Intorna al 1810 l'imperador Napoleon I l'ha voruu savè quant eren i lengov parlaa in di sò domini. Inscì l'ha domandaa a tucc i prefett di provincc imperiai de fà sù ona còbia de la Parabola del Figliol Prodigo in tucc i dialett possibil. E ghe n'è rivaa tant: in di patois de Francia, in di dialett italian, in di parlad di Walser... e via inscì.
L'idea de doperà quella parabola chì 'me test de riferiment per i confront tra i dialett la gh'ha avuu on gran success anca dòpo la fin de l'esperienza napoleòniga: lenguista come el Pietro Monti o 'l Bernardino Biondelli l'hann doperaa in di sò liber per mostrà come l'è che eren i differenz e i particolarità di dialett che eren dree a studià.
Anca al dì d'incoeu la parabola la fonziòna compagna de ona stele di Rosetta di lengov minoritari, sia italiann che forest, come l'è dimostraa di tanti version riportaa in sul sitt dialettando.com.
Per quei reson chì hoo deciduu de voltà anca mì la parabola evangeliga in del dialett che me piasaria parlà semper pussee, cioè 'l Milanes. De sòtta hoo miss anca la version riportada del Biondelli in del 1857 e ghe mettaroo anca quella del Circol Filològigh, quand che trovaroo i Vangei tradòtt.

