rinassciment — la gh'ha contribuid a separàj dei sceinziacc e dei artesan.

En del 1735 el Baumgarten l'enventa la parolla estetica e el la dopera per la prima volta en de la sò tesi de laurea. En del 1750 el publica en sagg col titol de Æsthetica.

El Charles Batteox en del 1746 el defeniss, en del sò liber Le belle arc rudide a un prencipi unich[1], el sistema de le belle arcc, e l'indica cinch arcc en sens propri — la pitura, la scultura, la poesia, la musica, la danza — ensema a le quale el metiva denter an'pò dò arcc relazzionade - l'eloquenza e l'architetura - che le gh'haviva el carater cumun de l'imitazzion de la realtà col proposet de creà ogecc bei.

De la fin del secol XVIII invia le prime crisi del concet de "bell" e de art. Gh'era dree a nasser de le forme nœuve de espression compagne de la fotografia, l’architetura endustrial, l’ogetistica per la àa, e bisognava fàlle stand denter en del concet de art.

Inscé en del Nœuv-cent s'è bandonad l'idea de una definizzion che tegniva denter art e œuvre d'art. La parola "art" la deventa un concet devert, endove che ghe va denter tœute le definizzion possibile de art.

El Nœuv-cent el se fà portavos de la cressida entimista portada enanc dei pensador del secol prima, ma el renœuva i bisogn pussee interior de l’artista e el se fà portavos an'pò de l'inovazzion tecnica, de la quala i materiai nœv compagn del ferr e dei componencc prefabricacc i è elemencc findamentai.

L'architetura nœuva la gh'ha de vesser el segn de renovament cultural e social, per chesto se va vers una omogeneità dei carater de la costruzzion architetonica nœuva, se stabeliss en carater nœuv, en “stil moderen”.

Quand che de l'entusiasem per el progress endustrial el passa a la conossenza de la trasformazzion che agiss en de le struture de la vita e de la società, entoren al 1910, en del “Modernesim”, se forma de le “avanguardie” artistiche che le gh'ha l'obietiv de cambià le modalità e le finalità de l’art.

En del mond, giœuna de la capitai principai de l'art de sigur l'è Fiorenza, che la gh'ha la pussee granda concentrazzion al mond de œuvre d'art en proporzion a la sò enstension.

Referimencc Modifega

  1. Les Beaux-Arts réduits à un même principe, 1746

Colegamencc esteren Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: