Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Auxerre (Antissiodorum in latin) l'è ona città francesa cont ona popolazion de 45.000 abitant, anca se la soa area urbana la catta dent pussee de vottantamilla personn.
L'è on centro industrial e commercial important, con tant industri per la produzion de robb de mangià, per lavorà el legn e de batterii.
In la zona hinn prodott anca vin famos in tutt el mond, compagn del Chablis.

Vista de la città del fiumm Yonne

Geografia Modifega

Auxerre la se troeuva in la Borgona e l'è 'l capploeugh del dipartiment de la Yonne, el fiumm che le traversa.
L'è situada in del nord-ovest del Paes, in mezz tra Paris e Digion.

Storia Modifega

L'è stada on gran centro gallo-roman, per la qual la passava la Via Agrippa giamò in del I secol.
Dusent ann dopo l'è vegnuda anca ona sede de ona diocesi. In del V secol gh'è stada fada sù ona cattedral. In del Medioev l'è stada el centro de ona contea.
L'è stada sotta el domini del Ducaa de Borgogna fina al regn de Luis XI de Francia. L'ha dovuu patì i sofferenz de la Guerra di Cent Ann e di Guerr de Religion frances. In del 1567 l'è stada de fatt conquistada di Ugunott, che hann traa giò on poo d'edifizzi cattoligh.
In del Vottcent l'ha vist ona granda cressida industrial.

In del 1995 l'è stada nominada città de art e storia.

Robb de vedè Modifega

  • Cattedral de San Steven, fada sù tra i secol XI e XVI. L'è in stil gotigh e l'è stada fada in sù la veggia gesa romaniga, de la quai el resta on quaicoss in la cripta. L'è famosa per i sò vedrad dedree al cor e per la cappella absidal.
  • Badia de San German, fada sù in del IX secol. La cripta la gh'ha dent di pittur murai che hinn trai pussee antigh de tutta la Francia. La contegn i tomb di vescov de Auxerre.
  • La torr de l'orelogg, situada in de la Città Veggia.
  • La gesa de San Peder in Val, fada sora i ruvinn de ona veggia badia del VI secol. L'è in d'on stil tardogotigh (l'è di secol XVII-XVII) e la gh'ha on campanin compagn de quell de la cattedral.
  • Gesa de Sant Usebi, fondada in del VII secol. La navada però l'è de ses'cent ann dopo.
  • Musee storia natural

Gemellagg Modifega

Vos correlaa Modifega