Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

(Rho) l'è on comun de la Provincia de Milan con 50 434 abitant. Rò al se troeuva a 14 km da Milàn, e in paes passen el fium Olòna e i sò affluent, el Bozzent e 'l Lura, in part interraa in del territòri comunal.
Rò al gh'ha vati frazion: Biringhell, Cassina Brusada, Castellazz, Ghisolfa, Lusernaa, Mazz, Pantanee, Passirana e Terrazzan.


Comun
Rò - Bandera Rò - Stema
Rò - Sœmeanza
Rò - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Capolœg Rho
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°32′N 9°02′E / 45.533333°N 9.033333°E45.533333; 9.033333
OSM 45188
Voltituden 156 m s.l.m
Superfix 22,24 km²
Abitants 50 299 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 2261.65 ab./km²
Confin Milan, Ares, Cornaree, Lainaa, Per, Pojan, Settim e Pregnana
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20017
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015182
Codex catastal H264
Sant protetor San Vitor
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Rò - Localizazion
Rò - Localizazion
Sit istituzional

Stòria Modifega

Rò l'è vun di comun pussee antigh de la Lombardia; quest l'è dimostraa dal fatt che duranta i scav archeològigh per la costruzion de palazz e strad, hinn vegnuu al ciar on mucc de repert archeològigh relativ a l'edà romana.
In de l'organizzazion di strad principal, al se troeuva el Decuman (Est-Òvest de via Matteotti e via Porta Ronca) e 'l Card (nòrd-sud de via Madonna e via Garibaldi). Quest chì s'incontren in de la piazza S. Vittor, anca mò el center de l'insediament.

In de l'Edà de Mezz, Rò al compar in dù scritt, cont el nòm de Vicho Raudo.
In de l'ann 1000, Rò al cominza a rivendicà la soeu autonomia de Comun. In del 1004, l'Imperador Enrich III al s'è faa incoronà Re d'Italia a Pavia e poeu, l'ha stazionaa a Rò, indove che l'ha firmaa di document "decis" in Rodo o in campo qui dicitur Raudoe per ricambia l'ospitalità el ghe da el titol de borgh e Capp piev inscì che la destaca de Nerviàn.

A l'è del XI sec. anca la figura semilegendaria da Gioann de Raude, dii anca Gioann de la Cros (Giovanni della Croce), segond el qual a l'è staa el primm ad andaa dent a Gerusalemm in di Crociad, con la bandera de la Cros rossa.

In del 1160, duranta l'attach a Milan, l'imperador Federich Barbarossa al fa destrugg Rò, che la venn ricostruida en pòcch temp. In del 1305, Crisson Crivell, al tenta d'impradoniss de Rò ma a l'è staa respingiuu da la popolazion.

In del Cinqcent hann faa su anca dù convent, quel di Agostinian (induè che 'l se dis che l'avaria celebraa el Martin Luter) e quel di Cappucin, tucc i dù traa giò da l'invasion Napoleònica.

In del 1583, in de la capela de la Madona Addolorada, on òmm, Girolamo de Ferri, che'l laorava in di camp in di dintorn, coma 'l sòlit, l'è andaa a pregà e l'ha viduu che'l volt de la Madònna a l'era pussee pallid del sòlit e a l'ha pensaa che on quai pittor l'avess ritoccaa; inscì a l'era andaa via senza pensàgh sora. Poeu, a la fin del dì, l'ha incontraa on sò amis, Alessandro de Ghioldi, che l'ha invitaa a andaa a pregà la Madònna a la capela. I dù amis a hinn andaa a la capella e, mentar ch'eren dree pregà, el Ghioldi l'ha dii al Ferri : Varda quel oeugg là, l'è vonsc. A l'era minga inscì quand che avevum dii el Vesper. Te ghe resun,l'era minga sporch nanca prima quand che son vegnuu chì prima a pregaa". El Ferri a l'è andaa in su l'altar, el s'è faa daa on mantin e l'ha cercaa de netà l'oeugg de la Madonna. A l'era lì che'l voreva fà quand che l'ha viduu che l'oeugg de la Madonna a l'era tutt rosseggiant e che ghe andaven giò trì lagrim ross de sangh. A l'è staa ciamaa allora l'Arcivescov de Milan, che l'era poeu el San Carl, che l'ha recognossuu el miracol.
On om rich de Milan l'ha faa poeu faa sù on santuari lì in su la capela. Quest aveniment chì l'è regurdaa tutt i 24 april de ogni ann.



Evoluzion demografega Modifega

L'andament del numer di abitant del comun de Rò l'è mostraa in la tabella chi de sotta:



Abitant censid