Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Val Verzasca (parnonzia local: [valve'rdzaʃka]; in italian: Valle Verzasca) l'è ona vall di Alp Lepontinn.
La se troeuva in del Canton Tesin center-occidental, a nord de la città de Locarno. L'è longa circa vincinch chilometri.

El Pont di Salt, a Vertezz

Geografia Modifega

 
El Lagh de Vegorn, on lagh artificial faa sù de la Diga de Contra.

La Val Verzasca la se troeuva strengiuda in mezz in tra la Val Maggia a ovest e la vall del Tesin a nord-est. In particolar, a nord a gh'è la Leventina, a ovest inveci la Riviera e 'l territori de Bellinzona. A sud inveci a gh'è la città de Locarno e i paes che sta intorna al Lagh Maggior.
La vall a l'è traversada del riaa Verzasca, che 'l nass in sul Pizz Baron.
Compagn de tucc i vai alpinn, anca la Val Verzasca la gh'ha on mucc de vallon secondari: in tra quei chì a cuntom la Val Resa, la Vall de Mergoscia, la Vall de Coripp, la Val d'Orgnana, la Vall del Cansgell, la Val d'Osura, la Val Redorta, la Val Vegorness, la Val de la Porta, la Val Carecc, la Val Pincascia, la Val d'Agher, la Val Moeutt e la Val d'Efra.
In tra i montagn pussee important a troeuvom:

I comun de la vall Modifega

Del pont de vista ministrativ, la Val Verzasca la se troeuva tutta dent a la Svizzera, pussee precisament in del Canton Tesin.
I comun de la vall a hinn: Brion, Coripp, Frasch, la Gerra (part del comun de Cugnasch-Gerra), Mergoscia, Senogn, Vegorn e Vertezz. Quei paes chì se troeuven tucc in del distrett de Locarno e, foeura che Mergoscia, in del distrett de Verzasca.
La Val Verzasca la gh'ha (segond el censiment del 2004) 3.299 abitant. Coripp l'è 'l comun pussee piscinin de la Svizzera (i ghe sta domà una donzena de personn).

Storia Modifega

 
La Scima de Gagnon

I primm omen che hinn rivaa in de la Val Verzasca (in del Neolitich), s'hinn fermaa vesin a la boca de la Verzasca. El Sass di Strioni, arent a Berzona (frazion de Vegorn), l'è on crapp indè hann trovaa di disegn che hinn del VII secol prima de Crist. Minga delongg de Tender (in sù la riva del lagh) hann trovaa ona necropoli romana.
Rivà in Val Verzasca l'è semper stada dura, e per 'sta reson l'è mai stada considerada troppa importanta del pont de vista politegh. La prima testimonianza de la vall a la vegn foeura in del 1234. La comunità de Verzasca (che la gh'eva i paes de Fontoeubbia, Vegorn, Costa, Coripp, Rancon, Verzoeu, Sambughee, Aquin, Brion, Frasch, Senogn) la partegniva a la Piev de Locarno. In del 1398 gh'è stada ona revolta contra la città.
In tra el 1410 e 'l 1500 la vall l'è passada in di man di Svizzer, di Savoia, di Leventines e di Rusca (i sciori de Locarno). De lì in poeu l'è andada inanz cont el rest de la Svizzera Italiana.

Del pont de vista religios, la vall a l'era sotta el controll de la parocchia de San Vittor (Locarno) fina al XIII secol; in del Dusent hann faa sù 'na gesa a Vegorn, e poeu dopo alter parocchi. L'è stada prima sotta la Diocesi de Comm e, al dì d'incoeu, sotta quella de Lugan.

Lenguagg Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Dialett de la Val Verzasca.

La lengua offizial de la Val Verzasca a l'è l'Italian. A bon cunt, in de la vall a se parla on dialett lombard alpin, che 'l gh'ha di bei caratteristegh particolar, e che 'l se vesina a quell de la Val Maggia e a quei de la zona intorna a Locarno.

Piant e besti de la vall Modifega

File:Berzona01.JPG|thumb|El paes de Berzona (Vegorn) La Val Verzasca la gh'ha minga domà on clima. In de la bassa vall, a se sent anmò el clima del Lagh Maggior (teved e reparaa di vent del nord per via di montagn di vai lì arent). Inveci, quand che se riva ai 2.000 meter, el clima el tacca a vess de tipo alpin.
Per via de la soa varietà de clima, in de la Val Verzasca se troeuven squasi tucc i tipi de piant e de besti che viv in del Canton Tesin.
In de la bassa vall, l'alber pussee spantegaa l'è 'l castegn. On temp el vegniva drovaa per pizzà el foeugh e fà sù i cà, e donca el vegniva faa cress de bon. Al dì d'incoeu l'è on'usanza che l'è andada a bandon, e per quest hinn cressuu alter speci de piant, compagn del frassen, del tej e del .
In Val Verzasca la vegn levada la cavra negra, voeuna di sett speci cavrinn nazionai de la Svizzera.

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega