Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El satèllit meteorològich a l’è on tipo de satèllit ch’a l’è doperàa primma de tutt de controllà el temp meteorològich e ‘l clima de la Tèrra. I satèllit pòden 'vègh ‘na òrbita polar, in su tutt el pianètta Tèrra in manera asincrona, oppùr vèss geostazionari, semper ind la stèssa posizion sora l’equator.[1]

GOES-8, on Satèllit meteorològich di Stat Unìi del servizzi meteorològich satellitàr

I satèllit meteorològich veden minga domà i nivol ma anca i lus di città, i foeugh, i effèct de l’inquinament atmosferegh, i auròr, i tempèst de sabbia e polvere, la copertura de nev e di giazzee, i corrent di oceani, i fluss ed energia etc. Di alter informazion su l’ambient hinn catàa su per mèzz di satèllit meteorològich. Per esempi, I immagin del satèllit meteorològich hànn ajùtàa in del control dii nivol fàa de scendra volcanica del Mont Sant’Elena e del Mont Etna. [2] Hinn stàa rilevàa anca i fumèri di incendi boschiv in di Stat Unìi compagn, per esempi, de quèj ch’hinn succedùu in di Stat American de l’Utah e del Colorado.

El Niño e i sò effètt in sul temp meteorològich hinn controllàa tucc i dì per via di immàgin satellitar. El bus de l’ozòno in su l’Antartide a l’è rilevàa per mèzz di immàgin satellitar. Tucc insèma, i satèllit meteorològich miss in òrbita di Stat Unìi, de l’Europa, l’India, la Cina, la Russia e ‘l Giappon i fornissen di osservazion continuv del temp meteorològich terrèster.

Stòria Modifega

 
La primma immagin a la television de la Tèrravista dal spazzi del satèllit meteorològich TIROS-1 in del 1960
 
On mosaich de fotografij di Stat Unìi del satèllit meteorològich ESSA-9, fàd el 26 de giugn del 1969

Fin del 1946, a gh’era giamò l’idea di cineprés in òrbita de vardà el temp meteorològich, de già che la quattadura di osservazion a l’era scarsa e ‘l'uso di cinepres i sui razzi per vardàa i nivol a l’era costós. In del 1928 a l’è stàa creàa i primm esemplàr del TIROS e del Vanguard (sviluppàa del còrp de l’armada statunitèns che ‘l se occupava di segnàj).[3] El primm satèllit meteorològich, el Vanguard 2, al'è stàa slnzàa el 17 de frbbrar del 1959.[4] A l’era stàa progettàa per misuràa la quattadura e ‘l spessor, di nivol, ma per via del sò ass de girament minga bon e la soa òrbita ellittica l’è riessìi minga a catà su ona gròssa quantità de dati ùtil. I satèllit Explorer VI e VII contegniven anca di esperiment meteorològich. [3]

El primm satèllit meteorològich ch ’el gh’hà avùu succèss a l’è stàa el TIROS-1, mandà in òrbita de la NASA el 1 de l’April del 1960.[5] El TIROS l’hà fàa el sò mestée per 78 dì e ‘l ne gh’hà avùu pussée de succèss del Vanguard 2. El TIROS l’hà dervìi la strada al programa nimbus, che la soa tecnologia a l’è on'ereditàa de la pupàrt di satèllit de la NASA e de la NOAA per el telerilevament de la Tèrra slanzàa fin a quèj temp là. A comenzà cont el satèllit Nimbus 3 in del 1969, i informazion de la temperadura travèrs la troposfera de l’Atlantich occidentàl e la pupàrt de l’Oceano Pacifich hànn comenzà a vèss catàa su di satèllit, e quèst l’hà concedùu on significatìv miglioramént in di prevision meteorològich. [6]

