Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La terra crea (variant: creda, crena, greda, cleda[1][2]), ciamada anca terra rossa o gisc[3] l'è on deposet che 'l vegn de la decomposizion di sass che contegnen el feldspad (per esempi el granii). La nass in d'on process natural de temp variabel de desenn de mier de agn. Ona voeulta generada, la terra crea la se produs in su lisivazion a oriziont de cumulazion.
Del pont de vista fisegh a l'è on coloid, cont ona particola proppi piscinina e 'na superfis lissa. El diameter di particoi el gh'ha de vess sotta i 0,002 mm. In la frazion testural la terra crea la pò 'vèggh anca di particoi minga minerai, i fitolitt. Del pont de vista chimegh, inscambi, l'è on silicad idrataa de l'alumini.

A l'è ona terra ladina che la ven doperada despess per fa su di vas e di laterizzi.

De la terra crea.

El nomm Modifega

El nomm crea el vegn del latin "crēta", in del sens de "terra che la riva de l'isola de Creta"[4]. El termen l'è cognossuu in lombard, piemontes, arpitan, venet e romagnoeu, oltra che in napoletan e sicilian. Inscambi, in italian la creta l'è apena vuna di varietà de la crea. A l'è spantegaa anca l'italianism argilla (de origin greca), che l'è 'l termen pussee doperaa in di lengov romanz.
Inoltra cre(d)a l'ha faa nass di nomm de sit, indè che probabilment a ghe n'era ona motta: per esempi Credera, in del Cremasch.

Referiment Modifega

  1. NavigAIS, carta numer 416.
  2. Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, vol. 81, pag. 50.
  3. dialettando.com
  4. etimo.it