Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Ol Regn d'Italia (latin: Regnum Italiae o Regnum Italicum, todesc: Königreich Italien), ciamad anca Italia imperiala (todesc: Reichsitalien) l'è stait vun dei regn costituents del Sacr Roman Imper, insema a'l Regn de Jermania, a'l Regn de Boemia e a qell de Borgogna. Al g'hiva dent l'Italia setentrionala e centrala, manc la Republega de Venezia e i Stats Pontifici. La so capitala orijenala l'era Pavia.

Regn d'Italia
Regn d'Italia - Stemma
(detai)
Regn d'Italia - Localizazion
Regn d'Italia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom ufiçal Regnum Italiae
Regnum Italicum
Regnum Italicorum
Lengue ufiçale latin
Lengue parlade Gall-italeg, toscan, venet, romanç, ladin, franc-provenzal, ocitan, furlan
Capitala
Pavia
Dependenza da
Sacr Roman Imper
Politega
Forma de govern Monarqia eletiva
Nassida 817
Fin 1801
Territore e popolazion
Territore orijinal Italia settentrionala e centrala
Ol regn intorn a'l 950
Evoluzion storega
Prima al g'era
França media
L'è stait sostituid da
Republega italiana (napoleonega)

Storia Modifega

Ind el 773 ol Carl Magn, re dei Franc, l'ha passad i Alp per invader ol Regn dei Lombards. L'ann dop, cond la borlada de la capitala, ol regn l'è ciapad ind union personala del vencedor, qe al se fa ciamar Re dei Franc e dei Lombards. Ind el Nedal del 800 ol Carl Magn l'è incoronad Imperador a Roma. I member de la dinastia carolinja i seguiterà a governar i territore del Regn Lombard fina a la deposizion de Carl ol Grass ind el 887, plu una temporania restavorazion intra ol 894 e ol 896. Del 961, ol governar l'è stait contestad intra i fameie nobele de dentr e de fœra del regn.

Ind el 961, l'Oton I, maridad cond l'Adelaide, vedova de un vegg re d'Italia, l'ha conquistad ol regn e al s'è fait incoronar a Pavia ol 25 de dexember. Despos l'è indait a Roma, indove l'è stait incoronad Imperador ind el 962. L'union dei corone de Italia e Jermania l'ha portad a la nassida del Sacr Roman Imper; la Borgogna l'è staita jontada a l'union ind el 1032.

La mancanza del sovran (qe d'ordinare al stava in Jermania) l'ha portad a'l desligament del poder central ind el Volt Medioev, anca se i imperador i proverà plu volte a reciapar ol controll. La division intra anti-imperiai e imperiai (guelf e gibellin) l'è staita una carateristega de la politega del regn intra ol XII e ol XIV secol. La Liga Lombarda l'è staita ol plussee famos esempe de qesta situazion: anca se l'era miga un moviment separatist, l'ha frontad i mire de poder imperiai.

I secoi intra l'Umiliazion de Canossa (1077) e ol Tratad de Venezia del 1177 i ha vest la formazion dei citaa-stats indipendents de l'imperador. Una serie de guerre in Lombardia intra ol 1423 e ol 1454 i ha portad a la reduzion del numer de stats. I quaranta agn dop i è staits pacifeg, ma ind el 1494 ol regn l'è stait invadid de la França.

Despos dei Reforme Imperiai del 1495-1512, ol regn d'Italia al correspond ai territore miga part dei Circoi Imperiai a sud dei Alp. De iure l'imperador l'ha mantegnid un poder nomenal come sovran, ma ol govern l'era costituid domà dei fonzionari imperiai e dei governador dei possediments direts de l'imperador.

Ol governar dei Asburg al seguiterà in varie forme ma al finirà cond i campagne de la Fraça Revoluzionaria intra ol 1792 e ol 1797, quand qe i sarà creade del Napoleon (cond el suport local) dei Republege sorelle, despos unide ind la Republega italiana. Ind el 1805 qesta la deventerà ol nœv Regn d'Italia, ind union personala cond la França.

Galleria Modifega

Riferiments Modifega

  • (LA) Liutprand, Antapodoseos sive rerum per Europam gestarum libri VI.
  • (LA) Liutprand, Liber de rebus gestis Ottonis imperatoris.
  • (LA) Anonymous, Panegyricus Berengarii imperatoris (X secol) [Mon.Germ.Hist., Script., V, p. 196].
  • (LA) Anonymous, Widonis regis electio [Mon.Germ.Hist., Script., III, p. 554].
  • (LA) Anonymous, Gesta Berengarii imperatoris [ed. Dumueler, Halle 1871].