Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battaja de Cagion (on paes minga lontan de Bellinzona) l'è stada fada el 6 de luj del 1449 e l'ha viduu combatt vun contra i alter i svizzer del Canton de Uri e i milanes de la Repubblega Ambrosiana.

Quei de Uri eren vegnuu giò in del Tisin per dàggh ona man al sò leaa Franchin Rusca (el scior de Locarn), che l'era dree a combatt i Milanes per conquistà i territori (soratutt in del Luganes) che l'eva perduu ona desena d'agn prima per via d'ona decision del duca de Milan.
I Milanes, comandaa del Giovann de la Nos, hann vinciuu e allora quei de Uri, per vess minga coppaa tucc, hinn scappaa sù per la Mesolcina (anca lee leada di svizzer) e hann bandonaa la zona de la Riviera.

Compagn de la battaja de Arbed, combattuda on vintchinch agn prima, anca quella battaja chì l'ha fermaa per on poo la vanzada di svizzer giò per el cors del Tisin, e l'ha liberaa Bellinzona de la pression che la gh'eva prima.
Al dì d'incoeu i storegh pensen che la sia minga stada ona battaja de quei proppi important, tant l'è che l'ann dopo i Svizzer hann segutaa a 'vèggh minga de pagà el dazzi per rivà a Milan.

Bibliografia Modifega

  • Ticino Medioevale, storia di una terra lombarda (Giulio Vismara - Adriano Cavanna - Paolo Vismara, Armando Dadò editore, pagina 206).