Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La nobiltaa milanesa l'è stada la classa social privilegiada de la citaa de Milan e del so territori, del Medioev fina al Regn Lombard-Venet. Despoeu del 1861 l'è stada poeu integrada dent in la nobiltaa italiana. El sistema de la nobiltaa milanesa l'era organizad in manera compagna de quell austriegh, e donca putost vesin a quell todesch.
I so member a gh'hann el titol onorifegh de don.

Storia Modifega

In del Ducad indipendent Modifega

La prima lista ofizzial de la nobiltaa milanesa l'è stada la Matricula nobilium familiarum Mediolani de l'Oton Viscont, scrivuda sgiò in del 1377: lainscì però gh'è stad miss denter domà quei fameje che aveven jutad i Viscont a ciapà el poder a Milan.
In del 1395 i duca de Milan gh'hann havud el permess ofizzial de l'imperator Venzeslaa de conzedegh la nobiltaa anca a di fameje noeuve.
Per tut la durada del Ducad viscontee e sforzesch, la nobiltaa milanesa l'è deventada semper pussee una nobiltaa de cort, al servizzi diret del duca, soratut in del camp di arma: quei fameje chì hann sgiugad una part importanta in de la politega del territori, senza però mai supercià la figura del duca. In de 'sto temp comenza a formàss quell patrizziad milanes, che 'l se vedarà semper come diferent de la nobiltaa noeuva, conzeduda di dominador forester.

Sota i Spagnoeui e i Austriegh Modifega

Con la fin del ducad milanes e 'l so passagg sota el domini imperial spagnoeul, la nobiltaa l'è tornada a tacass pussee a la feudalitaa: in de 'sto temp l'è poeu nassuda una nobiltaa noeuva, "de toga", compagn de quell che l'era dree suceder anca in del rest de l'Europa. Quella nobiltaa l'era ligada soratut al govern ministrativ del Ducad per cunt di Spagnoeui.
I dò nobiltaa hann scurtad i so diferenze cont el rivà di Austriegh, in del secol XVIII, anca perchè quei lor hann preferid dagh el controll de la ministrazzion a omen de fiducia (fussen milanes o minga milanes) senza tegnì trop de cunt el patrizziad local. A l'è in de 'sto temp che ciapen i onor de la nobilitaa di fameje borghese tant 'me i Grep.

El Risorgiment e la decadenza Modifega

El Votcent l'è stad el secol de decadenza pussee granda per la nobiltaa milanesa. Sbiotada de la pupart di so privilesg, la s'è s'cepada in duu toch: de 'na banda i fameje pussee ligade a l'Austria, propi per via di benefizzi che aveven ciapad in del secol passad; de l'oltra, i fameje pussee ligade al passad del Ducad, che i sognaven un territori indipendent indove fà valé pussee la soa influenza.
L'Unitaa d'Italia l'ha rapresentad la granda vitoria di segond, ma la gh'ha havud anca l'efet de deslenguà i patrizzi milanes dent in del caldar de la nobiltaa italiana. De tute i manere, tante fameje milanese hann conservad i so prerogative anca al temp di re italian, per poeu andà in decadenza del tut con la fin de la monarchia.

Un quai personagg famos de la nobiltaa milanesa Modifega