Version originai Modifega

Grech antigh Latin (Vulgata) Italian (CEI)
Ἄνθρωπός τις εἶχεν δύο υἱούς. Homo quidam habebat duos filios. Un uomo aveva due figli.
καὶ εἶπεν ὁ νεώτερος αὐτῶν τῷ πατρί, Πάτερ, δός μοι τὸ ἐπιβάλλον μέρος τῆς οὐσίας. ὁ δὲ διεῖλεν αὐτοῖς τὸν βίον. Et dixit adulescentior ex illis patri: “Pater, da mihi portionem substantiae, quae me contingit”. Et divisit illis substantiam. Il più giovane disse al padre: "Padre, dammi la parte del patrimonio che mi spetta". E il padre divise tra loro le sostanze.
καὶ μετ' οὐ πολλὰς ἡμέρας συναγαγὼν πάντα ὁ νεώτερος υἱὸς ἀπεδήμησεν εἰς χώραν μακράν, καὶ ἐκεῖ διεσκόρπισεν τὴν οὐσίαν αὐτοῦ ζῶν ἀσώτως. Et non post multos dies, congregatis omnibus, adulescentior filius peregre profectus est in regionem longinquam et ibi dissipavit substantiam suam vivendo luxuriose. Dopo non molti giorni, il figlio più giovane, raccolte le sue cose, partì per un paese lontano e là sperperò le sue sostanze vivendo da dissoluto.
δαπανήσαντος δὲ αὐτοῦ πάντα ἐγένετο λιμὸς ἰσχυρὰ κατὰ τὴν χώραν ἐκείνην, καὶ αὐτὸς ἤρξατο ὑστερεῖσθαι. Et postquam omnia consummasset, facta est fames valida in regione illa, et ipse coepit egere. Quando ebbe speso tutto, in quel paese venne una grande carestia ed egli cominciò a trovarsi nel bisogno.
καὶ πορευθεὶς ἐκολλήθη ἑνὶ τῶν πολιτῶν τῆς χώρας ἐκείνης, καὶ ἔπεμψεν αὐτὸν εἰς τοὺς ἀγροὺς αὐτοῦ βόσκειν χοίρους· Et abiit et adhaesit uni civium regionis illius, et misit illum in villam suam, ut pasceret porcos; Allora andò e si mise a servizio di uno degli abitanti di quella regione, che lo mandò nei campi a pascolare i porci.
καὶ ἐπεθύμει γεμίσαι τὴν κοιλίαν αὐτοῦ ἀπὸ τῶν κερατίων ὧν ἤσθιον οἱ χοῖροι, καὶ οὐδεὶς ἐδίδου αὐτῷ. et cupiebat saturari de siliquis, quas porci manducabant, et nemo illi dabat. Avrebbe voluto saziarsi con le carrube che mangiavano i porci; ma nessuno gliene dava.
εἰς ἑαυτὸν δὲ ἐλθὼν εἶπε· πόσοι μίσθιοι τοῦ πατρός μου περισσεύουσιν ἄρτων, ἐγὼ δὲ λιμῷ ὧδε ἀπόλλυμαι! In se autem reversus dixit: “Quanti mercennarii patris mei abundant panibus, ego autem hic fame pereo. Allora tornò in se stesso e disse: "Quanti salariati in casa di mio padre hanno pane in abbondanza e io qui muoio di fame!
ἀναστὰς πορεύσομαι πρὸς τὸν πατέρα μου καὶ ἐρῶ αὐτῷ· πάτερ, ἥμαρτον εἰς τὸν οὐρανὸν καὶ ἐνώπιόν σου· Surgam et ibo ad patrem meum et dicam illi: Pater, peccavi in caelum et coram te Mi leverò e andrò da mio padre e gli dirò: Padre, ho peccato contro il Cielo e contro di te;
οὐκέτι εἰμὶ ἄξιος κληθῆναι υἱός σου· ποίησόν με ὡς ἕνα τῶν μισθίων σου. et iam non sum dignus vocari filius tuus; fac me sicut unum de mercennariis tuis”. Non sono più degno di essere chiamato tuo figlio. Trattami come uno dei tuoi garzoni.
καὶ ἀναστὰς ἦλθε πρὸς τὸν πατέρα ἑαυτοῦ. ἔτι δὲ αὐτοῦ μακρὰν ἀπέχοντος εἶδεν αὐτὸν ὁ πατὴρ αὐτοῦ καὶ ἐσπλαγχνίσθη, καὶ δραμὼν ἐπέπεσεν ἐπὶ τὸν τράχηλον αὐτοῦ καὶ κατεφίλησεν αὐτόν. Et surgens venit ad patrem suum. Cum autem adhuc longe esset, vidit illum pater ipsius et misericordia motus est et accurrens cecidit supra collum eius et osculatus est illum. Partì e s'incamminò verso suo padre. Quando era ancora lontano, il padre lo vide e commosso gli corse incontro, gli si gettò al collo e lo baciò.
εἶπε δὲ αὐτῷ ὁ υἱὸς· πάτερ, ἥμαρτον εἰς τὸν οὐρανὸν καὶ ἐνώπιόν σου, καὶ οὐκέτι εἰμὶ ἄξιος κληθῆναι υἱός σου. Dixitque ei filius: “Pater, peccavi in caelum et coram te; iam non sum dignus vocari filius tuus”. Il figlio gli disse: "Padre, ho peccato contro il Cielo e contro di te; non sono più degno di essere chiamato tuo figlio".
εἶπε δὲ ὁ πατὴρ πρὸς τοὺς δούλους αὐτοῦ· ἐξενέγκατε τὴν στολὴν τὴν πρώτην καὶ ἐνδύσατε αὐτόν, καὶ δότε δακτύλιον εἰς τὴν χεῖρα αὐτοῦ καὶ ὑποδήματα εἰς τοὺς πόδας, Dixit autem pater ad servos suos: “Cito proferte stolam primam et induite illum et date anulum in manum eius et calceamenta in pedes Ma il padre disse ai servi: "Presto, portate qui il vestito più bello e rivestitelo, mettetegli l'anello al dito e i calzari ai piedi.
καὶ ἐνέγκαντες τὸν μόσχον τὸν σιτευτόν θύσατε, καὶ φαγόντες εὐφρανθῶμεν, et adducite vitulum saginatum, occidite et manducemus et epulemur, Portate il vitello grasso, ammazzatelo, mangiamo e facciamo festa,
ὅτι οὗτος ὁ υἱός μου νεκρὸς ἦν καὶ ἀνέζησεν, καὶ ἀπολωλὼς ἦν καὶ εὑρέθη. καὶ ἤρξαντο εὐφραίνεσθαι. quia hic filius meus mortuus erat et revixit, perierat et inventus est”. Et coeperunt epulari. perché questo mio figlio era morto ed è tornato in vita, era perduto ed è stato ritrovato". E cominciarono a far festa.
Ἦν δὲ ὁ υἱὸς αὐτοῦ ὁ πρεσβύτερος ἐν ἀγρῷ· καὶ ὡς ἐρχόμενος ἤγγισε τῇ οἰκίᾳ, ἤκουσε συμφωνίας καὶ χορῶν, Erat autem filius eius senior in agro et, cum veniret et appropinquaret domui, audivit symphoniam et choros Il figlio maggiore si trovava nei campi. Al ritorno, quando fu vicino a casa, udì la musica e le danze;
καὶ προσκαλεσάμενος ἕνα τῶν παίδων ἐπυνθάνετο τί εἴη ταῦτα. et vocavit unum de servis et interrogavit quae haec essent. chiamò un servo e gli domandò che cosa fosse tutto ciò.
ὁ δὲ εἶπεν αὐτῷ ὅτι ὁ ἀδελφός σου ἥκει, καὶ ἔθυσεν ὁ πατήρ σου τὸν μόσχον τὸν σιτευτόν, ὅτι ὑγιαίνοντα αὐτὸν ἀπέλαβεν. Isque dixit illi: “Frater tuus venit, et occidit pater tuus vitulum saginatum, quia salvum illum recepit”. Il servo gli rispose: "È tornato tuo fratello e il padre ha fatto ammazzare il vitello grasso perché lo ha riavuto sano e salvo.
ὠργίσθη δὲ καὶ οὐκ ἤθελεν εἰσελθεῖν. ὁ οὖν πατὴρ αὐτοῦ ἐξελθὼν παρεκάλει αὐτόν. Indignatus est autem et nolebat introire. Pater ergo illius egressus coepit rogare illum. Egli si indignò e non voleva entrare. Il padre allora uscì a pregarlo.
ὁ δὲ ἀποκριθεὶς εἶπε τῷ πατρὶ· ἰδοὺ τοσαῦτα ἔτη δουλεύω σοι καὶ οὐδέποτε ἐντολήν σου παρῆλθον, καὶ ἐμοὶ οὐδέποτε ἔδωκας ἔριφον ἵνα μετὰ τῶν φίλων μου εὐφρανθῶ· At ille respondens dixit patri suo: “Ecce tot annis servio tibi et numquam mandatum tuum praeterii, et numquam dedisti mihi haedum, ut cum amicis meis epularer; Ma lui rispose a suo padre: "Ecco, io ti servo da tanti anni e non ho mai trasgredito a un tuo comando, e tu non mi hai dato mai un capretto per far festa con i miei amici.
ὅτε δὲ ὁ υἱός σου οὗτος, ὁ καταφαγών σου τὸν βίον μετὰ πορνῶν, ἦλθεν, ἔθυσας αὐτῷ τὸν μόσχον τὸν σιτευτὸν. sed postquam filius tuus hic, qui devoravit substantiam tuam cum meretricibus, venit, occidisti illi vitulum saginatum”. Ma ora che questo tuo figlio che ha divorato i tuoi averi con le prostitute è tornato, per lui hai ammazzato il vitello grasso".
ὁ δὲ εἶπεν αὐτῷ· τέκνον, σὺ πάντοτε μετ' ἐμοῦ εἶ, καὶ πάντα τὰ ἐμὰ σά ἐστιν· At ipse dixit illi: “Fili, tu semper mecum es, et omnia mea tua sunt; Gli rispose il padre: "Figlio, tu sei sempre con me e tutto ciò che è mio è tuo;
εὐφρανθῆναι δὲ καὶ χαρῆναι ἔδει, ὅτι ὁ ἀδελφός σου οὗτος νεκρὸς ἦν καὶ ἀνέζησε, καὶ ἀπολωλὼς ἦν καὶ εὑρέθη. epulari autem et gaudere oportebat, quia frater tuus hic mortuus erat et revixit, perierat et inventus est” Ma bisognava far festa e rallegrarsi, perché questo tuo fratello era morto ed è tornato in vita, era perduto ed è stato ritrovato".