I satèllit polar in òrbita ESSA e NOAA gh’hinn andàa adrée a quèll’esempi in di ultim ann 1960 e in di ann adrée. Hinn vegnùu poeu i satèllit geostazionari, che i primm de lor hinn stàa quèj de la i serie ATS e SMS in di ùltimm ann 1960 e in di primm ann 1970, e peou dòpo quèj di serie GOES di ann 1970 e i ann adrée. I satèllit polar in òrbita QuikScat e TRMM hànn comenzàa a fornìi di informazion sui vent in su la superfice di oceani del 1970 a ‘ndà innanz, per mèzz de imagin fàd cont i microond compagn di quèj che s’ottegnen cont i Radar, e quèst l’hà miglioràa in manera significativa la stima de la fòrza di uragan, el sò infolcìss e 'l rilevament de la sò posizion in del cors di ann 2000 e 2010.

Osservazion Modifega

I osservazion hinn tipicament fàd per mèzz de vari 'canàa del spèttro elèttromagnetich, in particolar, quèj in del spèttro visibel e in quèll infraross.

Sti chì hinn i canàa pussée doprà:[7][8]

  • Visibel e infraross visin: 0.6–1.6μm per rilevà la quattadura nivolosa in del cors del dì
  • Infraross: 3.9–7.3μm (vapor de acqua), 8.7–13.4μm (immagin tèrmich)

Spèttro visìbel (0,6-0,8 μm) Modifega

I immagin fàd su di satèllit meteorològich cont la lus visìbel in del cors di or del dì hinn facil de vèss intepretàd anca de ona persòna comùn; i nivol, i sistèma de nivol ‘me front, i uragan, i lagh,i bosch, i montagn, i giazzee, i foeugh se veden sùbit. A se pòden capì anca i vent de com’è che se spòsten i nìvol in divèrsi fòtografìj vuna adrée a l’altra.[9]

Ind el spèttro visìbel in nivol hinn bianch oppur gris ciar, quèj pussée bianch hinn i pussée spèss, i superfici quàttàa de acqua hinn negher.[10]

Spèttro infraross (1-30 μm) Modifega

I immagin tèrmica (o infraross), rilevàa di sensor ciamàa radiometer a scansión, hinn util per on analìsta pratìch del mestée in del determinà l’altèzza e ‘l tipo di nivol, in del calcolà la temperadura de la superfice de la Tèrra e de l’acqua e in del reconóss di alter caratteristich di oceani. I immagin di satèllit a l’infraross a pòden vèss dopràa per i uragan cont on oeugg visìbel, ind la tècnica Dvorak, indoe la differenza intra la temperadura de l’oeugg e quèlla de la sommitàa frèggia di nìvol che gh’è intorna pòden vèss doprà per stimànn la soa intensità (la sommitàa frèggia di nìvol, de sòlit l’insegna ona potenza maggiora de l’uragan).[11] I immagin a l’infraross fànn vedè i vòrtes in di oceani e i corrent di oceani compagn de la corrent del gòlfo ch’a l’è impotanta per la navigazion. I pescador e i agricoltor hinn voeuren conoss i temperadur de l’aria e de l’acqua al fin de protég i sò cultùr de la brina o catà pussée pess catà su de mar. El pò vèss controllàa anca el fenòmen de El Niño. Cont el doperà di tècnich di color digitàl, i immagin tèrmich gris de la camera tèrmografica pòden vèss traformàa in di color de indoe a l'è pussée facil comprend i informazion ch’interèssen.

Ind l'infraross i nivol de giazz hinn molto scur, quèj de acqua bianch o gris ciar, la nev al soeul l'è scura. [12]

Ind la banda de assorbiment del vapor de acqua i zòn de alta umidità relativa paren bianch, quèj de bassa hinn scur; i corrent ascedent hinn ciar, quèj discendent hinn scur.[13]


===Per esempi i canàa de spèttro del radiòmeter SEVIRI====[14]

