Scritüra in TeX

Lumbaart ucidentaal Chesta pàgina a l'è scrivüda in Koiné da servizzi, urtugrafía ünificada.
L'è de voltà in d'on dialett minga inventaa, segond i politich de 'sta Wikipedia.
Lombart oriental


El TeX l'è ü sistema da scriif pensat dal Donald Knuth in del 1978.

El lugòtip dal TeX

Dapress Zener 2003, le fórmüle matemàteghe sü la Wikipedia i pöö vess scrivüde cul sistema TeX.

Chesta sintassi al è fisc plüü fàcila a scriif e a legí che ul HTML: chí le fórmüle i è presentade in HTML si pussíbil, altrameent una imàgen PNG a l’è prudüida pal serviduur.

Le regule da basa i è le sigütante:

  • le fórmüle sa i mett intra <math> ... </math> ;
  • i caràtar + - = / ' | * < > ( ) peuvent vess tapee diretameent ;
  • da deent una fórmüla, sa i pöö delimitá di grupp al jütt da le parentesi grafe {}, par grupá una espressiú a índes, par esempi.

Par utegní da le parentesi grafe íntal rendüü, al cuventa dunca teclá \{ u \}.

Si vuu truvee da le dificültaa, esitee mia a dumandá dal jütt aj Druvatt (üsüari) da TeX.


Caràtar spezziajModifiché

Funziunalitaa Sintassi Vargott al sembra
Aczan

L'esempi chí-cuntra al mustra i difereent aczan sü la lètera o.

\hat o \acute o \ddot o \vec o \check o \grave o \breve o \widehat {abc} \tilde o \bar o \dot o  
Aczan in le parole mangj\acute{a}  
Uperaduur binari \star \times \circ \cdot \bullet \cap \cup \sqcup \vee \wedge \oplus \otimes \triangle \vdots \ddots                              
\pm \mp \triangleleft \triangleright  
Uperaduur n-ari \sum \prod \coprod \int \oint \bigcup \bigcap \bigsqcup \bigvee \bigwedge \bigoplus \bigotimes \bigodot \biguplus  
Elissi x + \cdots + y u x + \ldots + y   u  
Separaduur ( ) [ ] \{ \} \lfloor \rfloor \lceil \rceil \langle \rangle / \backslash | \| \uparrow \Uparrow \downarrow \Downarrow \updownarrow \Updownarrow  
Funziú std. (be) \sin x + \ln y +\operatorname{sgn} z  
Funziú std. (maa) sin x + ln y + sgn z  
Funziú trigunumetriche \sin \cos \tan \operatorname{cotan} \sec \operatorname{cosec}  
Funziú trigunumetriche inverse \operatorname{Arcsin} \operatorname{Arccos} \operatorname{Arctan}  
Funziú trigonometriche iperbòliche \operatorname{sh} \operatorname{ch} \operatorname{th} \operatorname{coth}  
Funziú d'anàlisi \lim \sup \inf \limsup \liminf \log \ln \lg \exp  
Funziú d'àlgebra lineara \det \deg \dim \hom \ker  
Aritmetica mudülara s_k \equiv 0 \pmod{m}  
Derivade \nabla \partial x \ dx \dot x \ddot y  
Congjuunt \forall \exists \empty \varnothing \cap \cup  
Lògica p\wedge \land \bar{q} \to p\lor \lnot q \rightarrow p\vee  
Ariis \sqrt{2}\approx\pm 1,4  
\sqrt[n]{x}  
Relazziú \sim \simeq \cong \le \ge \equiv \not\equiv \approx = \propto  
Relazziú negative \not\sim \not\simeq \not\cong \not\le \not\ge \not\equiv \not\approx \ne \not\propto  
Relazziú da cungjuunt \subset \subseteq \supset \supseteq \in \ni  
Relazziú negative da cungjuunt \not\subset \not\subseteq \not\supset \not\supseteq \not\in \not\ni  
Geumetría \triangle \angle 45^\circ  
Frezze \leftarrow \rightarrow \leftrightarrow

\longleftarrow \longrightarrow
\mapsto \longmapsto
\nearrow \searrow \swarrow \nwarrow

 

     

\Leftarrow \Rightarrow \Leftrightarrow

\Longleftarrow \Longrightarrow \Longleftrightarrow

 

 

Símul diveers \pm \mp \hbar \wr \dagger \ddagger \infty \vdash \top \bot \models \vdots \ddots \imath \ell \Re \Im \wp \mho  

 

Índes, espusaantModifiché

Funziunalita Sintassi Vargott al sembra
en HTML en PNG
Espusaant a^2    
Índes a_2    
Regrupameent a^{2+2}    
a_{i,j}    
Cumbiná índes e espusaant x_2^3    
Índes e espusaant precedeent {}_1^2\!X_3^4  
Derivada (bú) x'    
Derivee (malvaas in HTML) x^\prime    
Derivada (malvaas en PNG) x\prime    
Derivade tempurale \dot{x}, \ddot{x}  
Sutalignaa e suralignaa \hat a \bar b \vec c \overline {g h i} \underline {j k l}  
Vetuur e àngul \vec U \overrightarrow{AB} \widehat {POQ}  
Suma \sum_{k=1}^N k^2  
Prudüit \prod_{i=1}^N x_i  
Límit \lim_{n \to \infty}x_n  
Integrala indefinida u definda \int \frac{1}{1+t^2}\, dt \int_{-N}^{N} e^x\, dx  
Integrala cürvilínia \oint_{C} x^3\, dx + 4y^2\, dy  
Integrala dòbia \iint e^{-\frac{x^2+y^2}{2}\, dx dy  
Intersezziú \bigcap_1^{n} p  
Riüniú \bigcup_1^{k} p  