La mia version Modifega

La traduzion l'è basada in su la version italiana offizial de la CEI de la Bibbia (1974)
EL FIOEU STRASON
On òmm el gh'aveva duu fioeu.
El pussee giovin l'ha ditt al pader: “Pà, demm la part del patrimòni che la me tocca!”. E 'l pader l'ha spartii tra lor i sostanz.
E dòpo minga tròpp dì, el fioeu pussee giovin l'ha tiraa sù i sò ròbb e l'è partii per on paes lontan, e là l'ha faa foeura i sò sostanz cont el viv senza fren.
Quand che l'aveva spenduu tusscòss, in quell paes l'è rivada ona gran carestia e lù l'ha scominciaa a trovàss in del besògn.
Allora el s'è miss al servizzi de vun di abitant de quell paes, che l'ha mandaa in di camp a menà al pascol i porscei.
L'avaria voruu mangià i giand di porscei, ma nissun gh'en dava.
Allora el s'è pentii e l'ha ditt: “Quant hinn i lavorador a cà del mè pà che gh'hann tutt el pan che voeuren, menter mì son 'dree a morì de fam!
Me levaroo sù e andaroo in del mè pà e ghe disaroo: Pader, hoo peccaa contra el Signor e contra de tì:
son pù degn de vess ciamaa tò fioeu. Trattom compagn de vun di tò garzon”.
L'è partii e l'è andaa vers el so pà.
Quand che l'era anmò lontan, el pader l'ha vist e 'l gh'è corruu incontra, l'ha brasciaa sù e l'ha basaa.
El fioeu el gh'ha ditt a lù: “Pader, hoo peccaa contra el Signor e contra de tì: son pù degn de vess ciamaa tò fioeu”.
Ma el pader l'ha ditt ai serv: “Prest, portee chì el vestii pussee bell e vestiill, mettiigh l'anell al did e i calzadur ai pee.
Portee el videll pussee grass e coppeell. Mangemm e femm festa, perchè quell fioeu chì l'era mòrt e l'è tornaa in vita, l'era perduu e l'è staa trovaa”. E hann taccaa a fà festa.
El fioeu maggior l'era dree a lavorà in di camp. Quand che l'è tornaa a cà, l'ha sentii la musica e i danz;
l'ha ciamaa on serv e gh'ha domandaa cossè che l'era.
El serv el gh'ha responduu: “L'è tornaa el tò fradell, e 'l tò pà l'ha faa coppà el videll pussee grass perchè l'è tornaa a cà san”.
Quell lì el s'è inrabii e 'l voreva minga andà denter. El pader l'è sortii per pregàll.
Ma lù el gh'ha responduu al pader: “Mì te servi de tanti ann e gh'hoo semper daa a trà ai tò ordin, e tì te m'hee mai daa nanca on cavrett per fà festa cont i mè amis.
Ma adess che l'è tornaa 'sto tò fioeu che l'ha faa foeura tucc i tò danee cont i baltròcch, tì t'hee mazzaa el videll pussee grass!”.
El pader el gh'ha responduu: “Fioeu, tì te ghe stee semper con mì, e quell che l'è mè l'è anca tò;
ma besognava fà festa perchè 'l tò fradell l'era mòrt e l'è tornaa in vita, l'era perduu e l'è staa trovaa”.

Version del Domenegh Balestree Modifega

El Balestree, vun di pilaster de la litteradura milanesa antiga, in del 1748 l'ha scritt giò in vers ona soa version de la parabola; ghe metti chì ona part del test, trascritta con l'ortografia che proponi mì (operazion giamò fada del Cherubini in del 1816, e donca minga noeuva):

[...]
On gran scior el gh'aveva duu fioeu,
ma tra quist ghe passava on gran desvari:
el primm, savi, el tendeva a fà i fatt soeu;
l'olter mò ragazzon l'eva el coo a l'ari;
e on dì l'ha faa i soeu cunt de vorèss scoeud
ogni sort de caprizzi, e fà a sò moeud.

"Se cercass in cà mia lacc de gaina,
me 'l daravven" el diss, "che in quant a quest
no me cala nagott; ma intantafina
son soggett e no poss comandà i fest.
La libertà de fà e de desfà
no gh'è danee che le possa pagà".

E con tutt che 'l se accorgia del despecc
che 'l ghe farà: tant'è; lassand de part
ogni respett, el dis a quell bon vegg:
"Scior pader, che 'l me daga la mia part!"
E in del fà ona domanda de 'sta sort,
che gran tolla!, no 'l vens nè ross nè smort.

