Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La battaja de Idistavis de l'ann 16 dòpo de Crist (conossuda anca come Battaja del fiumm Weser) la pò vess considerada come la respòsta romana aj German dòpo la battaja de Teutoburgh, indove el general Var l'aveva perduu e l'era anca mòrt (ann 9). Chì, el legaa imperial Germanich l'è riessii a batt el re di Cherusch Armini, per poeu sconfigel definitivament in de la battaja del Vall di Angrivari.


Contest stòrich Modifega

Dòpo de la sconfitta del Publi Quintili Var in de la foresta de Teutoburgh, i Roman aveven deciduu de lassà perd la noeuva provincia de Germania, a est del Ren.

Hinn segutaa duu agn de battaj (10-11), sòtta el comand del Tiberi, per evità ona possibel invasion germaniga e di ribellion in di provincc gallich de confin.

Quand el Tiberi l'è diventaa imperador, el gh'aveva l'intenzion de andà innanz con la politega del sò predecessor, l'August, cont el mantegnì i confin a òvest del Ren (donca senza la Germania). Ma el sò fioeu adottiv (e nevod, in quant l'era el fioeu del Drus Maggior, sò fradel), el Germanich, inviaa come proconsol imperial in quij zòn, cont el vorè emulà i òper del sò pader, l'ha deciduu deperlù de invad i territòri germanich per reconchestài.

La battaja Modifega

Primma part: in de la pianura de Idistavis Modifega

El Germanich, che l'era rivaa del territòri del fiumm Amisia (al d' d'incoeu Ems) al fiumm Visurgi (al dì d'incoeu Weser), arent al loeugh indove adess gh'è la cittaa de Minden, l'ha trovaa i German s'ceraa in su la sponda destra del fiumm.

Vist che 'l pensava che 'l fuss pòcch prudent mandà a combatt i legion senza avè faa sù di pont per passà el fiumm e i relativ presidi, l'ha deciduu de mandà innanz la cavalleria per esplorà. I cavalier eren comandaa del Sertini e l'Emili, che i hann dividuu in dò colònn mettuu distanziaa voeuna de l'altra per evità de vess schisciaa de l'esercit nemis in d'on soll pont e per dividen i fòrz.

El Cariovald, capp di Batav (leaa di Roman), dòpo a vè traversaa el fiumm, el s'è mettuu a l'inseguiment di Cherusch, senza pensà de podè finì in d'on'imboscada, còssa che inveci l'è avvegnuda. De fatt, i German s'eren retiraa per fà vegnì i fòrz di Batav in d'ona piana circondada di bosch e lontana di legion roman. Quand i Batav hinn rivaa lì, lor hinn saltaa foeura di bosch e hann travòlt i nemis. I Batav hann provaa a scappà, ma i German aveven bloccaa i strad d'acces ai Roman (che donca podeven nò vegnì ad aiuttài). El tentativ del Cariovald de sfondà i linei nemis per tornà vers i Roman l'è staa inutil: l'istess Cariovald l'è mòrt, insemma a on mugg de nòbil del sò pòpol. Domà l'arriv di cavalier de Sertini ed Emili l'ha poduu salvà i soldaa batav che eren nananmò mòrt.

El Germanich, dòpo avè traversaa el Visurgi, l'ha savuu de on disertor indove l'era el loeugh scernii de l'Armini per combatt e l'ha savuu anca che i German avarien taccaa el camp roman duranta la nòtt. E inscì l'è staa, anca se i German s'hinn retiraa dòpo pòcch, con l'avè savuu che i Roman i spettaven.

El dì dòpo, i soldaa roman eren impazient de combatt e donca hinn staa condòtt in de la pianura de Idistavis,che la se troeuva tra 'l Visurgi e di montisej. Aj spall di German la gh'era ona granda foresta, fada di alber alt e senza on sòttabosch. Di German, domà i Cherusch hann occuppaa i montisej, per podè lanciàss longh el fianch dester de l'esercit roman. Quell chì el gh'aveva questa disposizion:

  • Primma linea: mercenari gaj e german
  • Segonda: arcer
  • Terza: quatter legion
  • Quarta: dò cohortes de pretorian, la cavalleria ausiliaria e Germanich
  • Quinta: alter quatter legion
  • Sesta: la fanteria leggera.

Come el cunta el Tacit, i primm a taccà hinn staa i Cherusch:

 
«Vist i ord di Cherusch precipitàss con granda fòga, el Germanich l'ha ordenaa aj sò mejor cavalier de caregà i nemis sul finach de manzina, e al Stertini de taccài cont i sò squader de cavalleria aj spall; lù medèmm el saria rivaa al moment pussee giust. In quell moment, come se 'l fuss on auguri de bona fortuna, vòtt aquil hinn staa vist del Germanich andà vers la foresta per entràgh. L'ha donca comandaa aj sò soldaa de marscià innanz, e de segutà i osej simbol de Roma e di sò legion. E subit i fant s'ceraa hinn andà innanz, menter i cavalier, che eren giamò partii a l'attacch, hann investii i fianch e i spall di nemis e, còssa meravigliosa, l'è succeduu che dò formazion nemis hinn fuggii in sens contrari: quij che eren denter a la foresta hinn scappaa vers i praa, menter quij che eren suj praa hinn scappaa vers la foresta. In del mezz gh'eren i Cherusch, che vegniven spingiuu via di montisej. Traj Cherusch el sorastava l'Armini, el qual con gest, grid e cont el mostrà i sò ferid el provava a tegnì alt i sòrt de la battaja, e 'l se lanzava contra i arcer, i avaria traa giò tucc, se l'avessen nò taccaa i ausiliari de Ret, Vindelis e Gaj. Ma grazie a la soa fòrza, al sò cavall e al fatt che 'l s'era sporcaa la fascia con del sangu per fàss nò reconosses, l'è riessii a passà. Vargun el dis che i Cauch, che eren traj ausiliari di Roman, anca se l'aveven reconossu, l'abbien lassaa scappà. Istess valor ò ingann l'ha salvaa l'Inguiomee. I alter, depertutt in del camp, hinn staa coppaa, e la maggior part, che la provava a traversà el Visurgi cont el nodà, hinn staa colpii di frecc ò de la corrent del fiumm, oltra che de la massa de persònn che l'irrompeva longh i còst del fiumm che borlaven giò. On quaj de òmen, che s'eren rampigaa vergognosament sora i alber e nasconduu traj ram, hinn diventaa el bersaj di arcer che eren staa faa avanzà; alter hinn staa faa cadè a terra di alber che vegniven abbattuu »
(Corneli Tacit, Annaj, II, 17)

La vittòria romana l'è stada donca granda, senza nanca tròpp mòrt. La battaja l'è durada senza sòst finna aj vundes de la sira, menter i cadaver di German copriven la pianura per almanch 10.000 pass. Ona còssa curiosa l'è che hin staa trovaa anca di caden che serviven per legà i Roman dòpo la vittòria, considerada di German quas inevitabil.

I soldaa del Germanich hann lodaa el Tiberi cont el nòmm de Imperator, e hann faa sù on tumul sora el qual hann mettuu i arm di vingiuu, come se fussen on trofeo, e on'iscrizion che la signava i nòmm di pòpol battuu (de segur gh'eren Cherusch, Fos e Dulgubin, ma fòrsi anca Longobard e alter nazion de la region).

Segonda part: el vall di Angrivari (pòcch pussee a nòrd) Modifega

I German, inrabii minga tant per la sconfitta, ma per vedè come eren content i Roman de fà sù quell tumul cont i arm di vingiuu, hann deciduu de tornà a combatt per la libertaa perduda.

Hinn staa recludaa tucc quij che podeven portà i arm: di giovin aj vegg. Tucc voreven giontàss in de l'armada germanica e participà a la battaja contra la colònna romana.

