Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Roe v. Wade a l'è stada una sentenza de gran importanza de la Cort Suprema di Stat Unid indova che l'ha deciarad che la Costituzzion di Stat Unid la tutella el dirit de una dona in crompa de havégh un abort senza trop de restrizion del governo. Quella decision chi, sortida el 22 de sginer del 1973, l'ha sbatud sgiò varie lesg federai e statai in sul tema e l'ha vert un gran debater nazzional in sul tema de l'abort, de la soa legalità e de l'intervent de la magistratura in del process politegh.

La Norma McCorvey denanz a la Cort Suprema in del 1989, per una protesta a favor de l'abort

La causa l'éra tirada in ball de la Norma McCorvey, cont el pseudonim "Jane Roe", che in del 1969 l'era restada in crompa e la voleva abortì, ma la viveva in Texas, indova che la procedura l'éra legal domà se la mam la res'ciava la vita. Donca, i so avocate Sarah Weddington e Linda Coffee hann fad causa al procurator distretual de la soa contea, l'Henry Wade, a dì che la lesg in su l'abort del Stat a l'éra contra a la Costituzzion.

Un grup de trii giudes de la Cort Distretual di Stat Unid per el Distret del Nord del Texas gh'ha dad reson a la Roe, e donca el Texas el fa apell a la Cort Suprema, che la scerniss de scoltà el cas.

In del sginer 1973 la Massema Cort la dà foeura una decision, votada 7-2, a favor de la McCorvey, a dì che la Clausola del Giust Process de l'Emendament quell de quatordes el garantiss un "dirit a la privacy" che 'l protesg el dirit de una dona a havégh un abort, dirit che però l'è no assolud e 'l gh'ha de vesser belanzad del governo in di interess de la salut di done e de la vita prenatal.

La Cort l'ha donca tirad foeura un test per 'sto belanzament fondad in sui trii trimester de gravidanza: in del prim, el governo el po minga proibì l'abort, in del segond, el governo el po meter di regolamentazzion de salut, in del terz, el po proibìll per intregh, con di ecezzion per salvà la vita o la salut de la mader.

I lesg in su l'abort inn stad metud sota "strict scrutiny", o ben el nivell pussee volt de controll giudizziari che 'l gh'è in di Stat Unid.

Quella scerna chì l'è stada critegada de 'na quaj comunità legal, che l'ha vista 'me esempi de ativism giudizziari, ma l'è stada rivista in del 1992 con la decision Planned Parenthood v. Casey, indova che la Cort, a recognosser comunque un dirit a l'abort, l'ha cambiad el standard di trimester in favor de vun fondad in su la possibilità del feto de viver foeura de la mader e l'ha tolt el scrutini strecc per la lesg in su l'abort.

'Sta scerna chì, tra l'alter, l'ha menad vari alter Pajes a analizà l'abort in di cort, per esempi el Canadà con R v Morgentaler o la Germania de l'Ovest con la sentenza de la Cort Costituzzional Todesca in su l'abort del 1975.

Comunque, in del temp, vari Stat hann provad a limità el dirit a l'abort, con varie lesg che hann pu o men passad el controll di cort. Di Stat hann mitud anca di "lesg del grillet" che, se mai la decision de la Cort la fuss scassada, tornarien a limità l'abort.

L'è stada reversada de la Cort Suprema el 24 de sgiugn 2022, a dàgh ancamò ai Stat o al Congress la libertà de regolàll, in Dobbs v. Jackson Women's Health Organization.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega