Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El rangh ferroviari a l'è la categorìa dada a 'n treno che la ghe permett de andà a di vari velocità in su la linia.

Hinn de solit fondaa in su la capacità del treno de compensà per l'accelerazion minga compensada, degià che de quell valor l'è possibel capì a che velocità el pò rivà on treno e restà segur e confortevol paj passegee.

Per Pajes Modifega

Italia Modifega

In Italia gh'è tradizionalment quatter rangh:

  • Rangh A, doperaa di locomotiv isolaa e alter mezz.
  • Rangh B, doperaa de solit di carrozz men prestant e de 'na part di mezz linger, soratutt quèlla per el traffegh local e suburban, de solit quej che riven no a 160 km/h
  • Rangh C, doperaa di carrozz e di mezz linger pussee boni e quej de l'Alta Velocità.
  • Rangh P, doperaa di mezz cont el Pendolin.

El rangh l'è poeu doperaa in su la linia per indicà la velocità massima de tegnì, foeura che per el rangh P, segnaa domà in la scheda treno.

Spagna Modifega

In Ispagna el rangh l'è daa de on numer, che 'l indega la velocità massima general del treno, e de 'na lettera, che la indica l'accelerazion lateral massima mìnga compensada. I letter a hinn N, A, B, C (che l'è doperaa no) e D, de solit doperaa per i treni pendolant, compagn de l'autotreno Renfe 598.

Hinn doperaa per la velocità massima in linia, indicada cont di segnai de forma romboidala.

Svizzera Modifega

In Isvizzera el rangh l'è ligaa ai caratteristegh ferroviari del treno e l'è pensaa per garantì ona condotta segura: i mudament che revarden la velocità a segonda del rangh hinn segnalaa da di segnai tond.

Riferiment Modifega