Anca mò ona voeulta l'Armini e i capp germanich hann scernii on loeugh indove podè scontràss con l'esercit roman: ona zòna tra el Visurgi e i forest, e cont in del mezz ona pianura umida e stretta. Intorna la gh'era ona granda palud che la circondava quas tutt el bosch: sul lat minga paludos i Angrivari aveven faa sù on largh mur per divides di visin Cherusch.

I fanterii todesch s'hinn mettuu longh el mur di Angrivari, menter i cavalier eren drent a la foresta, per trovàss aj spall di legion quand che quij fussen rivaa innanz al Vall. Ma el Germanich, grazie aj sò spii, l'ha poduu voltà i pian di German contra lor medèmm, cont el mett i pròpri soldaa in quell moeud chì:

  • el legaa Sei Tuberon l'avaria occupaa la pianura con la cavalleria;
  • i fanterii legionari se sarien dividuu in dò part: la primma la sariss stada pronta a andà in de la foresta per ona via piana, l'altra a taccà el Vall;

Quij che gh'aveven avuu in sòrt la via piana vers la foresta hinn avanzaa senza problema, menter quij che gh'aveven de taccà el Vall gh'hann avuu on fracch de perdid. Allora el Germanich el i ha faa retirà, cont el ciamà i arcer e i macchinn de assedi. Quest noeuv attacch el gh'ha avuu success, e donca i legion hinn poduu tornà a caregà el vall con pussee facilitaa, finna a conchestàll e occupàll.

El Germanich, vist el success su quell front, l'è partii cont i pretorian in de la foresta, indove la battaja l'è stada longa e dura: de fatt, i German aveven aj sò spall la palud, i Roman inveci i mont. Per tucc e duu i esercit, l'unega speranza de salvàss l'era quella de vingg la battaja. Donca l'è stada ona battaja difficil, ma a la fin i Roman, grazie al mejor armament e a la mejor tattega de combattiment, hinn riessii a prevarì.

Vers la fin de la giornada, el Germanich (che l'aveva dii che gh'era minga besògn de fà prigioniee), l'ha ciamaa ona legion per costruì l'accampament, menter i alter andaven dree a fà on grand massacher finna a la nòtt. La cavalleria, inscambi, l'ha trovaa pussee difficil el batt l'omològa avversaria.

In occasion de questa segonda vittòria, el Germanich l'ha faa costruì on alter tumul, sora el qual gh'era scrivuu:

 
«L'esercit de Tiberi Ceser, vingiuu i popolazion de l'Elba e del Ren, l'ha consacraa quest monument a Gioeuv, Mart ed August»
(Corneli Tacit, Annaj, II, 22)

I conseguenz Modifega

I dò battaj, anca se eren staa positiv per l'esercit roman, hann domà vindicaa el massacher di legion del Var. I territòri invaduu hinn minga tornaa a l'Imperi Roman. El Tiberi el preferiva che i German combattessen tra lor e minga contra i legion roman, che ora staven su la riva òvest del Ren.

Bibliografia Modifega

  • Tacit, Annaj, liber II
  • Svetòni, Vid di dodes Ceser, liber III
  • Cassi Dion Cocceian, Stòria Romana, liber LVI-LVII
  • Wells, C.M., The german policy of Augustus, 1972.
  • Santo Mazzarino, L'impero romano, vol.1, Laterza, 1976.
  • Grant, Michael, Gli imperatori romani, Roma 1984.
  • AAVV, Gli imperatori romani, Torino 1994.
  • CAH, L'impero romano da Augusto agli Antonini, Milano 1975.
  • Lidia Storoni Mazzolani, Tiberio o la spirale del potere, Milano 1992.
  • Antonio Spinosa, Tiberio: l'imperatore che non amava Roma, Milano 1991.
  • H.H.Scullard, Storia del mondo romano, Milano 1992.