Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Cai Calpurni Pison (Caius Calpurnius Piso; ?-65) l'è staa on senator de Roma del primm secol dòpo la vegnuda de Gesù. L'è staa la figura principal de la congiura fada intel 65 contra l'imperador Neron, cognossuda anca comè la Congiura de Pison.

El personagg e la vita Modifega

El Pison el faseva part de la nòbil fameja dij Calpurni. Lù el gh'ha avuu del pader, del qual se sa minga'l nòmm, relazion cont on fracch de famij important de Roma. L'è staa regordaa comè on bon poetta, avocatt e orator, peroo el Tacit el dis che l'era anca on òmm amant de la lusuria. In del 40, el Caligola l'ha cassaa foeura de Roma, per podè ciappà la soa miee, la Livia Orestila.

Congiura e mòrt Modifega

Tornaa sòta el regn de Claudi intel 41, l'è diventaa cònsul suffee. Duranta el govern del Neron, l'è staa on senator important e potent. Ma l'amava minga l'imperador, e puu de ona voeulta l'aveva dii aj sò amis che'l Neron l'era dree a ruinà Roma. Intel 65, quand on gran foeugh l'ha tiraa giò ona granda part de la citaa, lù e òlter member del Senaa l'hann deciduu de cassà via l'imperador. El noeuv princip el sarìa diventaa pròpri el Pison. Ma el Milich, on s'ciav del Scevin, vun dij congiuraa, l'ha cuntà tutt a l'imperador. La congiura l'è stada descoverta e'l Pison l'ha deciduu de suicidàss e inscì l'ha faa.

Vos correlaa Modifega