Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'oscillazion quasi biennal (in inglés: "Quasi-biennial oscillation"), ciamada anca indes QBO, a l’è 'n'oscillazion quasi periòdica di vent de la stratosfera equatorial; ògni 28-29 mes quèj chì invèrsen la direzion de indoe vegnen, con l’alternà di fasi occidentaj che i vent gh’hànn proveninenza in media occidentàl (indes QBO positiv) e orientaj, quand che dòmineni vent de direzion orientàl (ìndes QBO negativ).

L'alternàss di fasi di vent la succed ind la part alta de la stratosfera e i vent i se propaghen de bass a la velocità de circa 1 km al mes fin tant a stralattàss in de la tropopausa tropical. Quèlla propagazion chì vèrs el bass di corrent orientaj a l’è de sòlit pussée irregolar de quèlla di vent occidentaj. L'ampièzza de la fase oriental a l’è circa dò vòlt de quèlla de la fase occidentàl.

Aspètt teòrich Modifega

La QBO a l’è stada desquattada in del 1950 di ricercador de l'Offizi meteorològich britannich (Graystone 1959), ma la resòn chè la succed l’è restada minga conossudà per on poo de temp. I radio-sondagg hann dimostràa che l'andana a periodi l’era nò ligada cont el ciclo annuàl, a l’incontrari de tanti alter fenòmen de circolazion stratosferica. In del 1970 l’è stàa misa giò del Richard Lindzen e del James Holton la teoria che l’inversadura periòdica del vent l’è menada di ond atmosferegh che vegnen de la troposfera tropicàl, viaggen vèrs l’alt, e vann a starlattà ind la stratosfera per via de on raffreddament radiativ. La natura precisa di ond responsàbil de quèsto effett chì l’è stada tant dibattuda; in di ultim ann, tuttamanch, i ond de gravità hinn consideràa ona impotanta contribuzion e la QBO l’è adèss simulada de semper pussée tanti modèj matematich. [1]

Effètt Modifega

Tra i effètt de la QBO gh’hinn la mes’ciada de l’ozòno stratosferico, el cambiament di precipitazion caosàd di monson, e, in invèrna, on'influenza in su la circolazion stratosferega in del'emisfero nòrd. I fas orientaj (negativ) de la QBO despèss vànn insèma a di riscaldament stratosferich a l’imprevista, ‘na corrènt a gètt atlantica débol e di invèrni frècc in del ‘Europa setterntrional e in di Stat Unii orientaj, inscambi i fasi che gh’hànn on vèrs occidental (positiv) de la QBO compagnen despèss di invèrna minga frègg in di Stat Unii orientaj e ‘na forta corrent a gètt atlantica con di invèrni pioveràsg e minga frègg e ind l'Europa settentrional e ‘l domini de l'anticiclon di Azzòrre ind l'Europa meridional e in sul Mediterraneo occidental.[2]

Osservazion del fenòmen Modifega

L'Università de Berlino la forniss on insèma di dati relativ a la QBO ottegnùu per mèzz di slanz di balón sonda in di vari zòn tropicaj. A l’è misa chichiscì on’immagin de l’andadura di osservazion in del decènni 1980-1990.

 
L'andadura tipica per ògni mes (in su i asciss gh’è el temp, in su i ordinàd gh’è l’altèzza) del vent zonàl equatorial (u) in m / s intra circa 20 e 35 km de altèzza sora el livèll del mar. I valor positiv indichen i venti occidentaj e quèj negativ i orientaj. A se ved el scambiass , cont ona freguenza periòdica biennàl de cinch inversadùr al decènni.

Riferiment Modifega

  1. Takahashi 1996, Scaife et al 2000, Giorgetta et al 2006.
  2. Ebdon 1975.