El bon veggion l'è immobel de manera
che 'l par on omm che sia retraa sù on quader;
"Car el mè tos" el dis, "parlet de vera?
Te gh'heet tant coeur d'abbandonà tò pader?
Che desgust hett avuu? Cossa t'hoo faa?
Pensegh ben!" Lù el respond: "Gh'hoo già pensaa".
[...]

Francesco Cherubini, Collezione delle migliori opere scritte in dialetto milanese, vol. V; Opere di Domenico Balestrieri, vol. I, 1816, pagg. 16-17

Version del Biondelli Modifega

La traduzion l'è stada fada del dottor Giovanni Raiberti, figura importanta de la litteradura milanesa del segond Vottcent. In de l'original l'è in grafia fonetiga, mì l'hoo reportada a l'ortografia classiga

Gh'era on òmm che 'l gh'aveva duu fioeu.
E 'l pussee gioven de lor el gh'ha ditt al pader: "Pà, démm la part che me tocca del fatt nòst!". E lù el gh'ha spartii foeura la sostanza.
De lì a pòcch dì, el fioeu minor l'ha faa sù tutt el bolgiòtt e l'è giraa fòrt in d'on paes lontan e là, in manch de quella, l'ha buttaa via el fatt sò a furia de baraccà.
Dòpo che l'ha avuu trasaa tusscòss, è vegnuu in quell paes ona gran carestia, ìe lù l'ha comenzaa a trovàss ai stregg.
E l'è andaa e 'l s'è taccaa a vun de quell paes là, che 'l l'ha mandaa in la soa campagna a cascià foeura i porscei.
E 'l sussiva de impienìss el venter cont i giand che mangiaven i animai: ma nissun ghe ne dava.
Tornand allora denter de lù, l'ha ditt: "Quanti persònn pagaa in cà de mè pader gh'hann pan a sbacch, e mì chì creppi de fam!
Levaroo sù e andaroo de mè pader e ghe diroo: Pà, l'hoo fada gròssa in faccia al Ciel e in faccia a vù.
Mì son pù degn de vess ciamaa vòst fioeu: fee cunt che sia come vun di vòster servitor".
E levand sù el s'è inviaa de sò pader. L'eva ancamò lontan on tòcch che sò pader el l'ha veduu, el s'è intenerii de compassion, el gh'è cors incontra, el gh'ha traa i brasc al còll e 'l l'ha basaa sù.
El fioeu el gh'ha ditt: "Pader, l'hoo fada gròssa in faccia al Ciel e in faccia a vù. Mì son pù degn de vess ciamaa vòst fioeu".
Ma el pader l'ha ditt ai sò servitor: "Alto, andemm, portee chì el pù bell vestii, mettiighel sù, déggh l'anell de mett in did e di scarp, che l'è a pee biòtt!
E menee foeura el vitell pussee grass e mazzéll, e mangemm e stemm allegher!
Perchè 'sto mè fioeu chì l'era mòrt e l'è resuscitaa; l'era pers e 'l s'è trovaa". E s'hinn miss a sganassà.
Intanta el fioeu maggior l'eva foeura a la campagna; e in del vegnì e visinàss a cà, l'ha sentii a sonà e cantà a la pù bella.
E l'ha ciamaa vun di servitor e 'l gh'ha dimandaa cosse gh'era de noeuv.
Costù el gh'ha ditt: "È rivaa sò fradell, e sò pader l'ha mazzaa el vitell pù grass, per avèll recuperaa san e salv".
Allora l'è montaa in bestia, e 'l voreva nanca andà de dent; ma sò pader l'è vegnuu foeura lù e l'ha comenzaa a pregàll.
Ma quell òlter l'ha rispòst a sò pader: "L'è chì di ann parecc che ve servi e che no sfaizzi on ett di vòst comand; e no m'avii mai daa nanch on cavrett de pasteggià cont i mè amis.
Ma dòpo che l'è tornaa 'sto fioeu chì, che l'ha divoraa el fatt sò cont i sgualdrinn, avii mazzaa el vitell in grassa!".
Ma lù el gh'ha ditt: "Fioeu car, ti te seet semper insema a mì, e tutt quell che gh'hoo l'è ròbba toa.
Ma già no se podeva con de men fà on disnà e on poo de rabadan, perchè 'sto tò fradell l'era mòrt e l'è resuscitaa; l'era pers e 'l s'è trovaa".

Version in del dialett de Nizza de la segonda metà del Vottcent Modifega

La metti chì perchè voeuri minga perd l'indirizz e soo nò indove scrivela, sedenò:

Un ome avia doi enfan.
E lo plus giove d'ellu dighèt au païre: "Païre, donàmi la part dei ben che mi tocca!" e li diviset li sieu sostansa.
E pau de gior'après, l'enfan mendre, mes ensem tot seu che li venia, s'en anèt en un païs ben luegn, e achi dissipèt tot lo sieu en viven da libertin. [...]

La nazionalità di Nizza: ragionamento di G. Vegezzi-Ruscalla, Torino, 1860. Pagg. 29-31

PROEUVA IN L'ORTOGRAFIA CLASSIGA OCCITANA:
On hòme avìa doi enfants.
E lo plus jòve d'ellos diguet au paire: "Paire, donatz-mei la part deis bens que mei tocca!" e lei diviset lis sieus sostancias.
E pau de jors après, l'enfant mendre, mes ensem tot seu que lei venìa, s'en anet en on pais ben luenh, e aquì dissipet tot lo sieu en vivent da libertin. [...]

