Iris graminea l'è 'na spéce de la famìa botànica de le Iridaceae tìpich de l'Euròpa, 'nfìna a la Rüsia ucidentàla. L'è bastànsa frequènte a le altèse medio-bàse de l'arch alpì orientàl, méno 'nde chèl ucidentàl. La pöl crèser enfìna ai 800 méter söl lièl del mar.

Iris graminea
Iris graminea
Iris graminea
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Ùrden: Asparagales
Famìa: Iridaceae
Sota-famìa: Iridoideae
Stìrpa: Irideae
Zèner: Iris
Spéce: I. graminea
Nomm binomial
Iris graminea
L.
Iris graminea”

L'è 'na spéce che crès de sòlit en mèza ómbra. La fà sö dei fiùr de 8 ghèi de larghèsa

Le fòie tacàde a la bàze i è erète. I è lineàre, piàte e lónghe tra i 25 e i 80 ghèi. Del gamp pöl vègne fò de 1 a 3 fòie lónghe che sorpàsa 'l fiùr.

I fiùr i g'ha 'l gambì condèna spàta carenàda che ghe à dré töt entùren. El peregóne l'è furmàt de 'n tübo cürt e de lacìnie estèrne ovài che tìra al biànch con dèle striadüre zàlde e viòla e lacìnie intèrne de culùr viòla e erète. I fiorés tra màgio e zögn e i è prufumàcc.

El fröt l'è 'na càpsula elìtica, con sés còste, e la g'ha dét divèrsi granì de somésa maròn.