Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 1 de utùer l'è 'l 274 ( 275 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 92 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 1 de utùer al è ul dí da pòost 274 ( 275 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 92 dí a finí l'an.


UTU
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialeccModifiché

AenimencModifiché

331 aC - Bataja de Gaugamela: Alexànder ol Grant al vens Darius III de Pèrsia.


965 - Gjoan XIII al de·enta Papa.


1795 - Fransa la conchesta Bèlzica.


1800 - Tratat de Sant Ildefonso: Spagna al sed la Louisiana a Fransa.


1823 - Ferran VII de spagna al restabiliss la Inquisissiú.


1889 - Fondassiú de la sità Zapunesa de Nagoya.


1918 - Pröma Guèra Mondiala: i forse àrabe sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Aràbia, i tö la sità de Damasch.


1931 - La Segonda Repüblega Spagnöla la recognuss ol drecc de vot a i done.


1936 - Franco al è nomenat Cap de stat e Generalíssimo a la zona controlada per i nassiunaj.


1938 - Zermania la conseguiss l'annessiú d'Àustria e i Südecc.


1939 - Daspus de 9 mes d'ases i tröpe nazzis i va det a Varsòvia.


1949 - Mao Zedong al cositüiss la Repüblega Popülara de la Sina.


1960 - Nigéria la adagna la independensa del Regn Ünit.


1965 - Ol zeneral Suharto al realisa ü cop de stat a Indonésia.


1969 - Ol Concorde al traspassa per la pröma ölta la barera del sú.


1975 - Pröma assiú del GRAPO.


1977 - Ol futbolesta Brasiler Pelé al nönsia la sò retirada.


1978 - Tuvalu al adagna la independensa.


1979 - I Stacc Ünicc i returna la suvranità del Canal de Panamà a Panamà.


1982 - Ol democristià Helmut Kohl al süsseiss al sossialdemòcrata Helmut Schmidt a la Repüblega Federal de Zermania.


1988 - Mikhail Gorbachev al è sernit Cap del stat soviétegh per ünanimità.


1994 - Palau al adagna la independensa.

NassimencModifiché

208 - Arca Caesarea (Zödéa): Alexànder Sever, imperadur romà.


1207 - Winchester (Anglatèra): Enrich III d'Anglatèra, rei d'Anglatèra.


1685 - Viena (Sàcher Impere Rumano-Zermànegh): Arsidüch Carl d'Àustria, imperadur e rei d'Aragó col nom de Carl III


1865 - Paris (Fransa): Paul Dukas, compositur Franses.


1920 - Nöa York (SÜA): Walter Matthau, atur Nord-americà.


1924 - Plains (Georgia, SÜA): Jimmy Carter, President di Stacc Ünicc d39.


1930 - Limerick (Irlanda): Richard Harris, atur Irlandés.


1935 - Walton-on-Thames (Anglatèra): Julie Andrews, atura de sínema e teàter.

NecrolòseModifiché

1404 - Roma (Itàlia): Bonifassi IX, Papa.


1578 - Namur (Paes Bass): Gjoan d'Àustria, militar Castejà e comandant de la Bataja de Lepant.


1994 - Paris (Fransa): André Lwoff, medi Franses e Premi Nobel de Medesina ol 1965.

FesteModifiché


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.