Canàa banda spettràl Aplicazion principaj
1 Visibel 0,6μm Recognizion de nivol e aerosòl
2 Visibel 0,6-0,8μm Recognizion de nivol e aerosòl
3 Infraross visin 1,6μm Distinzion tra nev e nivol e tra nivol de giazz e de acqua.
4 Infraross 3,9μm Recognizion de nivol bass e de la scighera in del cors de la nòtt, misura de la temperadura de la superfice e rilevament di foeugh.
5 WV 6,2μm Misura del vapor de acqua de la media troposfera e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol.
6 WV 7,3μm Misura del vapor de acqua de la media troposfera e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol.
7 Infraross 8,7μm Informazion sui cirri e distinzion tra nev e nivol e tra nivol de giazz e de acqua.
8 Infraross 9,7μm Rilevazion de la concentrazion de ozòno ind la bassa troposfera, contròl de l’ozòno e di so variazion.
9 Infraross 10,8μm Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’instabilità atmosferega.
10 Infraross 12,0μm Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’instabilità atmosferega.
11 Infraross 13,4μm Stima de l’instabilità atmosferega.
12 Visibel de alta risoluzion Come canàa 1 e 2 con risoluzion maggiora.

Error possibil ind l'interpretazion di immagin Modifega

  • Indeboliment de la radiazion caosàa de on mèzz miss intra el el satèllit e i struttur de rilevà;
  • Contrast cont el sfond in canàa infraross (quand che i nivol gh'hànn ona temperadura arenta a quèlla de la superfice diventen difficil de vèss distint;
  • Contaminazion de la radiazion che la ven di zòn sòta la nivola;
  • Spostament (erorr in del determinazion de la posizion de on nivola se la se troeuva lonta ne la vertical de on satèllit;
  • Curvadura terrèster (effètt de la curvadura terrèster in su la risoluzion de l'immagin);
  • Interferenza del segnàl trasmiss in Terra del satèllit;
  • Angol de vista (quand che la scansion la se slontana de la vertical del satèllit, el satèllit el tend a vedè la part de fianch di nivol e minga quèlla se sora.[15]

Tipi Modifega

 
La primma immagin PNG con i color vèr del satèllit geostazionari Himawari 8

Ògni satèllit meteorològich a l’è stàa designàa per vèss dopràa in dò different tipi de òrbita: òrbita geostazionaria e òrbita polar.

Geostazionaria Modifega

I òrbit di satèllit meteorològich geostazionari hinn sora l’equator a on’altèzza de 35,880 km. Per via de sti òrbit chì, lor rèsten stazionari rispètt al girament terrèster e donca pòden trasmètt e registràa i immagin de tutta l’atmosfera terrèstra de continuv per mèzz de lus visibel e cont i sensor di ragg infraross. I media ind la presentazion di notizzi del meteo mètten denter i fofografìi o i sequènz de immagin di satèllit geostazionari. Quèj chiì hinn anca disponìbil in sul sito di prevision del temp de l’agenzia statuniténsa NOAA.[16]

A ghe n’è divèrsi de satèllit meteorològich geostazionari. La serie GOES ghe n’hà trii che laoren: el GOES-15, el GOES-16 e ‘l GOES-17. El GOES-16 e ‘l -17 rèsten stazionari sora i oceani Atlantich e Pacifich.[17] GOES-15 will be retired in early July 2019.[18]

La noeuva generazion di satèllit meteorològich de la Russia Elektro-L No.1 la laora a la latitudin de 76°E sora l’Oceano Indiàn. I giapponés i gh’hann el MTSAT-2 piazzàa sora el medio Pacifich al 145°E e ‘l Himawari 8 al 140°E. I Europei ne gh’hànn quatter ch’hinn ‘drée a lavorà: el Meteosat-8 (3.5°W), el Meteosat-9 (0°) sora l’Oceano Atlantic e ‘l Meteosat-6 (63°E) e ‘lMeteosat-7 (57.5°E) sora l’Oceano Indian. La Cina al dì d’incoeu la gh’ha attiv i so trii satèllit geostazionari Fengyun (风云) (FY-2E at 86.5°E, FY-2F at 123.5°E, and FY-2G at 105°E) .[19] L’India ancasì la gh’hà i so ciamàa INSAT che se porten adrée di istrument per fin meteorològich.

