Noches en los jardines de Espana

Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Noches en los jardines de Espana: (in lombard "noits ind i jardin de Spagna").

Ufficialment, i sforz dedicads a la stesura del plu important lavorar sinfoneg del de Falla, impressioni sinfonege per pianofort e orqestra, i sariss dovud sfociar in tri notturn destinads unegament a la tastiera. Pœ l’autor al decid de imprimer-g la forma del concert in tri moviments, ind la qual la scritura pianistega la se ispira a qella de la qitarra, intra abbondants riferiments ai arpejiads e ai trilli usads ind l’accompagnament de canzoni popolare gitane, menter l’orqestra la allud de continu ai alon sonor, ai timbri e ai moduli ritmeg de la recent tradizion debussista e raveliana. Minga a cas, una de i partidure qe la influenza majiorment de Falla a l'era staita l’Iberia de Debussy (in particolar, l’episodi Parfums de la nuit), insema a bran 'me la Malagueña o l’Habanera de la Rhapsodie espagnole de Ravel, entramb considerads 'me anticipador dei scelts effettuad del de Falla.

E de fait anca i Noches, qe i sarann eseguid a Madrid el 9 avril 1916, i cercan de tute i manere de rievocar i color, ma anca i cadenze e i ornamentazion vocali del repertori etnig andalus.

El bran a l'è spartid in tri parts:

• El prim dei tri episodi, En el Generalife al prœva a rievocar l’atmosfera de vun dei sit de Granada (el “jiardin de l’arqitet” inserid denter a l’Alhambra) cont un clima soffus percors de fremids apena percettibil e picinine nuances de color.
• La vegn pœ la Danza lejana (Danza de lonj), ritmegament ben marcada.
• E ind ultema posizion, En los jardines de la Sierra de Córdoba (Ind i jiardin de la Sierra de Cordoba) ind la qual la rieqegia la musega de vuna tipega zambra (banda) de musecists gitan, intra sonoritaa scintillants e magnifeg assoli del pianofort.