Sciarön

comun italian
(Rimandad de Ceran (NO))



Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 24' N 8° 47' E


Sciarön (nom ufizial in italian: Cerano) l'è un cumün de la Pruvincia de Nuvara. El gh'ha ona popolaziun de 6 785 abitàncc (dàto del Desember 2013[1]), cunt ona superfis de 32,1 km² e ona densità de popolaziun de 211 ab./km².

Sciarön
Comun
Sciarön - Stema
Sciarön - Sœmeanza
Sciarön - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Piemont
Provinça Provincia de Nuvara
Capolœg Cerano
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°24′N 8°47′E / 45.4°N 8.783333°E45.4; 8.783333
OSM 44908
Voltituden 127 m s.l.m
Superfix 32,64 km²
Abitants 6 678 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 204.6 ab./km²
Confin Cassö, Magenta, Robecch, Tracaa, Biaa, Boffalòra e Sussach
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0321
Codex postal 28065
Sigla autom. NO
Codex ISTAT 003049
Codex catastal C483
Sant protetor Pasìfego da Seran
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Sciarön - Localizazion
Sciarön - Localizazion
Sit istituzional

El paes el se tröva adree ai spund del Tisin, al cunfin cunt i pruvinc de Milan (cumün de Biegrass, Bufalora, Magenta e Rubech sül Navili) e de Pavia (Cassö).

Esempi del dialet de Sceran Modifega

 
Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 12

Un om l'eva dü fiù.
Al püssè gióvna 'd cust l'ha dici al pà: “Pà, dìm la mè part dla roba ch'a tócam!” e 'l pà l'ha spartivla.
E dopo poch dì al fiù pü gióvna l'ha ciapà tüta la sò roba e l'ha 'ndacc int un pais lontan, e là l'ha facc förala tüta con i birichinn.
Quand pö l'eva spindü tüt, l'ha gnì 'na gran caristia in cul pais, che lü l'ha cmansà a 'vé dabsogn.
Alora l'ha 'ndacc e l'ha portass in cà d'un scior da cui pais, ch'l'ha pö mandàl a föra in di sui camp a cürà i porscei.
Lü pö a scricheva d'ampinìss la panscia 'd giand ad rovla ch'i mangiavo i porscei, ma insün devovna.
Ma quand l'ha gnìj la testa a cà l'ha dicc: “Quanti servitor dal mè pà j'hän bän dal pän, e mì achì i mura dla fam!
Mì 'dess i petarò chì e i 'ndarò dal mè pà e disaròj: Pà, mì j'ho facc di pcai contra 'l Signor e contra vü;
Mì son pü dägn da vess ciamà vost fiù; fim comè vün di vost servitor”.
Lü donca l'ha petà là e l'ha gnü dal sò pà; e quand l'eva ancora lontan, al sò pà l'ha vüst e l'ha 'vü compassion; l'ha corsi incontra, l'ha ciapàl par al col, a l'ha basal.
Al fiù l'ha dici: “Pà, j'ho facc un pcà contra 'l Signor e contra vü e son pü dägn da vess ciamà vost fiù”.
Ma 'l pà l'ha dici ai sui servitor: “Portì chì i pü bei pagn e vistìl, e matìj l'anel int i div e i scarp in pè;
E minì fura 'l biscin ingrassà, massèl; ch'i mangiómol e ch'i stóma sü legra;
Parcäi cust mè fiù l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”. E j'hänn mässas a fà 'na gran festa.
Alora 'l fiù prüm l'eva fura in campagna; e quand ch'a tornava a cà, arent a cà suva a l'ha sintì a sonà e a balà.
E l'ha ciamà vün di servitor e l'ha dmandaj “Quii cha' vò zì cust?”
E lü l'ha dici: “Al tò fradè l'ha gnü cà, e 'l tò pà l'ha massaj un biscin grass, parcäi l'ha 'vül sän e dispost”.
Ma lü l'ha 'ndà in coldra e voreva gnent andà in cà. Al sò pà l'ha gnü fura e prigheval d'andà dent.
Ma lü l'ha faj sintìss, e l'ha dici al pà: “Eco, hinn già tanti ann che mì 'j servuro i ho mai passà i vost ordin, epür vü ii mai stacc bon da dàm un poch cravin par fà un'aligria coi mei amis.
Ma quand cust vost fiù, ch'la mangià la vosta roba con i fravla, l'ha gnü cà, vü hii massaj un bel biscin ingrassà”.
Ma 'l pà l'ha dici: “Fiù, ti t'è sempra chì con mì, e tüt cul ch'i ho mì l'è tò;
Adess a convgniva a fà festa e stà alegra, parcäi cust tò fradè l'eva mort e l'ha risciüscità, l'eva perdü e l'ha stacc trovà”.

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)

Evoluzion demografega Modifega

L'andament del nümer de abitant del cumün de Sciarön l'è mustraa in de la tabela chi de sutta



Nümer de abitant


Riferiment Modifega

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2013.