Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I grandoeur de Milan (latin: De magnalibus urbis Mediolani) l'è on trattaa scrivuu in forma de cronega del milanes Bonvesin de la Riva.
Come l'è giamò ciar del titol, l'oeuvera (scrivuda in del 1288) la voeur cuntà su quanto l'è bell e fort Milan. L'è scrivuu in latin.

Storia Modifega

El test intregh del liber a l'è staa consideraa per on bell poo de temp descomparii. Ghe n'emm testimonianza in autor e personagg del Tresent (Galvan Fiamma, Enrigh de Herford, el vescov Peder Filargh), e l'è miss in de l'inventari de la biblioteca di Viscont in del 1426. Ma de lì in avant, se ghe n'ha pu de testimonianz dirett.
In del 1894 el scior Francesch Novaa, filologh cremones, l'ha trovaa per cas el manoscritt in de la Biblioteca Nacional de España (indove che l'è anmò conservaa), e l'ha publicaa criticament in del 1898.

El liber Modifega

 
«Per quell che 'l revarda quej che ghe viven, Milan la me par la città la pussee bella che la gh'è in del mond. I milanes, omen e donn, gh'hann 'na soa statura tipega, hinn allegher de faccia e propi amis con la sgent»
(Del Liber)

El liber el gh'ha vott capitoi, che hinn tucc dedicaa a parlà ben de Milan, segn de l'orgoeuj de l'Italia medieval di Comun. El titol de ogni capitol el gh'ha la fras de commendatione Mediolani, e l'esalta Milan per on quaicoss de sò: la soa posizzion, i sò cà, i sò abitant, la soa fertilità, la soa forza, la soa fedeltà costanta, la soa libertà, la soa dignità. I primm quatter capitoi hinn la part "statistega" (che la descriv la città de la fin del Tresent), i olter quatter inveci hinn pussee storegh.

Traduzzion Modifega

In del 1994 l'è stada publicada ona version del liber cont el test a front in milanes del dì d'incoeu, voltaa del Ceser Comolett.

Bibliografia Modifega

  • De magnalibus urbis Mediolani - I grandoeur de Milan, Milan, Libreria Meravigli, 1994.