Quèj che gh’hànn 'n'órbita polàr Modifega

 
Antèna parabòlica controllada cia compiuter de andàgh adrèe al mòto di satèllit meteorològich LEO

I satèllit che gh’hann on’ òrbita polar giren intorna de la Tèrra a ona altèzza tipica de 850 km adrée a on tragìtt de nòrd a sud o vicevèrsa girand semper sora i pòlo. I satèllit che gh’hann ona òrbita polar giren in manera sincrona cont el mòto del sol, e donca a hinn bònn de osservàa ògni sit in su la Tèrra e veden l’istèss pòst do vòlt ògni dì cont i stèss condizion de inluminazion de già che ghe passen semper a l’istèssa ora solar. I satèllit meteorològich che gh’hann on’ òrbita polàr gh’hann ‘na risoluzion maggiora de quèj geostazionari perchè góren pussée arent a la Tèrra.

I Stat Unii gh’hann la serie NOAA de satèllit polar in òrbita, al moment el NOAA-15, el NOAA-18 e ‘l NOAA-19 (POES) e ’l NOAA-20 (JPSS). L’Euròpa la gh’ha ‘me satèllit el Metop-A e ‘lMetop-B esercìd de l’EUMETSAT. La Russia la gh’ha el Meteor e la serie de satèllit RESURS . La China la gh’ha i FY-3A, 3B e ‘l 3C. Anca l’India la gh’ha i so.

DMSP Modifega

 
Antèna a dipòl incrusaa de ricev la freguenza di 137 MHz LEO trasmìss di satèllit meteorològich

El satèllit del Dipertiment de la Difesa di Stat Unii d’America (DMSP) l’è bon de vedè di oggètt al soel che gh’hann almanc la misura de na petroliéra. De sorapù, infra tucc i satèllit meteorològich in òrbita, domà el DMSP al’è bon de vedè de nòtt. I fòto pussée grandios hinn pròppi quèj fàd cont el sensor de vedè de nòtt; se veden i lus di città, i vulcani, i foeugh, i fulmen, i meteor, i depòsit de petròli che brusen, insci come i auròra boreàl e quèj austràl.

In del’istèss temp, l’utilzzazion de l’energia e la crescita di città la pò vèss controllada sia per i città grand che per quèj piscinìtt, pòden vèss controllà anca i luss di autostràd. I astrònom pòden conóss l’inquinament sberlusent. Del' Oscurament de New York del 1977 n'è stada fada ‘na fotografia di satèllit del DMPS. De là del contròl di lus de la città, quèj fotogtrafij chì hinn important in del salvà di vit umàn per via de la rilevazion e del controll di foeugh. I satèllit veden minga domà i foeugh in del cors del dì e de la nòtt, ma i scanner tèrmich e a ragg infraross che gh’è in sui satèllit meteorològich rileven i sorgent potenziaj de foeugh in su la superfice terrèstra quand che el foeugh l'è 'drèe a bramà. Quand che el foeugh el ven rilevàa, el satèllit meteorològich medèmm dà di imformazion important sui vent che pòden spantegàll. De sorapù i immagin di nivul hinn util de savè qund’è che ‘l pioverà.

Vuna infra i foto pussèe drammatich a l'è qulla che la fa vedè l’incendi del petròli del Kuwait che l’Armada de l’Iraq che l’era ‘drèe a scapà l’hà comenzà el 23 del frbbrar del 1991. I fotografij de nòtt del foeugh in Kuwait hànn fà vesè di grand ciasmi, pussèe de quèj di grand area di città. El foeugh l’hà mangia foeura di million de gallon de petròli; l’ultìmm l’è stàa smorzàa el 6 del november del 1991.

Alter utilizzazion Modifega

 
immagin a l’infroross de temporaj sora el center di Stat Unii d’America vist del satèllit GOES-17

El rilevament de la quattadura de nev, e po’ vèss util per i idròlogh, de controllà el mant nevos per el fluss minim vitàl ai bascì idrografich. I infornazion sul mant de nev pòden anca vèss catà su di astronàv.

