Vlad III de Valacchia

(Rimandad de Dràcüla)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Vlad III (Sighiṣoara, 2 november 1431 - dicember 1476) l'è staa on voievod de la Valacchia e per on poo de vòlt (1448; 1456-1462; 1476), anca el sò princip. L'è cognossuu amca comè Vlad Ṭepeṣ ("Impalador") per el sò vess crudel contra i nemis, qualità che l'ha permettuu al sò paes de restà indipendent di Turch. L'alter soranòmm, per el qual l'è famos, l'è quell de Dracula ("Dragh piscinin"). La soa stòria l'è stada poeu romanzada e l'ha daa via a on filon letterari e del cinema assee grand.

La vita Modifega

L'era el fioeu del Vlad II Dracul e de la Cneanja de Moldavia. El sò pader l'è diventaa princip de Valacchia in del 1436 e donca la famiglia la s'è spostada de Sighiṣoara a Târgoviṣte, la capital del regn. El Vlad e 'l sò fradel Radu hinn staa consegnaa ai Turch, per motiv diplomatigh, in del 1442. Vlad l'è tornaa al sò paes intel 1448, perchè el sò pader e'l sò fradel magior Mircea i aveven coppaa on sò nemis de lur, el Ladislaa II, che 'l voreva diventà el noeuv princip de la Valacchia. Donca, el Vlad l'ha cercaa, cont l'ajutt di Turch, de ciappà el pròppi regn, ma el Ladislaa l'ha sconfigiuu dòpo duu mes de battali. Inscì el Vlad, diventaa ormai Vlad III, l'ha dovuu spettà fina al 10 agost 1456, quand l'ha poduu avègh la possibilitaa per fà foeura el sò nemis. L'ha donca regnaa per ses mes, duranta i quai l'ha combattuu sia contra i sò nemis de dent, comè i nòbil e i popolazion sasson, sia contra quei de foeura, 'me i Turch, che cercaven de giontà el sò territòri al sò grand imperi. La guerra contra de lor l'è finida in del 1462, quand el Vlad, intant che'l combateva i Turch rivaa a Târgoviṣte, l'è staa tradii del re ungares Mattia Corvin, che l'ha faa 'ndà in preson. Duranta quèsta guèrra l'ha faa foeura praticament tucc i sò presonee, comè a Sibiu, in del 1460, quand che l'ha faa impalà ben 10000 Turch.

La mòrt Modifega

Dòpo 13 ann, Steven III de Moldavia l'ha liberaa e l'ha portaa in sul sò trònn, ma l'ha voruu on quijcòss in cambi. El Vlad el gh'aveva de sposà la tosa del re ungares, de diventà cattòlich (l'era ortodòss) e de fà ona noeuva guerra contra i Turch, che eren semper pussee dent a l'Euròpa. Dòpo ona quai vittòria, in del 1476, in d'ona battalia arent al Danubi, l'è staa circondaa di nemis, tradii di leaa e l'è mòrt combattend. Se sa minga indove el sia finii el sò còrp. Vargun el dis a Costantinòpol, alter a Snagov (ma in questa città, in de la soa tomba, hinn staa trovaa domà di òss de cavall).

Curiositaa Modifega

Alter progett Modifega