Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Valsesia (inscì anca in Italian e Piemontes; Tseschrutol in Walser) l'è ona val alpina situada in la Provincia de Vercei, de la qual l'òccupa la banda settentrional. I sò aqui finissen in del fiumm Sesia, che 'l dà nòmm a tutt el territòri. Anca se la troeuva in del Vercelles, fann part de la vall anca i comun novares de Romagnan, Praa e Grignasch.
La val l'è stada voeuna di primm zònn latin colonizzaa de la popolazion de Walser.

Posizion de la Valsesia in del Piemont

Geografia Modifega

La val la s'estend del Mont Roeusa (e donca al confin con la Val d'Aòsta) fina a Romagnan e la comprend vari valloni laterai, traversaa de riaa che finissen tucc in de la Sesia.
La val prinicipal la se ciama Val Granda, la gh'ha ona forma de S sdraiada e la finiss cont el comun de Alagna. Trai vari valloni minor a cuntom a mancina la Val Mastallon e la Val Sermenza, a dritta la Val Sòrba, la Vall Artògna, la Val Vògna e la Val d'Òtro. Arent a El Borgh se troeuva la Val Sessera. La val l'è conossuda 'me la val pussee verda d'Italia.

Mont principai de la vall Modifega

La val l'è circondada de montagn di Alp Penninn, in particolar del massiv del Mont Roeusa. I sò scimm pussee alt a hinn:

Economia Modifega

La Valsesia a l'è specializzada in la produzion tessil, di rubinett e di lavorazion meccanich. I industri se troeuven soratutt in di comun de Varall, El Borgh, Quaròna, Valduggia e Grignasch, in la bassa val.
In de l'alta val, sora de Varall, l'industria la lassa el pòst al turismo, sia d'estaa che d'inverna. Varall, l'antiga capital de la Valsesia, l'è conossuda per el Sacro Mont (Sël Mont in valsesian), fondaa in del XV secol del fraa Bernardin Caimi, che 'l voreva realizzà a Varall ona Gerusalemm Noeuva per i pellegrin che podeven pù andà in Terrasanta, finida in man ai Turch. In del 2003 el Sacro Mont de Varall a l'è staa deciaraa de l'UNESCO patrimòni universal de l'Umanità.

Stòria Modifega

Storicament taccada al Sacro Roman Imperi e al Ducaa de Milan (e de fatt el dialett valsesian el gh'ha di influenz lombard), la Valsesia l'entra a fà part del Ducaa de Savòia domà a partì del 23 febrar del 1707, quand che, dòpo la fin de l'assedi de Turin del 1706 e la sconfitta di Frances, el Vittòri Amedee II el ricev e l'imperador i territòri noeuv de Valsesia, Monferraa, Lissandria e de la Lomellina. In epoca napoleòniga la marcava el confin tra Francia e Italia.

Comun de la Valsesia Modifega

Alagna, Balmuccia, Bocciolet, El Borgh, Campertògn, Carcòfor, Cei, Cervatt, Civiasch, Cravajana, Fobell, Gattinara, Grignasch, La Mòja, Pila, Piòv, Praa, Quaròna, Rassa, Rima, Rimasch, Rimella, La Riva, Romagnan, Rossa, Sabbia, Scova, Scopell, Sarraval, Valduggia, Varall (el capploeugh) e Vocca.