Version in del dialett de l'Abriga del dì d'incoeu Modifega

Traduzion de Luisa Moraschinelli; mì hoo domà nettaa on poo l'ortografia
An òm al gh’aua dù fiöi.
Al pü gióan, al dis al pai: "pai, dam sübit la part da roba ca ma spèta".
Ilóra al pai al diuit la sustanza tra i du fiöi.
Póch dì dopu, al fiól pü gióan, ramat scià li söi robi, al partiss an paes luntà e ilò al mangia fò tüt an bagórdi.
Dacc fondu a tücc i sö bé, an quèl paes, l’e riuat scià üna grand caristia e lü al s’e uignit a truàss an dal bisogn.
'Ndacc da ün da quèl paes al s’e mèss a li söi dipèndensi. Quèl al l’à mandàt an di càp, dree ai purscei.
Par sfamàss l’aress ulüt mangià a li carubi di purscei, ma nigü i ga 'n daua.
Ilóra, ragiunandugh sóra al s’è dicc´: "Tücc i famei an cà dal mè pai i gh’ha da mangià in abundanza, mi 'nveci ché a murì da fam!"
Turnarò dal mè pai e gh’a disarö: “Pai, hó pecàt contra al ciel e di frónt a ti;
só pü dègn d’èss ciamat to fiól. Tratum cuma ün di tö famei”.
Al s’è mèss an uiagg par turnà dal sò pai. L’era amó luntà quandu al sò pai al la uét e al n'hà cumpasüu. Al ga cur ´ncontra, al gh'ha traa i brasc al col e al l’ha basat sü.
Al fiöl al ga dis: "Pai hó pecàt cóntra al ciel e dauanti a ti . Só pü dègn d’ès cunsiderat to fiöl".
Ma al pai al órdina ai famei: "Müéf, tiré scià li uèsti mióri e treghli adoss, metegh l’anèl al dit e i sandai ai pé.
Ciapé al uedèl pü grass e cupél. Fóm fèsta parché 'stu mè fiöl l’era mort e l’è turnàt an uita, l’era dacc pers e l’e stacc ritruàt" e i ha ´ncuminciata la fèsta.
A quèl punto, al fiöl pü grand l’era an di cap. An dal turnà, riuat apröf a cà al sènt müsica e bai.
Ciamat ün di famei al ga dumanda quèl ca 'l sucet.
Al famei al respónd: "L'è turnàt al to fredèl e al to pai l'ha facc cupà al uedèl pü gras parché l’è turnàt al sò fiöl sà e salvu".
Lü al sa l’è ciapada e al uleua miga 'ndà dit an cà. Ilóra al só pai l’è 'ndacc fò a cercà da cunvinciàl a ´ndà dit.
Ma lü al ga dis al sò pai: "Da tacc agn mi at seruissi e hó mai disubidit a i tö ordagn. Epür ta m'eet mai dacc gna an cabret par fa fèsta cun i me soci.
Adèss 'nveci al tórna a cà 'stu tò fiól ca l’à mangiat fò tüta la tò roba cun li fumnini, par lü t'eet facc cupà al uedèl pü grass".
Al ga respónd al pai: “Mè fiöl, ti ta seet sèmpar stacc cun mi e quèl ch’è mè l’è a tò,
ma s’aua da fa fèsta e ralegràss parché 'stu tò fredèl l’era mort e l’è turnàt an uita, l’era dacc pers e l’e stacc ritruat”.


[1]

Versiù 'n Bresà de Custùr del dé d'encö Modifega

'N òm el gh'ìa du fiöi.
El piö zùen el g'ha dit a sò Pàder: “Bubà, dam la part del patremóne che me tóca!”. E 'l pàder el g'ha fat le spartezèle de le sò sostànse.
Dòpo de 'n quach dé, el fiöl piö zùen el g'ha töt sö i sò laùr e l'è partìt per en paés delóns, e là 'l g'ha maiàt fò töte le palànche 'ndèna vìta sènsa sentimènt.
Dòpo che 'l gh'ìa maiàt fò töt, en chèl paés lé gh'è riàt 'na gran caristìa e lü 'l g'ha ambiàt a troàs endèl bizògn.
Alùra 'l s'è mitìt a le dependènse de giü dei abitàncc del paés, che 'l l'ha mandàt dré ai ciós a fà pasculà i sì.
El g'harès vülìt maià le giànde dei porsèi, ma nisü 'l ghe na dàa.
Alùra 'l s'è pintìt e 'l g'ha dit: “Quacc éi i laoradùr a cà del mé bubà che i g'ha töt el pà che i völ, quan che mé só dré a mörer de fam!
Töaró sö e naró del mé bubà e ghe dizaró: Bubà, g'ho fat pecàt cùtra 'l Signùr e cùtra de té:
só mìa piö dègn de éser ciamàt tò fiöl. Fà cönt che sàpe giü dei tò faméi”.
L'è partìt e l'è nat del sò bubà.
Quan che l'ìa amò delóns, sò pàder el l'ha ést e 'l gh'è curìt encùtra, el l'ha brasàt sö e 'l l'ha bazàt sö töt.
El fiöl el g'ha dit: “Bubà, g'ho fat pecàt cùtra 'l Signùr e cùtra de té: só mìa piö dègn de véser ciamàt tò fiöl”.
Ma 'l pàder el g'ha dit ai sò sèrf: “Fì prèst, purtì ché 'l vistìt piö bèl e vistìl sö, mitìga l'anèl al dit e le scàrpe 'ndèi pè, che l'è ché 'mpinüt.
Purtì 'l vedèl piö gras e cupìl. Maióm e fóm fèsta, perchè chèl s•cèt ché l'ìa mórt e l'è turnàt en vìta, l'ìa pirdìt e l'è stat troàt”. E i g'ha ambiàt a fà fèsta.
Entàt el s•cèt piö grant l'ìa dré a laurà 'ndei ciós. Quan che l'è stat che 'l turnàa a la sò cà, el g'ha sintìt che i sunàa e i balàa;
el g'ha ciamàt lé 'n faméi e 'l g'ha domandàt chèl che sücidìa.
El sèrf el g'ha rispundìt: “Tò fredèl l'è turnàt endré, e 'l tò bubà 'l g'ha fat copà 'l vedèl piö gras perchè l'è turnàt a cà amò 'ntréch”.
El fredèl piö grant alùra 'l s'è 'ncapelàt e 'l vülìa mìa nà dét. Sò pàder alùra l'è nit fò a pregàl.
Ma lü 'l g'ha rispundìt al sò bubà: “Mé i è tacc agn che te sèrve e g'ho sèmper dat scult ai tò ùrdegn, e té te m'hét mai dat gne 'n cavrì per fà fèsta coi mé sòci.
Adès envéce gh'è turnàt chèsto tò fiöl che 'l g'ha fat fò töte le tò palànche co le fómne, e té te g'hét fat copà 'l vedèl piö gras!”.
Sò pàder el g'ha rispundìt: “S•cèt car, té te sét sèmper ché con mé, e chèl che l'è 'l mé l'è pò a 'l tò; ma bezognàa fà fèsta perchè tò fredèl l'ìa mórt e l'è turnàt en vìta, l'ìa pirdìt e l'è stat ritroàt”.

