Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

I isole Faroe (Føroyar -che'l voeul dì "isole di ber"- in faroes, Færøerne in danes) a inn un possediment de la Danimarca, in de l'Ocean Atlantegh.
I gh'hann pressapoch 48.000 abitant.
I isole a inn una Nazzion costitutiva del Regn de Danimarca e del Folketing, o ben el Parlament danes, che el ciapa denter anca Danimarca e Groenlandia. La capital a l'è Tórshavn.

Faroe
Faroe - Bandera Faroe - Stema
Faroe - Localizazion
Faroe - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal Føroyar e Færøerne
Lengue ofiçai Lengua faroesa e Lèngua danéza
Capitala Tórshavn
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Federico X di Danimarca
Capo de Govern Aksel V. Johannesen
Superfix
Totala 1 399 km²
Popolazion
Totala 54 149 ab.(1º genar 2023)
Densitaa 38.71 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Islanda
Fus orari UTC±00:00
Economia
Valuda corona de łe Fær Øer
PIL (nominal) 3 649,88 milion de USD (2021)
PIL pro capite (nominal) 3 000 000 000 USD (2017)
Varie
Codex ISO 3166 FO, FRO, 234
TLD .fo
Prefiss tel. +298
Sigla autom. FO
Inn nazional Tú alfagra land mítt
Evoluzion storega
Proclamazion 1º april 1948
 

I Faroe fann part de l'Europa. Se troeuven in de l'Ocean Atlantegh setentrional, pressapoch a metà strada in tra l'Islanda, la Scozia e la Norvegia.

Geografia Modifega

 
L'isola desabitada de Lítla Dímun.
 
El pont pussee volt de l'arcipelagh: el Slættaratindur (882 m), in su l'isola de Eysturoy.

I Faroe innn un arcipelagh formad de 18 isole, al largh di coste setentrionai de l'Europa, in tra el Mar de Norvegia e el nord de l'ocean Atlantegh, a metà strada in tra l'Islanda e la Norvegia. I so coordinade inn 62°00′N 6°47′W / 62°N 6.783333°W62; -6.783333, hann una superfis de 1 399 , e presenten minga grand lagh o fium. La linea costera la se stend per 1 117 , a l'è contornada in tant pont de scoeujere e ciarament el gh'ha minga confin de terra con di pais. El pont pussee volt a l'è el Slættaratindur, 882 meter sora el nivell del mar. L'unega isola desabitada a l'è Lítla Dímun.

I 18 isole a inn Fugloy, Svínoy, Borðoy, Viðoy, Kunoy, Kalsoy, Eysturoy, Streymoy, Vágar, Mykines, Hestur, Koltur, Nólsoy, Sandoy, Skúvoy, Stóra Dímun, Lítla Dímun e Suðuroy.

Clima Modifega

 
L'isola de Eysturoy in d'una sira de otober.
 
Diagrama relativ ai temperadure medie e ai acumui de la pioeuva annui de Tórshavn.

Segondo la classifegazzion di clim de Köppen, i Faroe gh'hann un clima oceanegh subpolar. Impunemanch, l'è rilevanta fess l'influenza colda de l'Ocean Atlantegh, e in particolar da la correnta nord-atlantega. Quell chì, insema al continov transit de perturbazzion che vegnen de nord-ovest, el garantiss invern mit (con la temperadura media in tra i e i 4 °C) e estad fresche (temperadura media in tra 9,5 °C e 10,5 °C)[1].

In sui isole despess bofa el vent e a gh'è la scighera. Gh'hann de sorapu un cel squas semper covert, tant che in media se registren 260 dì l'ann con precipitazzion e che i dì de sol inn pussee rar de quei nivol.

El 5 setember 1966 i Faroe inn stade colpide de l'uragan Faith, con vent che hann superad i 160 . Poch dopo havé colpid la capital Tórshavn, a l'è stad declassad.[2]

La registrazzion di dat meteorologegh in di Faroe l'ha tacad in del 1867.[3]

Politega Modifega

 

I Faroe inn semper stade un possediment scandinav: a partì del secol XI, eren un possediment de la Norvegia, poeu (1380) del regn norveges-danes e, del 1814, domà de la Danimarca.
Dopo de la segonda guerra mondiala hann otegnud un'autonomia semper pussee granda.
In del 1973, quand che la Danimarca l'ha aderid a l'Union Europea, i Faroe hann decidud de stà foeura.

Organizazzion politega Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


Note Modifega

  1. Il clima delle isole, da meteogiornale.it Archiviad chi: [1]
  2. (EN) GHCN Climate data, Thorshavn series 1881 to 2007
  3. (EN) Copia archiviata. URL consultad in data 25 agosto 2013(arqiviad de l'url orijenal in data 17 marzo 2012) Plant production on a Faeroese farm 1813-1892, related to climatic fluctuations