Frazziú, matriis, plüü da línieModifiché

Frazziú \frac{2}{4} u {2 \over 4}   u  
Cueficeent binumiaj, cumbinazziú {n \choose k} u C_n^k   u  
Matriis \begin{pmatrix} x & y \\ z & v \end{pmatrix}  
\begin{bmatrix} 0 & \cdots & 0 \\ \vdots & \ddots & \vdots \\ 0 & \cdots & 0\end{bmatrix}  
\begin{Bmatrix} x & y \\ z & v \end{Bmatrix}  
\begin{vmatrix} x & y \\ z & v \end{vmatrix}  
\begin{Vmatrix} x & y \\ z & v \end{Vmatrix}  
\begin{matrix} x & y \\ z & v \end{matrix}  
Distinzziú da caas f(n)=\left\{\begin{matrix} n/2, & \mbox{si}n\mbox{pari} \\ 3n+1, & \mbox{si}n\mbox{díspari} \end{matrix}\right.  
Equazziú sü plüü línie \begin{align}f(n+1) &= (n+1)^2 \\ &= n^2 + 2n + 1\end{align}  

Zöögh da caràtarModifiché

Lètere greghe minüscule (senza omicron !) \alpha \beta \gamma \delta \epsilon \varepsilon \zeta \eta \theta \iota \kappa \lambda \mu \nu \xi o \pi \varpi \rho \sigma \varsigma \tau \upsilon \phi \varphi \chi \psi \omega  <br\>

 

Lètere greghe majüscule (senza Omicron !) \Alpha \Beta \Gamma \Delta \Epsilon \Zeta \Eta \Theta \Iota \Kappa \Lambda \Mu \Nu \Xi O \Pi \Rho \Sigma \Tau \Upsilon \Phi \Chi \Psi \Omega  <br\>

 

Cungjuunt üsüaj x\in\mathbb{R}\sub\mathbb{C}  
gras (par i vetuur) \mathbf{x}\cdot\mathbf{y} = 0  
Fraktur \mathfrak{a b c d e f g h i j k l m}

\mathfrak{n o p q r s t u v w x y z}
\mathfrak{A B C D E F G H I J K L M N}
\mathfrak{O P Q R S T U V W X Y Z}

 

 
 
 

Grass \mathbf{ABCDEFGHIJKLM}

\mathbf{NOPQRSTUVWXYZ}

 

 

Rumà \mathrm{ABCDEFGHIJKLM}

\mathrm{NOPQRSTUVWXYZ}

 

 

nurmaal ABCDEFGHIJKLM

NOPQRSTUVWXYZ

 

 

Script \mathcal{ABCDEFGHIJKLM}

\mathcal{NOPQRSTUVWXYZ}

 

 

Ebrée \aleph \beth \daleth \gimel  


Delimitaduur in le grande equazziúModifiché

Malvaas ( \frac{1}{2} )  
Mej \left ( \frac{1}{2} \right )  


\left e \right i pöö vess druvaa cun diveers delimitaduur :

Paréntesi \left( A \right)  
Crochets \left[ A \right]  
Accolades \left\{ A \right\}  
Chevrons \left\langle A \right\rangle  
Bare (da valuur assulüda, par esempi) \left| A \right|  
Duvrée \left. e \right. Par fá parí noma ü di delimitaduur \left. {A \over B} \right\} \to X  

SpazziameentModifiché

Ul TeX al gestiss autumaticameent la plüpaart di prubleem da spazziameent, però vuu pudii vurí cuntrulá ul spazziameent manüalameent in di caas.


dòbi quadratí a \qquad b  
quadratí a \quad b  
graant spazzi a\ b  
spazzi medi a\;b  
spazzi fí a\,b  
mia da spazzi ab  
spazziameent negatiif a\!b  

AstüzziaModifiché

Par furzá una fórmüla a la plena taja, al è assée da gjuntá un spazzi fí al finaal da la fórmüla: \, (contre-oblique vírgüla )

<math>a(1+e^2/2)</math> al dà  
<math>a(1+e^2/2)\,</math> al dà  

Par diminüí la taja da le fúrmüle int una línia da teest sa l pöö druvá \textstyle u \scriptstyle:

<math>A \left({B\over c}\right)</math> al dà  
<math>\textstyle{A \left({B\over C}\right)}</math> al dà  
<math>\scriptstyle{A \left({B\over C}\right)}</math> al dà  


Vidée apóModifiché

Liamm da deetModifiché

Liamm da föModifiché



Mudel:Contribuer