A sepò rilevà anca la posizion de l’inquinament atmosferic naturàl o caousàa di òmen. I immagin in del spèttro visibel e quèll infraross fànn vedè i àerj indoe gh'è i effètt de l’inquinament in su la Terra. pòden vèss rilevàa anca l’inquinament caosàa di reoplan e di razzi e i scij de condensa. I informazion sui corrent di oceani e sui i vent di strat de bass catà su per mèzz di fòto spaziàj pòden ajutà in del prevedè i pèrdit de petròli e i sò spostament. Quasi ògni estàa, la sabbia e la polver del Desèrt del Sahara intravèrsen i region arent a l’equator de l’Oceano Atlantich. I fotografij del satèllit GOES-EAST ghe fànn vedè, traccià e prevedè ai meteoròlogh quèj tempest de sabbia chì. De sorapù, de là de la sbassada de la visibilità e di problema caosàa a la respirazion, i tempèst de sabbia pòden inibì la formazion di uragan de già che cambien el bilanc de la radiazion solar in sui tròpich. Di alter tempèst de sabbia in Asia e che soratutt in Cina succeden despèss, hinn fàcil de vèss reconossùu e osservàa.

In àrej solitari del mond con domà pòch osservator del sit, i foeugh pòden andà foeura del contròl per divèrsi dì o anca settiman e mangià foeura million de èttari inannz che i autoritàa i sìen avvertìi. I satèllit meteorològich pòden donca vèss assosènn ùtil in quèj situazion chì. In del cors de la nòtt pòden anca vèss vedùu i foeugh de gas e de petròli. El profil de temperadura de l’atmosfera a l’è stàa rilevà di satèllit meteorològich fin del 1969.[20]

Vos correlaa Modifega


Riferiment Modifega

  1. NESDIS. Satellites. Arqiviad qé: [1] Retrieved on July 4, 2008.
  2. NOAA. NOAA Satellites, Scientists Monitor Mt. St. Helens for Possible Eruption. Arqiviad qé: [2] Retrieved on July 4, 2008.
  3. 3,0 3,1 Janice Hill (1991). Weather From Above: America's Meteorological Satellites. Smithsonian Institution, 4–7. ISBN 978-0-87474-394-4. 
  4. VANGUARD - A HISTORY, CHAPTER 12, SUCCESS - AND AFTER. NASA. Archived from the original on 2008-05-09.
  5. "U.S. Launches Camera Weather Satellite", The Fresno Bee, AP and UPI (April 1, 1960), pp. 1a, 4a. 
  6. National Environmental Satellite Center (January 1970). "SIRS and the Improved Marine Weather Forecast". Mariners Weather Log 14: 12–15. Environmental Science Services Administration. 
  7. EUMETSAT – MSG Spectrum Arqiviad qé: [3] (PDF)
  8. EUMETSAT – MFG Payload Arqiviad qé: [4]
  9. A. F. Hasler, K. Palaniappan, C. Kambhammetu, P. Black, E. Uhlhorn, and D. Chesters. High-Resolution Wind Fields within the Inner Core and Eye of a Mature Tropical Cyclone from GOES 1-min Images. Retrieved on 2008-07-04.
  10. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 175. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  11. Chris Landsea. Subject: H1) What is the Dvorak technique and how is it used? Retrieved on January 3, 2009.
  12. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 175. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  13. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 177-178. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  14. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 173. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  15. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 174. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  16. Service, US Department of Commerce, NOAA, National Weather. National Weather Service.
  17. Tollefson, Jeff (2 March 2018). "Latest US weather satellite highlights forecasting challenges". Nature 555 (7695): 154. DOI:10.1038/d41586-018-02630-w. 
  18. GOES-17 Transition to Operations │ GOES-R Series.
  19. 卫星运行 (Chinese).
  20. Ann K. Cook (July 1969). "The Breakthrough Team". ESSA World: 28–31. Environmental Satellite Services Administration. Retrieved on 2012-04-21. 

Ligamm de foeura Modifega

Dati

Politega del governa USA Modifega