Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Gioann Galeazz Maria Sforza (Biaa, 20 de Giugn del 1469Pavia, 21 de Ottover del 1494), de sovent ciamaa anca nomà Gian Galeazz, l'è staa el duca de Milan quell de ses.

Litratt de on giovinott 'mè Sant Sebastian, on lavorà del Giovanni Antonio Boltraffio. El soggett de l'œuvra l'è proabilment el Giann Galeazz medemm.

Biografia Modifega

Primm agn Modifega

El Gioannin l'è nassuu in del Castell de Biegrass in del 1494, fiœù del duca Galeazz Maria Sforza e de la soa miee Bonna de Savoja.

L'è staa battezaa in del 25 de Luj in del Domm de Milan e cressuu in del Castell Sforzesch insemma cont i sò genitor. De la soa educazzion el se occupava el Giovanni Agostino Olgiati[1]. In del 1471, el Galeazz Maria e el Ferdinand I d'Aragona, rè de Napoli, s'eren accordaa per fàggh sposà al Gioannin la nevoda del rè, l'Isabella d'Aragon, fiœula de l'Alfons de Calabria e de l'Ipòlita Maria Sforza, ultima sorella del Galeazz Maria.

Intuitù del sò nomm, gh'era proabilment staa mettuu "Galeazz" tant 'mè reverenza al primm duca de Milan, el Gian Galeazz Viscont, e "Maria" per la vergen.

El sconter dinastegh Modifega

Despœù che el sò pà l'era staa sassinaa in del 26 de Desember del 1476, el Giovannin l'è vegnuu duca de Milan a nœuv agn apena. Degià che luu l'era ancamò proppi on fiolin, soa mader Bonna de Savoja l'è stada proclamada regenta de Milan el 9 de Sgenee del 1477 infina a la magior etaa del fiœù. Bonna l'era vuttada de on consej de regenza creaa de omen de fiducia in tra i quaj gh'era el Cicco Simonetta.

Ben prest el Simonetta l'era vegnuu quell che ciappava i decision in del ducaa e, per seguràll di fradej del Galeazz Maria, el j'aveva mandaa in esili in del 25 de Masg del 1477 despœù che aveven provaa a tœù controll del Ducaa cont la forza. I trii Sforza allora, hann marciaa contra el Ducaa in tra el 1478 e el 1479 intratanta che el Simonetta el provava a defend el territori. Per fà varè pussee i diritt del Gioannin, el Simonetta l'aveva organizaa ona cerimonia de incoronazzion offizziala per el bagaj in del Domm de Milan, ancaben se quest chì el fuss nomà on pretest per ciappà pussee poder a l'interna del Ducaa. Cont el temp l'avversion al Simonetta l'è vegnuda semper pussee granda e la duchessa Bonna, che la gh'aveva temma di cugnaa, l'ha ciamaa a Milan el Lodovigh el Moro cont l'intenzion de mett sgiò on trattaa de paz. El Simonetta, che oramai gh'era staa sbattuu adoss tutt i colp de la guerra, l'è staa arestaa e, in del 30 de Ottover del 1480, gh'è staa tajaa via el coo a Pavia.

Sotta al Moro Modifega

In del 1480 a la Bona gh'è staa portaa via anca la regenza del Ducaa e mandada in esili in del castell de Biegrass. Cont la scomparsa de la mader gh'era cambiaa tuscoss in de la vita del Gian Galeazz: el Moro, degià che l'era deventaa el tutor del nevod, l'ha scomenzaa ancasì a curàss de la soa educazzion. L'intenzion del zio l'era quella de fàll vegnì sù vizziaa e fàggh perd consens in di œugg di cittadin; per quella reson chì, el l'aveva confinaa in del castell de Pavia indè che l'aveva istituii ona cort piena de vizzi e piasè.

I ultem agn Modifega

 
Isabella d'Aragona.

El Moro el gh'aveva però de mantegnì ona quaj parvenza de vess ancamò el tutor legitem del duca e, donca, de fà anca i interess del nevod. Per quella reson chì, el Moro l'ha faa fee a la promessa de matrimoni fada a l'Isabella d'Argona tancc agn adree; la bagaja, rivada a Vigeven in del 5 de Fevree del 1488, l'è stada dada in miee al Gian Galeazz cont ona fonzion celebrada direttament in del Domm de Milan.

Despœù de la celebrazzion del matrimoni, i duu spos a eren andaa a stà de cà in del Castell Sforzesch a Milan, ma subit hinn staa forzaa del Lodovigh a menàss primma a Vigeven e pœù ancamò in del castell de Pavia. In resultaa, s'era creaa dò cort rivaj: quella de Pavia, indè che viveva la coppia ducala de jure (el Galeazz e l'Isabella), e quella de Milan, indè che gh'era la coppia ducala de facto (el Lodovigh e la Beatriz d'Este). Se de ona banda el Giann Galeazz ghe dava minga tanta importanza a quella robba chì, a l'Isabella inscambi ghe dava fiss fastidi e, forta in de la soa ideja de tœù indree el sò rœul de duchessa offizziala, l'ha scomenzaa a frontà el Moro che, intratanta, l'era dree a andà inanz cont la soa campagna per descredità el Gian Galeazz in di œugg de la gent.

A despett di fadigh del Moro per fàll vegnì infeminaa, el Gian Galeazz e l'Isabella hann avuu trii fiœù: Franzesch, Ipòlita e Bona. Quij bagaj chì eren on pericol per i ambizzion del Moro, degià che i eren proppi lor a vess destinaa al poder. In reazzion, el Lodovigh l'aveva impienii sù la cort pavesa cont ona muccia de spij per riessì a fàlla vegnì semper pussee piscinina, infina a che, in del Luj del 1494, a la cort gh'era restaa nomà on member: el Dionisio Confalonieri, spia del Moro.

La mort del duca la somejava on poo tropp sospetta: malagn vari, infesciadur, fever e atonia muscolara eren i primm sintomi che el gh'aveva el duca quand che l'era a Pavia, menter se faseven semper pussee debol quand che el se slontanava de la cort. El sospett el s'era faa pussee fort quand el Giann Galeazz l'ha licenziaa on serv che ghe dava de bev cont el vegnì improvisament a stà mej. Despœù de on quaj dì però, l'istess serv, l'era tornaa al sò post per vorè del Moro e de quell dì chì inanz el Giann Galeazz l'è entraa in agonia, con di fort maa al stomegh, insensibilitaa ai man, anemia, convulsion, gomet, cagarella, fever, fadigh a respirà, sed e sbalzi d'umore. L'è mort in di cinch dì lì dedree, in del 21 de Ottover in del sò Castell de Pavia.

Che l'era staa el Moro a fàll invelenà l'era ciar anca de quell che succedeva a nivell politegh: al Carlo VIII che l'era dree a vegnì giò in Italia per tœù el Regn de Napoli gh'era staa permettuu el passagg del Moro, el qual l'era staa ancasì recognossuu duca del rè franzes. El titol de duca del Moro, l'è staa de maross recognossuu de l'imperador Massimilian, che gh'era stada dada in miee la sorella del duca Bianca Maria, anca cont el passà fœura la legitima succession.

Referenz Modifega

  1. Francesca M. Vaglienti, Gian Galeazzo Maria Sforza nel Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 54, Treccani, 2000.

Ligamm de fœura Modifega

Vos correlaa Modifega