Pagina principala/LOR
|
Us endela vidrìnaI Drüidi (Druides in latì; Draoithe in irlandés) i ére di sacerdòti di populassiù cèltech pre-romane. La paròla prét l'è mai stàda dovràda per segnà i drüidi da part di scritùr classègh; buna part de grégh e romà per segnài i dovràa la paròla filòsef. Ol Diù Crisostum (bóca d'ór) a 'l distinguìss fò de nèt tra drüido e prét. Stàela in cosè la filosoféa di drüidi? Nóter a m'sé in càs de trà a mà ergüna di sò dutréne principài? La Nora Chadwick, indel sò sagio The Druids l'à oservàt:
Ol Diodòr Sicül a l'dìs issé che:
A l's'è parlàt tàt fèss de la filosoféa moràl di drüidi. A ülì sircà de ritröà chèsta filosoféa ché in di àres, a s'pölerèss mia tègnì in considerassiù l'abregé d'ol Diogèn Laèrs, che per lü la régola principàl de la dutréna di drüidi l'ìa che la zét la gh'à de: <<adorà i Dia, fà mia del màl, e fà èd de ìga fìdech>>.
El saìet che ...L'Edictum Rothari (in lombard Edit de Rotari) l'è staita la prima regoida scriita dei lej dei Lombards, promulgad a la mezanoit intra ol 22 e ol 23 de november del 643 del re Rotari. L'edit, scriit in latin con tante parolle de orijin jermanega, l'è un dei principai documents per studiar l'evoluzion de la lengua longobarda e al g'ha dent i antige lej del popol Lombard, anc se g'è dei novitaa ciapade del dreit roman. Segond ol prencepe de personalitaa de la lej, l'edit al valiva adoma per i Lombards; i romaneg inscambe i indava inants a seguir ol dreit roman. (Va inanz)
Endele ótre lèngueI des Wikipedij püssee grand: Ingles, Svedes, Cebuà, Tudesch, Olandes, Frances, Rüss, Waray, Spagnöl
Sóta 'l put de s'cif e s'ciafL'ha mitud fin a la guerra in tra nobel e popol milanes: Risposta
En proèrbe a cas
"Mèi 'na ólta fal che sènto ólte dil" |
Avertènse
WikipediaWikipedia l'è 'n enciclopedéa lìbera e portada en nacc apéna de olontàre. L'obietìf l'è de portà la conoscènsa lìbera a töcc e e 'n piö tàt lèngue che se pöl. I Sich Pilàster i è:
'Na us de scrìer
Che se pöl fà?
|