Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Publi Licini Valerian, conossuu col nomm de Valerian (Publius Licinius Valerianus in Latin; 200 ca. - Jundishapur, 260 ca.), l'è staa on imperador roman. L'ha regnaa del 253 al 260 e l'è staa vun di imperador che l'ha provaa a mett on poo d'ordin in de l'Impero duranta la crisi del III secol.

On sesterz con scià la faccia del Valerian

Biografia Modifega

La famiglia Modifega

El Valerian l'è nassuu de ona famiglia de l'aristocrazia latina. L'ha sposaa ona donna ciamada Egnazzia Mariniana e 'l gh'ha avuu duu fioeu, ciamaa Gallien e Valerian el Giovin.

La carrera Modifega

L'Historia Augusta (che però l'è minga semper troppa fidabil) la dis che in del 238 l'era princeps senatus, cioè 'l senator pussee vegg. In del 251 l'imperador Decio l'ha voruu de fà tornà in vita la cariga de censor e 'l gh'ha domandaa al Senad de proponn vun de lor per 'sto lavorà: tucc hann scernii el Valerian, che però l'ha refudaa. Anca quella storia chì l'è cuntada sù de l'Historia Augusta e se sa nò ben se l'è vera: però l'è cert che 'l Valerian el sia staa queivun de important sotta el regn del Decio. Probabilment, menter el Decio col fioeu Erenni Etrusch andaven a combatt i Gott, l'è staa el Valerian a fà el reggent a Roma. In quell period la gh'è stada l'usurpazion del trono de part del Giuli Valent Licinian, che però l'è staa ben prest battuu del Valerian. Quand che poeu s'è savuu che l'imperador e 'l fioeu eren mort in battaglia, el Valerian l'ha lassaa el post de sovran al Trebonian Gall. Quest chì l'ha nominaa el Valerian governador de la Rezia, o almanch di soldaa che se trovaven là.

Imperador Modifega

In del 253 Trebonian Gall el gh'ha domandaa aiutt al Valerian perchè a gh'era l'Emilian che l'era staa nominaa imperador di soldaa del Danubi. Allora el Valerian l'ha provaa a rivà in Italia prima de l'usurpador, ma ghe l'ha minga fada: quand che l'è rivaa, l'Emilian l'eva coppaa el Trebonian Gall e l'era vegnuu imperador. Ma i trupp del Valerian hann minga reconossuu Emilian 'me noeuv August, anzi hann nominaa el proppi comandant.

In de l'estaa del 253 i duu imperador s'hinn frontaa arent a Spolee, ma i soldaa de l'Emilian l'hann tradii e poeu l'hann mazzaa.

El regn Modifega

De sigur el Senad l'è staa molto content del fatt che 'l Valerian el fuss diventaa el noeuv imperador, tanto che 'l gh'ha subit mettuu visin 'me ceser el sò fioeu Gallien. El Valerian l'ha faa anmò pussee, vist che l'ha nominaa el fioeu co-imperador, ona robba noeuva in de la storia di istituzion romann. Sia el Valerian che 'l Gallien eren proppi bon de governà e inveci de restà a Roma a fà nagott hann deciduu de spartìss subit la ministrazion de l'Imperi: el Gallien l'è andaa in Occident, el Valerian inveci in Orient.

Tra i sò alter atti el gh'è staa quell de divinizzà la miee e fà vegnì annual la cariga de præfectus urbi. Inoltra l'è staa consol roman in del 254, in del 255 e in del 257, semper insema al fioeu Gallien.

La fin Modifega

 
Riliev a Nagsh-e-Rostam indove 'l se ved el trionf del Savor I contra i Roman

Dopo tanti battali contra i Gott, i usurpador e i Persian, finalment in del 260 el gh'è staa el sconter final tra el Valerian (aiuttaa del re de Palmira Odenaa) e 'l re sasanide Savor I. In de la battaglia de Edessa però l'esercit roman l'è staa battuu. Allora el Valerian e i sò generai hinn andaa in del Savor per domandàggh on accòrd, ma l'è staa faa presonee.

El period dopo de la cattura l'è minga conossuu. El storigh cristian Lattanz in del sò De mortibus persecutorum el cunta sù che 'l re persian el doperava l'imperador 'me basell per montà sù a cavall e che poeu l'ha faa spellà e l'ha impienii de paja e l'ha penduu in d'on templi 'me trofeo.

I Sasanidi disen che 'l Savor l'ha mandaa a Bishapur, indove 'l saria mort stracch e senza speranza. In ogni cas, a gh'è ona motta de raffigurazion persiann in di quai se ved el Savor I che 'l tratta el Valerian compagn de on s'ciav.

Al Valerian gh'è succeduu el fioeu Gallien.

El sò governo Modifega

Politga militar Modifega

In del 253 el re Savor l'eva profitaa de l'anarchia che la gh'era a Roma (trii imperador in men d'on ann) e l'eva taccaa el Regn d'Armenia, col coppà el re Cosroe I. Poeu l'ha invaduu l'Impero roman e forsi l'ha ciappaa anca Antiochia.
El Valerian l'è rivaa in orient in del 254, menter la gh'era anca la rebellion de l'Urani Antonin, che 'l s'era nominaa imperador perchè sedenò lì a gh'era nissun che 'l pensava a combatt i Persian. Quand che l'è rivaa el Valerian in de la zona, probabilment l'Urani Antonin l'ha trovaa on accord de compromiss con l'imperador e l'è sparii de la circolazion. In del 257 el Valerian l'è riessii a reconquistà Antiochia.

Intrattant a gh'era anca i Gott del Mar Negher (che eren minga quei che aveven battuu e coppaa el Decio): quei chì hann taccaa l'Imperi in tre occasion: 253/254, 254/255 e 256. In de l'ultima incursion, i barbar hinn riessii a saccheggià i città de Nicomedia e Calcedonia. Per 'sta reson el Valerian l'ha mandaa trupp a Bisanz. Ma inscì l'è restaa con meno soldaa de prima in sul confin coi Persian, e per quest el Savor I l'è tornaa in sul pee de guerra e l'ha conquistaa in del 257 Dura Europos e Circesium. Insema a l'Odenaa el Valerian l'è tornaa in quei zonn chì e l'ha vinciuu a Circesium. Poeu el Savor, trii ann dopo, l'ha taccaa a fàss vedè anmò, e per andà a combattel el Valerian l'ha trovaa el sò destin.

La religion Modifega

In del 257 e in del 258 el Valerian l'ha faa sù on para d'editt che prevedeven la confisca di ben e la persecuzion di Cristian; rispett ai sò predecessor (compagn del Neron o del Decio), el Valerian l'ha taccaa pussee la gerarchia che i fedee. Trai vittimm de la persecuzion de l'imperador a gh'è staa i papa Steven I e Sist II, San Ciprian de Cartagin, San Dionis de Lissandria e San Lorenz.

Quei persecuzion chì gh'hann avuu on esito negativ per la storiografia del sò regn: prima de tutt, l'è staa mazzaa el San Ciprian, che per i sò letter l'è consideraa vun di font pussee important del period; inoltra i storigh cristian successiv hann vardaa maa 'sto imperador, e inscì ghe n'hann ditt de tucc i color (e de fatt emm giamò parlaa del liber del Lattanz, che 'l parla di tutt i mort orrend che hann patii i nemis del Cristianesim).

Bibliografia Modifega

Vos correlaa Modifega