Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El miràgg l’è on fenòmen òttich che per lù i oggètt i paren deformàa oppur ind on posizion divèrsa de quèlla indo’a hinn ind la realtà. Quèst el succéd perché l’indes de rifrazion de l’aria el dipend de la soa densità, donca i ragg sberlusent emìss di còrp terrèster hinn obbligàa a ‘ndà drèe a on tragìtt piegàa su o piegàa giò se la densità de l’aria l’è nò l’istèssa in cors tragìtt medèmm. Quèst el succed per el fenòmen de la rifrazion, o ben el cambi de direzion fàa de la lus quand che la lus l’intravèrsa di mèzz de densità divèrsa.[1]

Schema d’on miràgg superior
Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Rifrazion.

Miràgg inferiorModifega

 
Miragg inferior in su ‘na strada asfaltada

Quand che sora on terrén de pianura gh’è on strat sottìl de aria molto pussée calda e donca manc densa del strat subit de sora, i ragg de la lus ghe vann adrée a on tragitt incavàa gabband l’osservador perchè che i oggèt paren pussée bass o anca addirittura voltàa in giò. I situazion meteorològich che favorissen el miràgg inferior hinn quaèj d’estàa che ‘l cièl l’è serén in su superfici asfaltàa che rifletten e surbissen pòch el calor.[1]

Miràgg superiorModifega

 
Miragg superior

Quand che sora on terrén de pianura a gh’è on strat sottil de aria molto pussée frèggia e donca pussée densa rispètt al strat subit de sora, i ragg de lus gh’hànn de andàgh adrée a on tragìtt bombée gabband l’osservador perché i oggètt paren pussée alt e pòden vegnì visìbel anca de la de l’orizzont. I situazion meteorològich che favorisse el miragg superior hinn i inversadur tèrmich.[1]

Vision de la fata MorganaModifega

 
Fata morgana

Quand che gh’è di situazion tèrmich irregolà e che cambien, i oggètt paren deformàa e sutten a cambià.[1]

Vos correlaaModifega

RiferimentModifega

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 65-67. ISBN 88-483-1168-7.