Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Silver Streak' l’è ü film del 1976 ambientàt söl tréno Silver Streak che l’ viàgia da Los Angeles a Chicago e ‘ndó i söcét di copamèncc. L’è stacc ‘nterpretàt dal Gene Wilder, da la Jill Clayburgh, dal Richard Pryor, dal Patrick McGoohan, Richard Kiel che l'à recitàt pò 'n di film de James Bond e dal Ned Beatty, menimà l’è stài dirèt dal Arthur Hiller.

Trama Modifega

Ol George Caldwell (Gene Wilder) l' ciàpa 'l tréno Silver Streak, 'ndóe 'l cognòs prima ü rapresentànt de vitamìne che l' se fà ciamà Bob Sweet (Ned Beatty), ma l'è 'n realtà ü del F.B.I. e pò öna bèla dòna de nòm Hilly Burns (Jill Clayburgh) che l'è la segretària del profesùr Schreiner. Ol George e la Hilly i pasa la sira 'nsèma, i se piàs e 'ntàt che i se bàza 'n de la cücèta de la Hilly ol George l' càsa fò ü vèrs quando che l' vèt tacàt fò del finestrì a có 'nzó ün òm con d'öna balòtola 'n mès a i öcc; quando la Hilly la se ùlta la èt negót e la pènsa che 'l George l'àbie biìt tròp.

A la matìna, quando 'l George 'l lèa sö, l' se 'ncórs che l'òm bötàt zó dal tréno la sìra prìma l'è pròpe 'l profesùr de la sò Hilly. L' và a sircàl in del sò scompartimènt, ma l' tróa i catìf che i l' la böta zó dal tréno (Richard Kiel).

Leàt sö l' camìna fina a ché l' tróa öna fatorìa 'ndóe öna contadìna 'mpó stràmba prìma l' la mèt a móns öna àca pò l' la ghe cór dré al tréno con d'ün ècc aèreo biplà e la ghe rìa a portàl 'n stasiù 'n tép.

Salìt amò söl tréno l' tróa la Hilly col miliardàre Roger Devereau (Patrick McGoohan), che l' se scüza col George se ü di sò òmegn l'l'à bötàt zó del tréno, l'è stacc töt ün erùr, l'éra tròp ol nervùs dezà che se troàa piö i lètere del Rembrant che i éra 'l piö grant ritroamènt del profesùr, che l' compàr pò a lü, töt soridènt. Ol George alura l' pènsa de ès mat, de i sbagliàt töt e l'và vià ma l' polisiòt l' ghe spiéga töt: ol miliardàre Devereau l'è di agn che l' frèga la zét e l' vènt di fals quàder. I lètere del rembrant i pöl smascheràl e fàga fà la figüra del ciocolatér e chèl che l'à ést l'è ü fàlso profesùr che l'à ciapàt ol pòst de chèl che l'è stài copàt.

Pecàt che l' polisiòt l' vègne copàt e 'l George dòpo i copàt ü di catìf con d'öna fiòcina l' bùrle zó del tréno amò öna ólta. Camìna e camìna l'rìa da ü scerìfo, l' ghe cónta sö töta la stòria, ma l' fà dèt ü gran rebelòt, ol scerìfo l' ghe capés fò negóta e quando i ghe dis che dal trèno l'è scapàt ü che se pènsa che l'àbie copàt ü polisiòt l' sirca de arestàl, ma 'l George l'iscàpa co la sò màchina.

Dét in machina gh'è ü làder, ol Grover T. Muldoon (Richard Pryor), che l'è stacc apéna arestàt e che l' dienterà 'l compàgn de vias del George e 'nsèma tra fürti de machine, inseguimèncc e traestimèncc i rierà a turnà sö söl tréno a Kansas City.

Söl tréno i sirca de liberà la Hilly, ma i ghe rìa mia e fenès zó del tréno per la tèrsa ólta e i è ciapàcc da l'F.B.I. che de lé a póch la fermerà 'l tréno e la s-ciòpa fò öna sbaratòria. Ol Devereau l' cópa i machinìsti del tréno e l' là fà cór a töta bira per riàga a scapà, ol George e 'l Grover i salta söl tréno e i ghe rià a liberà la Hilly, ma adès ol tréno l' cór sènsa contròl vèrs la stasiù de Chicago, dezà che ach ol Devereau l'è stai copàt da la polisìa.

'nsèma a ü controlör che l'è restà per erùr sö söl tréno i ghe rià a ralentàl e a destacà quàze töcc i vagù, ma 'l locamotùr l' fenès dét in de la stasiù che l'è stàcia sgombràda 'n tép e l' böta zó mür, colòne e negòse.

A belazì a belazì i rìa pò i vagù e 'l George, la Hilly e l' Grover; ést chèl che l'è söcedìt ol George e la Hilly i se bàza sö e 'l Grovèr i a salüda sö strécc 'ntàt che l' và vià, de brào làder, sö 'n d'öna màchina che l'èra espòsta 'n stasiù e che l'incidènt l'à liberàt da i blòchi.

Ol cast Modifega

Actor Role
Gene Wilder George Caldwell
Jill Clayburgh Hilly Burns
Richard Pryor Grover Muldoon
Patrick McGoohan Roger Devereau
Ned Beatty Bob Sweet/Stevens
Ray Walston Edgar Whiney
Scatman Crothers Conductor Ralston
Clifton James Sheriff Oliver Chauncey
Richard Kiel Reace
Fred Willard Jerry Jarvis
Stefan Gierasch Professor Schreiner/Johnson
Lucille Benson Rita Babtree

Produsiù Modifega

Töte i scéne in estèrna i è stàcie giràde ‘n Canada sö la Canadian Pacif Railway in di stacc de l’Alberta e del Ontario. I scéne ‘n di stasiù, fò che chèla a Los Angelès, i è stàce quàze töte ciapàde ‘n Canada a la stasiù Union Station de Toronto. In di scéne 'ndóe s'vèt fò di finestrì del tréno, se èt l'istès di paesàgi del mid west di Stacc Ünìcc, che i è stài metìcc apòsta al pòst de chèi del Canada per rènt piö credìbel ol film, che l'è ambientàt in di Stacc Ünìcc.

Ol film l’à ‘ncasàt 51 miliù de dòlari e l’è stacc apresàt da la crìtica.