Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Muammar Gheddafi (in areb: القذافي‎, Muʿammar al-Qadhdhāfī, nomm intregh Muʿammar Abū Minyar ʿAbd al-Salām al-Qadhdhāfī; Sirt, 7 de giugn 1942 - Sirt, 20 de ottober 2011) l'è staa on soldaa e on politigh libigh. A l'è staa de facto el capp de la Libia per oltra quarant'ann (del 1969, dopo on golpe contra el re), fina a la soa deposizion e mort duranta la Guerra Civil Libiga del 2011. In verità lù el gh'ha mai avuu a longh incarigh offiziai, perchè lù el s'era daa domà el titol de "Guida e Capp de la Rivoluzion de la Granda Jamāhīriyya Araba Libiga Popolar".

El Gheddafi in d'ona foto recent a on convegn de l'Union Africana

El nomm Modifega

El nomm de Gheddafi l'è vun de quei con pussee variant grafigh al mond: el sò nomm in areb classigh, l'emm giamò scritt pussee sora a l'è Muʿammar al-Qadhdhāfī, pronunciaa /muˈʕammaru lqaðˈðaːfiː/, menter in del dialett libigh el se dis /muˈʕæmmɑrˤ əlɡædˈdæːfi/. Lù istess l'è mai staa bell ciar sora a la manera de scrivel con l'abecee latin: in d'ona quai soa lettera el se firmava Moammar El-Gadhafi, menter in sul sò sitt offizial gh'era scritt Al Gathafi.
Chì de sotta, on esempi de come l'è scritt giò in di vari lengov:

Biografia Modifega

I origin Modifega

El nass a Sirt, che al temp la partegn a la Provincia de Misurada (Italia), in d'ona famiglia islamiga de la qual però se sa proppi pocch. In del 2009 ona veggia sciora israeliana de origin libiga, ona tal Rachel Tammam, l'ha ditt che 'l Gheddafi el gh'avria 'vuu anca ona origin giudea, perchè la soa mader la saria stada la soa zia Razale Tammam; però i storigh hann mai confermaa quella storia chì, inscì la podria vess domà ona leggenda.
A ses ann Gheddafi l'è staa ferii al brasc del s'ciopp de ona bomba che l'era restada intrega di temp de la guerra: in de l'esplosion moeuren duu sò cusin.

La conquista del podè Modifega

Tra el 1956 e 'l 1961 l'ha studiaa a la scola coraniga de Sirt, in de la qual l'incontra i idei panareb de Gamal Abd el-Nasser (president egizian), che ghe piasen proppi tant. In del 1968 el decid d'entrà in l'Accademia Militar de Bengas. Dopo el cors e dopo 'n brev period de specializzazion in del Regn Unii, el tacca la soa carrera in de l'esercit, col ciappà a vintsett ann el grado de capitani.

Già che l'era minga content del governa del re Idris I, che ghe somejava tropp visin ai Statt Unii e a la Francia, el 26 de agost del 1969 el se mett a la guida de on colp de Statt contra el re; el primm de settember la nass la Repubbliga, guidada de on Consili de la Rivoluzion faa sù de dodes militar de ispirazion nasseriana e comandaa del Gheddafi, che intant el s'è promoss indeperlù a Colonnell (titol che 'l tegnarà per tutta la vita). In pocch temp el regimm de Gheddafi el vegn ona vera e proppia dittadura.

