Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
ETR.485
Eletrotreno

El treno a Bolzan
Agn de projetazion 2004
Agn de costruzion 2005-2006
Agn de esercizi 2005-
Quantitaa produxida Trasformaa 15
Costruidor Fiat Ferroviaria, Alstom
Capacitaa 490 post
Scartament 1'435 mm
Massa a vœd 418 t
Potenza oraria 5'880 kW
Velocitaa massema omologada 250 km/h
Alimentazion 1,5 kV CC

3 kV CC
25 kV ~ 50 Hz

L'Elettrotreno ETR.485 a l'è 'n elettrotreno politension e policorrent doperaa de Trenitalia e derivaa de la trasformazion di ETR.480 per podè andà anca in su la red a alta velocità.

Storia Modifega

In del 2004 l'ETR.480.32 l'è faa compatibel con l'alimentazion monofas e omologaa de RFI. Donca, del 2005, a hinn tucc convertii al noeuv standard politension e doperaa in principi per i servizzi tBiz in su l'ass Roma-Milan.

Con l'entrada in servizzi de la noeuva ferrovia Milan-Bologna in alta velocità l'è cattaa foeura per el servizzi intermedi Frecciargento.

Hinn però despess doperaa per fà i servizzi Frecciabianca quand che i ETR.460 hinn no disponibel o, del 2017, con la rimozion del pendolament in sui ETR.460, quand che l'è mej avèghel compagn di relazion Genoa-Roma via Pisa e Fiorenza.

Caratteristegh Modifega

A l'è compagn del tutt sia esteticament che tecnicament, foeura che per l'adattament politension e policorrent: l'è faa su de noeuv carrozz con la midemma configurazion, con 146 pòst de prima class e 344 in segonda.

L'è bon de rivà finna a 250 km/h e 'l gh'ha la ripetizion in gabina cont 9 codes, integraa del SCMT e de ERTMS de segond nivell, inscì de podè andà sia in sui lign tradizionai a 3 kV CC che in sui lign noeuv a 25 kV CA e con blocch radio sènza segnalament tradizional.

La trasformazion de la correnta l'è fàda con trii trasformator, di sezionator e interruttor AT, e i pantograf hinn sostitiii di vegg 52 FS ai noeuv ATR 90 per i lign tradizionai e Schunk WBL85 per i lign AV.

Incident Modifega

Gh'è staa 'n poo de guast e incident con 'sto treno, i pussee important a hinn staa:

  • El 7 de sginee 2008 l'ETR.485-37, arènt a Orvieto, el perd l'alber de trasmission del segond motor de la motris de testa, cont on gran dann al treno e a l'armament, e l'ha menaa a 'n cortcircuitt e a 'n incendi. I FS han, per precauzion, sbassaa la velocità massima di treni a 160 km/h e i han sottapognuu a 'na revision special, che l'ha marcaa ona debolezza struttural poeu sistemada
  • El 15 de fevree 2008 l'ETR.485-41 l'ha ciappaa foeugh in tra Orte e Orvieto, dent de on tunnel, cont on gran fumm ma sènza di fiamm liber. L'istessa roba la capita el 28 de settember al treno 480-37
  • El 28 de fevree 2012 el Frecciargento Roma-Bressa el perd ona porta in la penultema carrozza, che la se s'cianta in su l'ultema
  • El 24 de settember 2012 l'ETR.485-36, assegnaa al Frecciargento Lecce-Roma, el se s'cianta cont on TIR bloccaa a 'n passagg a nivell arènt a Fasano: el macchinista el moeur e 'na desina de passegee resten ferii.

Bibliografia Modifega

  • Lorenzo Pallotta, Marco Mosca, Dalla Direttissima all'Alta Velocità, Ponte San Nicolò, Duegi Editrice, 2007.

Àlter progett Modifega