Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El ciod a l'è una arnes drovad per far dei collegaments franc intra dei toc de legn, metall o oltri materiai. El collegament a l'è fait per via d'un martell qe a l'è drovad per dar una bota sora 'l ciod e 'l fa insì qe 'l ciod al se pianta ind i duu toc separads.

Una brancada de ciod
«trenta öcc de pèss in carpiön,
trenta cioo senza capèla,

trenta paröll che ho rubaa de'n libru per fàcch el fiil...

a la tua surèla... »
(Davide van de Sfroos, Fiil de Ferr)

I ciods i g'hann una forma slongada e i so carateristeg principai i inn la guza, la gamba e 'l coo o capela. I form e i dimension i cambien a segonda de l'aplicazion e dei materiai indovè qe i g'hann de vesser piantads.
De solit i ciods inn de metall (açal, ferr, loton, ram).

Storia Modifega

 
Ciods forgiads

Se pensa qe i prim ciods i eren stait drovads de l'Homo sapiens insema a arnes del principi minga descompagn comè guze de trapan, punteruoi e gogie.

El prim usaj de ciods in legn a l'è stait per i œvre de carpenteria comè la costruzion de imbarcazion. I ciods in metall i nassen ind l'etaa del bronz.

La produzion in serie a l'è principiada ind i Staits Unids a la fin del 1700, implunemanc i prime certe testimonianze de l'usaj dei ciods i resalen ai temp dei antig Roman. Prima i ciods i eren fait a man con forgiadura o anca fusion.

I prim ciods i eren faits de lamiere de ferr e i heven sezion quadrada, a fin Votcent i vegnen sostituids de ciods a sezion circolara producids de maqine qe i lavoraven un fil metalleg.

Usaj Modifega

Ind el legn o de tute i manere ind i materiai i se droven ciods guz, la penetrazion la se basa in sul principi del cuneo, e i se impienten a forza cont un martell o con pistole sparaciods qe i pœden vesser a man (molla), a aria compressa o a cartucce de polver de spar. La capacitaa de tegnir insema i materiai a l'è daita de la deformazion e de l'attrid del gamb contra i paret del bux e del coo. Ind un quai cas la guza la pœl vesser piegada o ribadida per aumentar la tenuda.

 
Ciodadura

I toc metalleg i inn collegads de ciods inserids in bux preesistents e la guza la vegn ribadida cont un maqinari deit ribaditrix. La tenuda a l'è daita dei duu coo. Qella operazion qì a l'è diita ciodadura.

Tipolojie Modifega

Ciods per legn Modifega

 
Ciod ind el legn

Intra i ciods per legn i entren quei de legnamee, a l'è particolar qell a U costituid de un gamb ripiegad con do guze ciamad cambreta o cavallotin.

Ciods de carpentier Modifega

A l'è el tip de ciod plussee comun con guza streita e coo larg, realizad in ferr per el legn e in azal per el cement.
Ind la fabricazion dei pallet i se droven ciods ritorts, zigrinads o uncinads per mei resister ai sollecitazion.

Ciods de tappezier Modifega

Caratterizads de gamb cort e coo larg, i se ciamen borqie. El coo al pœl haver plussee forme: bombad, vœd, circolar, prismateg, ecc. Se el coo a l'è decorad i prenden el nom de broccam.

Ciods per metall Modifega

 
Ribattin
 
Rivets

I ciods drovads per francar lamier o elements divers de metall. Ind la pratega comuna i se distinguen:

  • Ciods (con diameter nominal del gamb superior ai 8 mm).
  • Ribattin (con diameter nominal del gamb inferior a 8–10 mm). La lor carateristega a l'è qe l'estremitaa opposta a'l coo, despœ de haver passad i materiai de francar, la vegn ripiegada e deformada (ribadita a freid o a cold) in manera de formar un segond coo.
  • Rivett (particolar applicazion qe la ciama minga l'access dirett a la banda de ribaditura), disponibel in allumini, ram e (azal) inox.

El coo del ciod al pœl vesser de varia forma: circolara larga, larga con bord, circolara streita, circolara bassa, circolara a fonj, tronc conega, tronc conega con collet, svasada piana, svasada con calotta volta o bassa, cilindrega.

Ciods ortopedeg Modifega

Drovads per unir i parts de un oss fratturad i inn in azal o arjent.

Ciods de alpinism Modifega

I hann un bux in prossimitaa del coo ind el qual a l'è possibel infilar una corda o un mosqeton. I se distinguen in ciods de roccia e ciods de giaç.

Ciods per scarp Modifega

Per i calzadur i inn drovads ciods per confezionar e per riparar i scarp, prendeven el nom de semenze e bullette.

Ciods antiscarlig Modifega

I esisten varietaa de ciods qe metuds ind la suola dei scarp de lavar o de montagna, o in qei drovade ind un quai sport comè el golf o 'l fusbal, facilitan la presa in sul terren. Vengnen ciamads bullette.
Un quai tip de pneumateg de fioca i g'hann dei ciods.

Ciods de maniscalc Modifega

Drovads per ferrar cavai, muli e bovini impiegads ind el lavorar.

Ciods per cavallots Modifega

I inn preinserids in su cavallots in plastega, drovads per francar linee de cavo eletreg o de segnal. Tipeg esempi i inn i impiants televisiv terrester o satellitar, el qual cavo al scor a l'estern dei mur de l'edifici in su i quai a l'è installada l'antenna ricevent; per via de la varietaa dei materiai in sui quai i g'havarann de vesser francads, qesti i inn realizads in azal temperad.

Ciods de crocefission Modifega

I eren drovads per inciodar i persone ai crox, e eren long una vintina de centimetri e i eren particolarment robust perqè i g'haveven de mantener pientads ai crox i condannads. I g'haveven un coo quadrad o circolar.

Usaj particolar Modifega

 
Fenestra con ciods contra i pivion

Esisten ciods a tre o quater guze drovads per sbuxar i pneumateg. Bande ciodade i inn drovade de bloc per sbuxar i gome dei veicol qe i se dovarissen minga fermar. Ind i citaa, tavol o elements metalleg guz de long e sottil ciods guz, definids dissuasor, i vengnen metud in sui cornicion per impedir la sosta ai pivion. I pœden vesser drovads anca comè offendicula.

Un particolar tip de ciod in us ind el XX secol, a l'era drovad per francar i spegg picinin in veder, a la soa cornix in legn; i eren senza coo e sqiçads a tute e do i estremitaa.

Manere de dir Modifega

  • Mager 'me un ciod
  • L'è tant 'me sqisciar un ciod (g'è miga gust)
  • Roba de ciod (roba de mat)
  • Far un ciod (far quater bagole per strada)
  • Pientar un ciod (far un debit)

Riferiments Modifega