Tradüsiù de Ninonino

Version in del dialett de San Giovanni Persiceto Modifega

Un òman l avîva dû fiû. Cal pió żòuvan al gé a sô pèdar: “Popà, dâm mò la pèrt dal patrimòni ch’um tòcca”. E al pèdar al fé dòu pèrt ed tótta la sô rôba.
Pasè socuânt dé al fiôl pió żòuvan, dòpp ardótt tótt i sû quî, al parté pr un paèiṡ luntàn, e là al strasiné tótt i bajúcc, fagând na vétta da scavazzacòl.
Quând l avé spèiṡ incôsa, in cal paèiṡ a rivé una grân carestî, e ló al taché a avèir biṡòggn.
Alòura l andé a sarvézzi da ón ed cla regiòun, ch’al li mandé ind i canvèr a pasturêr i ninéin.
L arévv vló rinpîres col curnàcc’ ch’i magnêvan i ninéin, mô inción ag in dèva.
Alòura al turné in ló es al gé: “Quânt ed chi brazéint in cà da mî pèdar i an dal pan in abundânza, e mé a sòun qué ch’a múrr ed fâm!
A um ciaparò só, andarò da mî pèdar, es a g dirò: “Popà, ai ò pchè còuntr al zíll e còuntr a té; a n sòun pió daggn d èsar ciamè tô fiôl.
Trâtum bèin cunpâgna ón di tû garżón”. Al parté, es l andé vêrs sô pèdar.
Quând l îra ânc luntàn, al pèdar al li vésst, e cumòs ag cûrs incòuntar, ag salté al còl es al li baṡé.
Al fiôl al gé: “Popà, ai ò pchè còuntr al zíll e còuntr a té; a n sòun pió daggn d èsar ciamè tô fiôl”.
Mo sô pèdar al gé ai sarvitûr: “Spicêv, purtè mò qué al ftièri pió bèl e ftîl, mitîg l anèl al dîda e i sândal ai pî. Purtè al vidèl pió grâs, mazèl, magnèin e fèin tuglièna,
parché mî fiôl l îra môrt e l à turnè a vîvar, al s îra pêrs e a l avèin turnè a catèr”. E i tachénn a fèr tuglièna.
Al fiôl pió vèc’ l îra in canpâgna. In st mèintar ch’al turnèva, quând al fó dòuntr a cà, al sinté ch’i sunèvan es i balèvan; al ciamé un sarvitòur es al g dmandé sa capitéss.
Al sarvitòur al g arspundé: “Ai é turnè tô fradèl, e tô pèdar l à fât mazèr al vidèl grâs, parché al l à turnè a avèir san”.
Ló al s inaré tótt, e an vlîva pió andèr dèintar.
Sô pèdar, alòura, l andé fòra a preghèral.
Mo ló l arspundé a sô pèdar: “Óu, mé a t sarvéss da tânt ân, a n ò mâi diṡubidé a un tô òurdan e té t an m è mâi dè un cavràtt par fèr tuglièna coi mî amîg.
Mo adèsa che st fiôl che qué, ch’al s é magnê tótt i tû bajúcc con dal dunâzi, l é turnè, par ló t è mazè al vidèl grâs”.
Ag arspundé sô pèdar: “Céin, té t î sèinpar mîg, e tótt quall ch’é mî l é tô;
mo biṡgnîva fèr barâca e èsar cuntéint, parché tô fradèl l îra môrt es l à turnè a vîvar, al s îra pêrs e a l avèin catè”.
bulgnais.com

La parabole de l'enfant prodigue dans le patois de Berru (Champagne-Ardenne) Modifega

Ou père avot deux fils.
El pu june dit à sou père: "Dounez-mo la part dou vot ben qui mou revinra!" et lo père leu partogea sou ben.
Pou dou temps après, el pu june, ayant ramassi tout ce qu'étot à li, alla ayatgi dans u païs molt long, et y dissipa tout so ben à débauchi.
Recherches sur l'histoire du langage et des patois de Champagne, 1851 pag. 97

