Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La radiazion terrèstra l’è la radiazion elèttromagnetica che la ven de la Tèrra. A l’è fada su de du component, vuna l’è la part de la radiazion solar che la ven riflettuda de la superfice terrèstra per via del sò albedo, l’altra l’è la radiazion emìsa de la Tèrra.

Intensità de emission del còrpo negher in funzion de la longhèzza d'onda per di vari temperadure (assolud).

Sia el sol, sia la Tèrra emètten i sò radiazion e i sò spèttri a hinn quèj del còrp negher segond la leg del Plack e la leg del Stefan-Boltzman. El sol l’emètt la soa radiazion soratùtt in del camp del spèttro visìbel, inveci la Tèrra, de già che la gh’hà la temperadura pussée bassa l’emitt di ond elèttromagnètich de longhèzza d’onda inferiora come 'n'è insegnàa de la leg del Vien. I ond emìss de la Tèrra hin donca i ragg infraross. Per quèlla resón chì la radiazion del sol a l’è ciamada anca “radiazion a onda curta” inscambi quèlla de la Tèrra a l’è ciamada "radiazion a onda longa". [1]

Spèttro de la radiazion terrèstra Modifega

De già che la temperadura de la Tèrra l’è compresa infra i -70 e i 30°C, la soa radiazion, d’accòrd cont i leg del Vien e leg del Plack l’è quasi tutta compresa in del’intervàll di longhèzz d’onda infra i 4 e i 100 μm cont el massìm in corrispondenza di 15 μm (o ben ind la banda di ragg infraross). [2]

Iterazion de la radiazion terrèstra con l’atmosfera Modifega

La radiazion terrèstra mandada foeura vèrs el spazzi l’intergìss con l’atmosfera indoe la quan che l'incontra di gas bon de surbìla. Quasi tutta la radiazion terrèstra la ven surbida de già che gh’è di gas che gh’hànn la soa banda de assorbiment denter ind la banda di ragg infraross, soratùtt el vapor de acqua che ‘l surbiss i longhèzz d’onda infra i 5 e i 8 μm e quèj maggior de 25, poeu anca l’anidride carbònica intorna de i 4,3 μm e infra i 13,7 e i 17 μm e l’ozòno , ancaben in quantitàa inferoria, intorna di 9,6μm e di 15μm. Gh’è ona finèstra indoe la radiazion terrèstra l’è nò surbida, ciamada finèstra atmosferega, compresa infra i longhèzz d’onda de 8 e 12 μm (eccettuàa el picch legger de assorbiment de l’ozòno a 9,6). Travèrs la “finèstra atmosferega” domà el 6% de la radiazion terrèstra el riess a scapà via vèrs el spazzi. [3]

Vor correlaa Modifega

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 133. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 133-134. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 134-135. ISBN 88-483-1168-7.