Bramant
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
El Bramant (Donato di Angelo di Pascuccio: Fermignan, 1444 - Roma, 11 de avril 1514) a l'è stad un architet e pitor italegh, in tra i pussee important del Renassiment. El s'è formad a Urbin, al temp center important renassimental, e poeu a Milan, indova che l'ha contribuid al desvilup del Renassiment lombard, poeu l'è andad a Roma, indova che l'ha lavorad a la basilega de San Peder: del 1503 a la mort a l'è stad fina el sovrintendent general di Fabreghe del Papa.

Al Bramant gh'hann atribuid un frach de gese, palazz e oeuvere, ma despess inn atribuzzion dubie: a l'è ben probabel che a Urbin l'habia lavorad al Palazz Ducal, a Berghem al Palazz del Podestà, a Milan forsi a la Gesa de San Sater, poeu al renoeuvament de la basilega de Sant Ambroeus e a la tribuna de la Gesa di Grazzie, a Saronn una quaj font ghe atribuiss el Santuari de la Madona, menter a Pavia gh'è atribuid comunement el proget del Dom e la arent l'ha lavorad, in su incaregh del Lodovigh el Mor, a l'impiant de la Piazza Ducala de Vigevan, poeu l'havaria lavorad al prim pian del Palazz de la Logia a Bressa. A Roma e in del stat del Papa, oltra a San Peder, l'ha lavorad a la gesa de la Pas, al tempiet de San Peder in Montorio, al Palazz Caprini a Roma e al tempi de la Consolazzion a Todi. Gh'è di font che ghe atribuissen anca la capella del Succorpo in del Dom de Napoli, ma al dì d'incoeu se pensa che l'è stada fada del scultor lombard Tomas Malvit.
In del period milanes l'ha fad anca di piture tant 'me el Crist a la colona e i Omen d'arma de cà Vesconta-Panigaroeula che inn in mostra a la Pinacoteca de Brera, oltra a l'Incision Prevedari, incoeu in collezzion privade.
El so alev Bartolamee Suardi a l'era insì influenzad de lu de vesser ciamad el Bramantin.
Riferiment
ModifegaAlter proget
Modifega- Wikisource el gh'ha dent una pagina dedicada a Bramant
- Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su Bramant
- Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Bramant