Su fillu spedritziau (dialetto di Riola Sardo - Arrioresu) Modifega

Ũ òmini tenìada du fìllusu.
Su fillu pittiu adi nãu a su babbu: Babbu, zaimì sa patti de su bẽi chi mi tòccada. E issu ddis adi divìdiu is còsasa.
Appùstisi de ũa parigh’e diisi, su fillu pittiu, arragottu tottu, ch’esti andau a ũa bidda attesu e innì adi spédriu su bẽi bivendi chentz’e frẽu panù̃.
Candu ch’ìada spèndiu tottu esti arribbada ũa caristia manna me ĩ cussa bidda e issu adi incumintzau a essi ĩ s’abbisonzu.
Issaràsa esti andau a fai su tzaraccu a ũ òmini de cussu logu, chi dd’adi mandau ĩ campànnia a paschi pròccusu.
Si cherìada satzai cũ sa carrubba chi pappànta is pròccusu, ma no ndi ddi zadia nèmusu.
Issàrasa esti torrau ĩ sei e adi nãu: Cantu tzaràccusu de babbu tèinti pãi ĩ abbundàntzia e invètzisi deu innoga seu morend’e fàmini!
Mi nd’app’a pesai e app’a andai a innui esti babbu e dd’app’a nai: O babbu appu peccau contr’a su sellu e contr’a tia,
no seu pru dinnu de essi tzerriau fillu tuu. Trattamì comment’e ũ tzaraccu cosa tua.
Esti partiu e s’esti agghiau a innui fìada su babbu. Candu fìada ancora attesu, su babbu dd’adi biu arribendi, nd’adi tentu làstima e esti curtu a dd’attoppai, dd’adi impressau e dd’adi basau.
Su fillu dd’adi nãu: Babbu, appu peccau contr’a su sellu e contr’a tia, no seu pru dinnu de essi tzerriau fillu tuu.
Ma su babbu adi nãu a i tzaràccusu: Ajò moveisìdda, bettei sa tenuta pru bella e besteideddu, poneideddi s’aneddu ĩ su póddighi e poneideddi is crappìttasa.
Bettei su vitellu grassu, boccheideddu, pappàusu e fadeu festa, ca puitta custu fillu miu fia mottu e esti torrau a bivi, si fia pédriu e dd’éusu agattau. E anti incummintzau a fai festa.
Su fillu mannu fìada ĩ campànnia. Candu fia torrendi e fìada accant’e ‘omu, adi intèndiu i sõusu e i bàllusu:
adi tzerriau ũ tzaraccu e dd’adi pragontau itta fìada tottu custa festa.
Su tzaraccu dd’adi nãu: Esti torrau frai tuu e su babbu adi fattu bocchì su vitellu grassu, ca puitta esti torrau sãu e chentz’e tenni dannu.
Issu s’esti arrannegau e no cherìada intrai. Su babbu, issàrasa, esti bessiu a ddu pregai.
Ma issu adi arraspostu a su babbu: Alla, deu t’appu fattu su tzaraccu ũ muntõi de ànnusu e t’appu sèmpiri postu ĩ menti e tui no m’asi mai zau ũ crabittu po fai festa cũ is ammigu mìusu.
Ma immoi ca esti torrau custu fillu tuu, chi si nch’esti pappau su bẽi cũ i bagàssasa, po issu asi bocchiu su vitellu grassu.
Dd’adi arraspostu su babbu: Fillu, tui sesi sèmpiri cũ immi e tottu su chi tenzu esti de tei;
ma tòccada a fai festa e essi allìrgusu, ca puita custu fradi tuu fia mottu e esti torrau a bivi, si fìada pédriu e dd’éusu agattau.


Is Arrioresus

Lou feuill prodigue (Champorcher) Modifega

In ommo avéive do feuill. Oun dzor, lou pi dzouennou di do y a deut a son pare : « Poppa, den-mè la part dè mèizón què mè veunt dè drèit ! ». È lou poppa y a dèna-lli partadzou. Caqui dzor aprì, lou feuill pi dzouennou y at asembià to tsen qué avéive è y at ala-sè-nèn di mitti, vià logn… è n poucca ten y a fè féra tot en dispensèn a drèiti è a sounata. A tsi pais alaque itave y et arevai na gran fameunna franc acàn louoi avéive moué oun boutón… è lo pourou diaou y at eunviounà a y avì fan. Y è parì què y et alà valet eun tsi in ommou di post què l’a manda-lou n campagni lardzéi li pourtset. Ah, coumèn èrèye lama-se eumpyire lou véntro dè tselle pare di troufolle què meundzévoun li pourtset, djeu què ire pa gnonc què lliè-nè lisèive meundzéi. A tsi pouén écqui lou dzouennou eunvionne a rèflèséi : « Vérou valet eun tsi mon pare y an dè pan tame veulon, è dzo si tsé a muréi dè fan… ! Mè gavou… tornou avouoi lou mén poppa è lli déyou : poppa, dz’i pètchà contre lou tsyill è contre tè, mèreuttou moué què tu mè rècougnisèye coumèn lou tén feuill… pren-me coumèn on di tén valet ! ». Parì y è partéi per tourné avouoi son pare. Ire co logn di mitti acàn lou poppa l’a vioi-lu è y a prè-se pèina per tsi pourou feuillet… y a couyrèi-lli euncontre… y a tèca-se i sén cou è l’at eumbratsia-lou doira. Lou feuill donca y a deu-lli : « Poppa, dz’i pètchà contre lou tsyill è contre tè, mèreuttou moué què tu mè damandèye lou tén feuill ! ». Ma lou poppa y a deut i sén valet : « Veuttou, pourtade tsé lou pi bi vatéi è beta-lliè-ló, beta-lli n anì i dèi è dè bote i pià. Prènèide lou vi gras, amatsèi-lou, meundzèn è fezèn fita, perquè tsi feuill tsé ire mort è y è tornà n vèya, ire perdoi è y a rètrouva-se ! » : È touóit y an beta-se a fare fita. Lou feuill pi vyill ire n campagni. Eun arevèn i mitti y a sentéi dè mùzica è y a vioi què touóit fezéivoun fita, donca y a damandà oun valet per eunfourmé-se dè tsenque ire capétà. Tsi tsé y a deu-lli : « Y è tournà lou tén frére è ton pare y a fét amatséi lou vi gras a coza què y at adì rètrouva-lou eun bouna salutti ». Lou frére decque y a sentéi tsènécqui, y a beurtamèn eunrabia-se, i poén què sè rèfuzave fénque dè euntré i mitti. Son pare y è sourtèit eumprèyéi-lou, ma louoi y a rapougnoi-lli : « Y è-tì vér an què lavérou per tè sensa jamé manqué dè fare tsen qué tu vouléive è a mè t’a jamé dèna-me oun tsèvrèi què sèye per fare fita avouoi li mén améis… ma tsé louoi torne aprì què y a davourà lou tén bén atacà a dè tredoille… per sè tu fét amatsèi lou vi gras ! ». Lou poppa lou lése deurre è pouoi tranquille lli rapont : « Teu, lou mén mèinà, t’i todelón avouoi mè è… to tsen què dz’it y è dè tè ! Ma faléive bén fare fita è itre countèn di mouèn què… avétcha tsé, lou tén frére ire mort è erra y è torna eun vèya, ire perdoi è y a rètrouva-se ! ».
patoisvda.org

