Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La bataia de Maclode l'è stait un fait bellig de le Guerre de Lombardia.

Jusep Gatteri, la Bataia de Maclode

L'è staita combatida ol 12 de otover del 1427, intra i forze del Ducad de Milan e de la liga contra i Visconts (qe la g'hiva dent la Republega de Venezia, de Firenze e ol Marqesad de Mantoa).

Ol contest Modifega

Despò de la granda espansion de Milan sota ol domini de Jann Galeaz Viscont (qe l'era rivad fina a Padova e Siena), a causa de la so mort improvisa e a la deboleza del so s'ciet (Joann Maria), qe l'era miga rivads a fermar i lote intra i fazion interne, i olter stats arent i hera descaçads vià i milanes dei ulteme conquiste, e i era rivads infina a circar de conquistar anc la stessa Lombardia. Cond el nœv Duca Filip Maria, la situazion interna l'era meiorada, ma ol ducad l'era semper circondad dei nemix, e ind el 1426 Bressa l'era staita conquistada dei venezian.

I forze in camp Modifega

L'armada veneziana l'era comandada del Carmagnola e del Nicolò de Tolentin, e l'era componida de 18.000 cavaller e 8.000 fants. Qella milanesa la g'hera al coo Pandolf Malatesta, Francesc Sforza e Nicolò Picinin, e l'era in inferioritaa numerega: adoma 12.000 cavallier e 6000 fants.

La bataia Modifega

I forze veneziane i è vegnide for de Bressa e i ha marçad fina a Maclode, su la strada per Cremona e arent a l'Oi. Quand qe i è rivads i milanes, ol Carmagnola l'ha fait tacar per prime i so trœpe, e quand qe ol Malatesta l'ha respondid, l'ha fait ritirar i so omegn in mez a una zona de palta e piena de arbor. Al segur, i venezian i ha pudid tirar contra i milanes (qe i è indaits adree ai nemix) coi s'ciop e i balestre. Per completar la trapola, ol Tolentin l'ha tacad del de dree i milanes con 2000 omegn. Circondads, ol Picinin e ol Sforza a la fin i g'è rivads a scapar, cond un poo de trœpe, col sfrondar ol sqierament venezian; ma ol Malatesta l'ha duxid render-s e l'è stait brocad insema a 9000 omegn e i artelerie.

I conseguenze Modifega

Despò de la fraca dei milanes, a Bergem la fazion guelfa l'ha descaçad i gibellin (favorevol ai milanes) e l'ha fait at de dedizion a Venezia, e i Visconts i ge riverà plu a reciapar ol controll de la Lombardia orientala, anc se la guerra l'indarà inanz fina a la pax de Lod.

Bibliografia Modifega