Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Kerč (Керч in cirilligh; Керчь/Kerč' in russ; Keriç in tater de Crimea; Kerç in turch; traslitteraa anca 'me Kerch; Παντικάπαιον/Pantikápaion in grech antigh) l'è ona città de l'Ucraina de circa 160.000 abitant.

Bandera de la città

Geografia Modifega

Kerč la se troeuva in la region de la Crimea, pussee precisament tra el Mar d'Azov e 'l Mar Negher.

Storia Modifega

 
Ruvinn de Panticapee
 
La gesa de San Giovann Battista, VIII secol

Là indove adess la gh'è Kerč on temp la gh'era la città greca de Panticapee (cioè strada del pess) de la qual la resta 'nmò i ruvinn. Panticapee l'era stada fondada di colon de Milee in la segonda metà del VI secol prima de Crist. L'è stada on'important città-statt in del Mar Negher e part d'on statt ellenistigh. A 'sto regn (el Regn del Bosfor Cimmeri), la città la gh'ha daa anca on re. Col passà del temp, Panticapee l'è finida sotta l'influenza romana.
In del 375 Panticapee l'è stada trada giò di Unn. In del sest secol, i Bizantin hann faa sù in la zona ona città ciamada Bospor, sede de ona diocesi. In del 576 l'ha resistii a on noeuv assedi di Unn.
In del secol dopo, i Cazar hann ciappaa la città e gh'hann daa el nomm Karča o Charša, del qual el ven foeura la forma del dì d'incoeu. A bon cunt, el Cristianesim l'è restaa la religion principal de la città e de la region (de 'sto period hinn la gesa de San Giovann Battista e quella di Apostol).
In del X secol gh'è rivaa i Slav, che l'hann ciamada Korčev. Trisent ann dopo l'è staa la voeulta di Mongol, che hann conquistaa tutta la Crimea. E poeu in del 1318 hinn rivaa i Genoves, che l'hann fada vegnì ona soa colonia col nomm de Cerco.
In del 1475 Kerč l'è 'ntrada a fà part de l'Imperi Ottoman: sotta el sò domini, la città l'è vegnuda on mercaa di s'ciav e l'ha conossuu la decadenza. Longh i secol successiv, tutta la Crimea l'è staa el teater de tanti guerr tra Turch e Russ, fina a quand in del 1774, col trattaa de Küçük Kaynarca (incoeu Kajnardža, in Bulgaria), l'è passada finalment a la Russia. In del 1790 i nav russ de l'ammiraj Fëdor Ušakov hann battuu quei Turch in la Battalia del Strett de Kerč.
Vista la soa posizion, sotta el domini russ Kerč l'è diventada on port important per el commercc e la pesca. Gh'è stada dervida on'industria del ferr e on musee. Ai temp de la Guerra de Crimea (1855) però la città l'è stada bombardada pesantement di Ingles.

Duranta la II Guerra Mondial Kerč l'è staa vun di sitt di combattiment pussee tremend tra i Russ e i armad de l'Ass. Dopo 'na dura resistenza, la città l'è stada ciappada di todesch in del november del 1941. El 30 de december i Russ l'even giamò liberada, grazzie a on'operazion naval. Ma in del 1942 hinn tornaa i todesch. In di sconter per el controll de la Penisola de Kerč, hinn mort 160.000 sovietigh. El 31 ottober 1943 i Russ hinn tornaa a la cariga cont ona noeuva operazion naval, che l'è riessida a liberà la città ona voeulta per tutt el 11 de april 1944.
I Todesch hann coppaa 15.000 abitant e n'hann deportaa alter 14.000. I crimin de la forza de occupazion todesca hinn staa presentaa anca al Process de Norimberga. Dopo la Guerra, la città la gh'ha avuu el titol de Città Eroe.

Per el rest, l'è andada dree a la storia del rest de l'Ucraina e de la Crimea.

I italian de Kerč Modifega

A Kerč a l'esista ona comunità piscinina de Italian de origin pujesa (zona de Bisceglie e Trani), rivaa in Crimea in del Vottcent con la speranza de guadagnà on quaicoss. On temp eren tremila, ma dopo i deportazion sovietigh e i migrazion denter l'URSS adess a hinn domà trisent.

Gemellagg Modifega

Vos correlaa Modifega