Dialett de Matera Modifega

'Në sëgnérë avé du fugghjë.
'U piccënìnë dicìbbë a l'attànë: "Babbo, dòmmë ciò chë m'ha a ddà!". E l'attànë spartìbbë 'u patrëmònië.
Qualchë dìë addópë 'u fugghjë piccënìne pigghjà la cósa sòië e se ne scì a 'në paésë d'aròssë e scibbë a putténë.
Quònnë spennìbbë tuttëcósë, inda curë paésë venìbbë 'a carëstìë e 'u guagnónë non sapàvë cëccósë avérë a mmangé.
'U poverìddë scibbë da 'nu sëgnérë pë fatià. Lë sëgnérë lo mannìbbë a fatià cù purchë.
Ó guagnógnë gë piacévë a mmangé cë chë mangiòvënë lë purchë, ma nesciùnë [...]
'U guagnónë penzìbbë: "Cëccósë sò fattë! A casa méië stònnë tantë guagliónë ca fatìanë có attànëmë e stònnë bbunë, e ìë stòchjë ddò a morì de fémë!
Mò mi ha a azzà, me n'ha a scì da attànëmë e ji ha a ddiscë: Babbo, cëccósë hò fattë contr'a ttè e contr'a Ggësù Crustë!
Nón sòndë cchiù figghjë tùië; pòzzë stéië a casa tòië a fatià cómmë l'òtrë guagliónë tòië?".
Partìbbë, e scibbë a l'attànë. Quònnë 'u fugghjë jérë d'aròssë, l'attànë lu vedìbbë e corìbbë im vrazzë ó figghjë, e ji dibbë 'nu vasë.
'U fugghjë dissë a l'attànë: "Babbo, cëccósë hò fattë contr'a ttè e contr'a Ggësù Crustë! Nón sòndë cchiù figghjë tùië".
Ma l'attànë dicìbbë ó guagliónë: "Facìtë ambrèssë! Pigghjàtë 'u vëstìtë cchiù bënìddë, mettìtë l'anìddë ó dùscëtë e la scarpa ó pitë [...]

(traduzion a cura de on cognossent del sottascritt; trascrizion de Eldomm).

Dialett de Premia Modifega

Un ann fa ul mè nono, cje ier l'ha compì otant'agn, u m'ha cjëntóo a mi e a la mi sërù šta štoria.
U gj'era 'na vota, int un pìscin pais, un om cje u gj'eva dói vétar.
Un dì, ul pëssé sgiuin di dói frée l'è nacc dal sö pà e ul gj'ha dicc: "Pà, a vöj tüt cul ch'um špécia: dém tüt cul ch'u l'è mè".
Ul vegg, cje u vulèva tan' bègn ai söi vétar (e majari anca tröp), l'ha facc cul che u ciamava.
Dopo un quai dì, ul giuvinòt l'ha ciapóo i söi sold e l'è nacc via.
Int un paés dištant l'ha facc ul bandaral a fè ciòco cum i söi amisc e a balè cun dal femnasc.
Cusì in pochi smann l'ha facc fò tüt i söi sold, e l'è restóo senza nóta.
Cusa u duveva fà? Cum u fasgeva a tirè 'vanti? Indù u pudèva truè un toch ad pan?
A la fin l'è nacc da um bacan e u gj'ha ciamóo: "A gj'ii zà un servitór?"
"Scé", u gj'ha rišpošt ul bacan, "Ma t'ii bé višt cje št'ann l'è rivóo la pruìna, l'è gnü sgiü tröpa aqua e anca la tempešta; sicjé a pöss dàt 'mà 'n pò 'd pan e nuta d'àut".
"U fa mizà cj'an dé d'àut", l'è asséi che a mòri mia".
"Tüt i dì ti narée int ul mè cjamp e inti cul prà a pasce méi pörcc e al mi pévar: 't sé cuntint?".
http://www2.hu-berlin.de/vivaldi/index.php?id=mP348&lang=it

Alter robb de vardà Modifega