El governa Modifega

Fina ai Ann Vottanta Modifega

El Consili, per vorè del Gheddafi, el fa sù ona noeuva costituzion che la fa sparì tucc i partii politigh e i elezion. La Libia la muda nomm e la se ciama Jamāhīriyya (on termin inventaa per l'occasion e traa foeura de la parolla jumhūr, che al plural el fa jamāhīr e 'l voeur dì "massa de gent"). El Gheddafi el gh'ha intenzion de trovà ona "terza via" al comunismo e al capitalismo: el proeuva a messedà insemma i princippi del panarabismo e quei de la socialdemocrazia (senza democrazia, però). El Gheddafi el scerniss de mostràggh a tucc i sà idei politigh e filosofigh in del sò Liber Verd (titol che 'l ciappa ispirazion del Liber Ross de Mao Zedong), sortii foeura in del 1976.
In nomm di sò ideai, el fa nazionalizzà la pupart di proppietà petrolifer forest, de sarrà sù i bas militar american e ingles e toeu via ai comunità italiana e giudea tucc i sò ben, e poeu de scasciài via in del 1970. A partì de quell ann, ogni 7 de ottober la gh'è stada la festa del "Dì de la Vendetta", cioè la scasciada di 20.000 italian che viveven anmò in Libia.
In de la politiga foresta, el Gheddafi el ghe da sostegn a l'OLP de Yasser Arafat contra Israel e 'l spera che ghe sia on'union tra i paes musulman de l'Afriga, soratutt con la Tunisia: ma la resposta negativa del primm minister tunisin del temp, el scior Bourguiba, el fa vegnì meno quella idea chì. Inoltra el Gheddafi l'è staa vun di pocch leader del mond che l'ha segutaa a vess amis di dittador Idi Amin Dada e Jean Bokassa (quell lì però domà in del temp che 'l diseva de vess musulman).
Per on poo de temp in del 1972 el Gheddafi l'è anca el primm minister de la Libia ad interim, ma poeu el lassa el post a ʿAbd al-Salām Jallūd.
In del 1977, grazie ai danee vegnuu foeura del petroli, el regimm el fà sù ona quai opera in favor de la proppia nazion, compagn de strad, ospedal e industri. Inscì, vista la popolarità che 'l gh'ha in 'sto moment, in del 1979 el Gheddafi el lassa ogni carega offizial: anca se 'l resta l'unigh capp de la Libia, de quell moment el tegn domà el titol de "Guida de la Rivoluzion".
I Ann Vottanta el veden sostegnì l'IRA e 'l Settember Negher, semper per i sò idei anti-americann e anti-israeliann; la CIA l'accusa de avè organizzaa di attentaa in Sicilia, Scozia e Francia.
In del 1986 lù l'è ormai el nemis numer vun di Statt Unii che inscì deciden de lanciàggh on quai razz contra el sò palazz: in del raid la moeur la soa tosa dottada, però lù el se fa nagott perchè l'era staa vertii del president del Consili italian Bettino Craxi; a bon cunt, per vendicàss, el Gheddafi el fa lancià contra Lampedusa on para de missil SS-1 Scud, che però finissen in del mar.
Inoltra, per ordin del Gheddafi, el 21 de dicember del 1988 el s'cioppa ona bomba in d'on aerei a Lockerbie (Scozia), che la coppa tutt i 259 passegger; l'ONU, stufida del comportament de Gheddafi, la fa sù on embargo contra la Libia; domà in del 1999 el Gheddafi el ghe consegna i terrorista.

Del 1990 in poeu Modifega

A partì di Ann Novanta, col vedè come l'è che l'era dree a 'ndà mal l'economia libiga, el Gheddafi el decid de mudà el roeul del regimm in del camp internazional; per esempi el se s'cera contra l'invasion del Kuwait e 'l sostegn i trattativ de pas tra Etiopia ed Eritrea. Inoltra, la consegna di terrorista de Lockerbie la convincc l'ONU a toeu via l'embargo.
I Ann Dumilla inoltra veden Gheddafi tornà semper pussee amis de l'Occident, anca cont i Statt Unii e l'Italia.

La guerra civil e la mort Modifega

Ai inizzi del 2011, sù l'onda di rivoeult de la Tunisia e de l'Egitt, anca i libigh tacchen a protestà per el regimm de Gheddafi; lù el ghe respond cont el mandà l'esercit a coppà la gent, inscì la s'cioppa prima ona rivoeulta e poeu man a man ona vera e proppia guerra civil. Menter i ribei tegnen la zonna a est del Paes, i fedee de Gheddafi resten in de l'ovest. Ma la NATO la se s'cera cont i ribei, e inscì adasi adasi la vittoria la passa in di man del CNT (Comitaa Nazional Transitori); la pupart de la gent del governa de Gheddafi le bandona e la passa coi ribei.
I soldaa de Gheddafi resisten on fracch a Tripoli, poeu a Beni Ulid e infin a Sirt, la città indove l'è nassuu; insemma a lor gh'è anca el Gheddafi, che 'l voeur minga lassà el sò paes, e on sò quai fioeu. El 20 de ottober del 2011 i ribei ciappen finalment Sirt e troeuven el dittador sconduu in d'ona busa; el ferissen ai gamb e, menter el porten in gir per la città per fàggh vedè a tucc che l'è proppi lù, el coppen (anca se lù l'aveva pregaa de sbarà minga).

Famiglia Modifega

El Gheddafi el s'è sposaa dò voeult; la prima voeulta (1969) cont ona certa Faitha, ma lù l'ha lassada dopo domà ses mes. La segonda voeulta l'è staa cont ona donna de origin ungares, ciamada Safia Farkas.
De la prima miee, el Gheddafi el gh'ha 'vuu on fioeu: Mudammad (1971).
La segonda miee inveci el gh'ha daa a lù alter sett fioeu:

Tucc i sò fioeu gh'hann avuu di incarigh politigh duranta el sò period de governa sora la Libia. Trii de lor hinn mort duranta la guerra del 2011, segutaa on poo dopo del sò pà.

Liber Modifega