Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Primula vulgaris Huds. (clasificàda amò pò a cóme Primula acaulis (L.) Hill e Primula grandiflora Lam.) l'è 'na spéce de piànta de la famìa botànica de le Primulaceae.

Primula vulgaris
or.: Piupìne

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclassa: Dilleniidae
Ùrden: Ericales
Famìa: Primulaceae
Sota-famìa: Primuloideae
Zèner: Primula
Spéce: P. vulgaris
Nomm binomial
Primula vulgaris
Huds. (1762)

Descrisiù Modifega

L'è 'na piànta erbàcea perène che pöl furmà de le bèle tópe, con dele raìs filifùrme e 'n rizòma orizontàl o 'n pó de sviès.

Le fòie i è töte bazài, spatolàde o oblanceolàde, co l'òrlo crenat-dentat. La fàcia de 'nsìma de la fòia l'è sènsa pelüria, chèla de sóta en bris peluzèta. La fòia la deènta sèmper piö strèta 'nfìna a tacàs al sò gambì. Quan che i è zùene l'òrlo l'è giràt endré e i è lónghe compàgn dei fiùr; quan che i è madüre le se dèrf del töt e le deènta piàne o quàze e le se 'ndópia de longhèsa.

I fiùr i è a fùrma de turtaröl, en vé sö divèrsi per ògna rözèta e i sènt de póch. I è portàcc ensìma a dei gambì lanuginùs che part de la raìs. A la bàze i g'ha dele bràtee lanceolàde-lezinifùrme. El tübo curulì l'è lonch dei 13 ai 20 mm; la coròla l'è de culùr zàlt ciàr ciàr che ciàpa de le sfömadüre aràncio 'nvèrs el cèntro del fiùr (fàuce).

I fröcc i è dele càpsule a fùrma de öf,con dét divèrsi granì de somésa.

Habitat Modifega

La crès endèi pracc arènt ai bósch de latifòie, dré ai sentér, endèi bósch de , rùer e càrpegn 'nfìna ai 2.000 m s.l.m. L'è prezènte 'n töte le regiù de l'Itàlia e


 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: