Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La grizzèlla (Ribes uva-crispa L.) a l’è on arbust de frutt che ‘l partén a la famiglia di Grossulariacei e al géner ribes. I sò borlìtt hinn consideràd di frutt de bosch.

Ribes uva-crispa
occ.: Grizzèlla
or.: ????

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Grossulariaceae
Zèner: Ribes
Spéce: ribes uva-crispa
Nomm binomial
ribes uva-crispa
L.

Descrizion Modifega

La grizzèlla l’è on arbùst pertpetuv piscinìn, latifoeuj e caducifoeuj, spinós alt circa 50-200 cm che ‘l gh’hà di ramm intrigàa. La soa forma biológica l’è "NP (nano-fanerofita)", per dì che l'è 'na pianta legnosa con di gemm perpetùv piazzàa infra i 20 cm e i 2 m del seoul.

La gh’hà di foeuj lobàd, senza stìpol, 'na pelosità variàbel.

I fior, in deperlór o a fiorescenza di 2-3 fior, gh’hann on pedùncol curt. El caliz l’è fàa su de cinch sepali giald-verd, giald o porporitt, de 5–7 mm. La corònna l’è fada su de cinch petali pussée piscinìtt di sepali, alternàa con lor. El fior el gh’hà 5 stamm dispòst in corrispondenza di petali. L'ovari l’è ìnfer, cont on stilaa dividuu in du. La fiorida la succéd d’april e ‘l fruttì d’agost.

El frutt l’è on borlìn commestìbil de grandèzza e pelosità variàbel con de la somenza in del dedenter; ghe n’è divèrsi varietà colaràd de ross o de giald. I radìs hinn superficiàj e vànn nò in profondità.

Produzion Modifega

Maggior produttor de grizzèlla (2012)[1]
(in tonnellad)
  Germania 77 000
  Russia 51 000
  Pulonia 16 318
  Ucraina 7 500
  Cechia
3 100
  Regn Unid 2 620
  Austria 1 875
  Ongaria 745
Modell:DNK 436
Modell:LTU 300
Mond 161 462

Distribuzion e habitat Modifega

La grizzèlla l’è ona pianta eurasiatica, spantegada de l'Euròpa al Giappon. In Italia l’è comùn in sui Alp e sui mont Penin center- settentrionàj, fin al Molise[2]. La cress in di bosch e in di pràa de montagna.

Coltivazion Modifega

La grizzèlla la preferìss di posizión a la mèzza ombrìa e di sit frèsch, de già che la soffrìss la siccità a la longa. La cress ben in di terren sub-àcid minga tròpp compatt. A l’è molto resistenta al frècc, la gh’hà nò paura de gelàd tardiv e l’è assosènn resistenta ai malattìj.

Utilizzazion Modifega

El frutt a l’è commestìbil; aromatich, giusént e dolz quand che l’è del tutt madùr. El po’ vèss dopràa frèsch, per fa di marmellàd, di siròpp e di geladìnn. La grizzèlla l’è conossùda pòch e l’è catalogada infra i frutt minór o insòlit. Come èrba medicinal e èrba officinal, la grizzèlla la pò vèss doprada grazie al so contegnùu de vitamina C, vitamina A, polifenòl, sal mineraj, àcid màlich.

Riferiment Modifega

  1. Food and Agriculture Organization of The United Nations. (EN) FAOstat. URL consultad in data 7 maggio 2013.
  2. Uva Spina Rossa, Consigli Manutenzione e Cura. URL consultad in data 7 settembre 2015.

Bibliografia Modifega

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Bologna, Edagricole, 1982, Vol. 1. 88-506-2449-2

Ligamm de foeura Modifega