Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


«Ego cogito, ergo sum, sive existo.
Mi pensi, donca son, o ben esisti.»
(René Descartes, Discours de la Méthode, IV)

El Renad Cartesi, in frances René Descartes ([ʀəne dekaʀt]) e in latin Renatus Cartesius (La Haye en Touraine, incoeu ciamada Descartes, 31 marz 1596 – Stocolma, 11 febrar 1650), a l'è stad un filosof e matemategh frances, in tra i principai fondator de la matematega e de la filosofia moderne. L'è anca considerad vun di pussee important fondator del razzionalism.

René Descartes in d'un ritrat del Frans Hals (1649).

Biografia Modifega

 
La cà indova che l'è nassud el Cartesi a La Haye in Torena.

El Cartesi el nass in del 1596 a La Haye, in de l'antiga provincia francesa de la Torena, in d'una familia de la nobiltà piscinina, el cress con la nona materna despoeu de la mort de la mader in del 1597. A partì del 1605 l'è educad in del colesg di gesuid de La Flèche in fina al 1614. El terminarà i studi de dirit canonegh e dirit civil a l'università de Poitiers. In del 1618 a l'è un volontari in de la Guerra di Trent'Agn in di soldad del Maurizzi de Nassau in Olanda, indova che el cognoss a Breda el medegh Isaac Beeckman. Poeu el viaggiarà per l'Europa: in del 1619 el sgira la Danimarca e la Germania, indova che el va denter de l'armada del Massimilian de Baviera, el lassa in del 1620 la vita militar e in tra 1623 e 1625 el va in Italia. Dop de vesser tornad in Franza el restarà in Olanda del 1628 in fina al 1649, quand che l'andarà a Stocolma, ciamad de la regina Cristina de Svezzia, indova che el ghe morarà in del febrar del 1650 per una polmonita.

El penser Modifega

El dubi e el cogito Modifega

El lavorà del Cartesi el se basa in su la fondazzion de un metod teoregh e prategh, per rivà a la verità in qualsessia camp. In del so Discors sora el metod el descriv i so quater regole, basade in sul dubi metodegh e iperbolegh:

  • Ciapà per ver domà quell che l'è ciar a la ment
  • Spartì el problema in pussee part che se poeul
  • Tacà de la part pussee ladina per rivà a la part pussee malfà
  • Dà di numer a ogne part e controllà i pont prima

De fad per el Cartesi a gh'è de dubità di cognossenze sensibel, perchè i ne poeuden ingannà, 'me anca de quei matemateghe, perchè el ghe podaria vesser un geni minga bon che el ne fa paré ciar quell che l'è fals. La bas de la verità a l'è per lu el cogito, desgià che se mi poeudi havé un dubi a gh'hoo de pensà e donca a gh'hoo de esister, "cogito, ergo sum". La mè esistenza 'me soget che 'l pensa a l'è certa, ma i mè penser, o ben i mè idei, podarissen vesser fallade.

I idei e Dé Modifega

El Cartesi el gh'ha de dimostrà l'esistenza de un bon che el ne poeud minga ingannà desgià che l'è perfet. I idei se spartissen in tre categorie: i idei che gh'hem de la nassida (inade), quei che vegnen de foeura (aventizzie) e quei trovade o fade de mi (fatizzie). L'idea de Dé a l'è inada, perchè una sostanza infinida e perfeta la po minga vesser pensada de una creadura finida e imperfeta. De sorapu num podom minga vesser la causa de num midem, perchè sedenò podarissom dànn tute i perfezzion. E per ultem se po no pensà a un quaicoss de perfet che l'esista no, desgià che l'esistenza a l'è vuna di so perfezzion necessarie. L'error a l'è possibel per el liber arbitri, se fallom in del doperà el metod.

El dualism ontologegh Modifega

El Cartesi el spartiss la realtà in do part: la res cogitans, la sostanza che la pensa (l'anima), e la res extensa, la sostanza estesa (el corp). I do sostanze se troeuven insema in de l'om in de la gianda pineala, che la sgionta anima e corp desgià che l'è l'unega part del cervell che l'è minga dobia. Per lu la sostanza estesa a l'è infinida, la materia la po minga vesser fada de atom, l'esist minga el voeud e el spazzi a l'è istess a nivell qualitativ. La so idea de la fisega la vegnarà poeu critegada per esempi del filosof e scenziad Pascal, che el farà esperiment in sul voeud.

Oeuvre principai Modifega

 
Principia philosophiae, 1685
  • Le monde (1629-1633)
  • Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences (1637)
  • Géométrie (1637). Publegad 'me apendis al Discours de la méthode, a l'è stad el liber con pussee influenza in de la matematega del secol quell de XVII
  • Meditationes de prima philosophia (1641, cognossud anca coma Meditassion metafìsiche)
  • Principia philosophiae (1644)
  • Regulae ad directionem ingenii (so prima oeuvra filosofega, publlegada domà despoeu de la so mort)

Bibliografia Modifega

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti

Ligam de foeura Modifega