GilliamJF
Iscrit el 7 avr 2007
- 00:00, 25 avr 2024 Gesa de San Gaitan (Masseria di Tullio) (storia | modifega) [617 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La Gesa La '''Gesa de San Gaitan''' a l'è la gesa de la Masseria De Tullio, sit del cinchcent de Bari, che l'è stada fada su del setcent. El dedent l'è fad pussee scior de statov e oeuvere d'art sacra, l'altar a l'è stad piturad del Michele Lapegna. == Riferiment == *[https://www.barinedita.it/reportage/n4106-bari-un-antico-luogo-si-nasconde-alle-spalle-dell-executive-center--e-masseria-de-tullio...")
- 00:00, 25 avr 2024 Torr Pretoria (storia | modifega) [620 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La torr La '''Torr Pretoria''' a l'è 'na torr de l'età de Mez de Crema, che l'è mituda in mez ai palazz renassimentai Comunal e Pretori. Vesin in stil al Dom, l'è stad fad su intorna al 1286. == Bibliografia == * Giovanni Solera, Storia di Crema raccolta per Alemanio Fino dagli Annali di Pietro M. Terni ristampata per cura di Gi...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
- 20:56, 24 avr 2024 Galleria De Cristoforis (storia | modifega) [1 100 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La galleria in d'una stampa del temp La '''galleria De Cristoforis''' a l'è stada una galleria comercial de Milan verta del 1832 e trada sgiò del 1935 che la conligava la Corsia di Serv con Via Mont Napoleon: prima galleria de Milan, quella del Vitori Emanuell la sarà verta 35 agn inanz, la perd de prestigi e l'è sarrada su e sbatuda sgiò quand che gh'è stad d...")
- 20:46, 24 avr 2024 Cimiteri monumental de Berghem (storia | modifega) [742 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El cimiteri El '''Cimiteri monumental de Berghem''' a l'è el fopon pussee important del caploeugh orobegh, fad su in tra 'l 1896 e 'l 1913 in su proget de l'Ernest Piroven e de l'Ernest Bazzer, in del quarter de Borgh Palazz. Dent gh'è mitud sota el Ciro Caversazzi, el Piermario Morosini, l'Eliza Foster, l'Antonio Locatelli, el Pio Manzù, el Giulio Natta, el ...")
- 20:39, 24 avr 2024 Stadi de la Vitoria (Bari) (storia | modifega) [995 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} {{Avis Databox}} {{Databox}} El '''Stadi de la Vitoria''' a l'è un stadi de Bari in pè del 1934, in del quarter Marconi, arent a gh'è la Fera del Levant. L'è stad fad su del Romolo Vaselli e progetad del Vincenzo Fasolo. L'ha ospitad el Bari de quand che l'è vert al 1990, quand che inn andad a sgiugà in del noeuv Stadi San Nicola. La Selezzion del fol...")
- 17:55, 24 avr 2024 Giulio Aleni (storia | modifega) [5 905 bait] Gat lombard (ciciarada | contribuzzion) (traduzzion de: https://it.wikipedia.org/wiki/Giulio_Aleni) eticheta: Editor Visual
- 00:01, 23 avr 2024 Vincenzo Roncalli (storia | modifega) [999 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Roncalli El '''Vincenzo Roncalli''' (Vigevan, 5 de november 1792 - Vigevan, 17 de dicember 1872) a l'è stad un imprenditor e politegh italian. == Biografia == Fioeul de l'Isep e de l'Anna Maria Longhi, el se emancipa del pader del 1811 e 'l va a lavorà a Milan, indova che 'l se marida con la Sofia Grassi, sorella di so compagn de vender: la moeur giovina e moeuren prest anca i so fioeui, per quella re...")
- 00:01, 23 avr 2024 Palazz Pretori (Crema) (storia | modifega) [1 016 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|el Palazz El '''Palazz Pretori''' a l'era el palazz che ghe staven de cà i podestà veneti a Crema: se pensa che 'l ghe fuss sgiamò del 1286, ma quell de incoeu l'è stad fad su intorna al 1555. Al dì d'incoeu el gh'ha dent di ofizzi comunai e l'è conligad cont el Palazz Comunal (Crema). Dent gh'è di statue de citadin famos compagn del Steven Paves, del Gi...") eticheta: Pagine de desambiguazzion
- 00:01, 23 avr 2024 Gesa de Santa Maria a la Porta (storia | modifega) [885 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El denanz de la Gesa La '''Gesa de Santa Maria a la Porta''' a l'è una parochial de Milan, capellania di fedei polach in la cità. Quella de incoeu l'è stada consacrada del 1652 e fada su in su proget del Franzesch Maria Righin e del Franzesch Borromin, ma una gesa lilinscì la gh'era sgiamò. La se ciama a la Porta perchè l'era arenta a la veggia Porta...")
- 18:38, 22 avr 2024 Palazz Spinola (storia | modifega) [4 701 bait] Gat lombard (ciciarada | contribuzzion) (tradott de https://it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Spinola) eticheta: Editor Visual
- 00:14, 22 avr 2024 Palazzi Vescovil (Pavia) (storia | modifega) [898 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Palazzi El '''Palazzi Vescovil''' a l'è la sed del vescov de Pavia: quell de incoeu l'è denanz al Dom de Pavia e l'è stad progetad in del '500 del Pellegrin Tebald, volud del vescov Ipolit de Ross. Prima ghe n'era vun, per la tradizzion fad del lombard antigh Damian de Pavia, che l'era indova che incoeu gh'è el Brovet. Quell de incoeu a l'è stad fad in su 'n ve...")
- 00:10, 22 avr 2024 Lagh de Santa Giustina (storia | modifega) [876 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Lagh vist del pont de Castellaz El '''lagh de Santa Giustina''' a l'è un lagh artificial al center de la vall de Non, fad per la pupart di aque del rial Nos. El pussee grand de la provincia autonoma, i so aque moeuven i turbine de la central sota-terra de Taj: la diga che 'l tegn a l'è stada fada su del 1951 e, al so temp, l'era la pussee...")
- 00:10, 22 avr 2024 Torr civega (Berghem) (storia | modifega) [545 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El Campanon La '''Torr civega''', ciamada anca el ''Campanon'', a l'è un monument de Berghem de piazza Veggia, arent al Palazz de la Reson (Berghem) e al Palazz del Podestà (Bergom). Volta 56 meter, l'è la torr la pussee volta de la cità. == Bibliografia == *Renato Ravanelli, La storia di Bergamo - Bergamo, Grafica & Arte, 1996. ISBN 8872011337. == Alter proget == {{Interproget}}")
- 00:00, 20 avr 2024 Gesa de San Giusep di Morent (storia | modifega) [2 924 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} thumb|La Gesa La '''Gesa de San Giusep di Morent''' a l'è una gesa parochiala de Carsenzagh, ciamada per la soa grandezza per ischerz ''Dom de Carsenzagh''<ref name="uf">[https://blog.urbanfile.org/2017/11/18/xxxmilano-cimiano-il-duomo-di-crescenzago-san-giuseppe-dei-morenti/ Milano | Cimiano – Il duomo di Crescenzago: San Giuseppe dei Morenti]</ref> == Storia == Vis...")
- 00:00, 20 avr 2024 Cors Europa (Milan) (storia | modifega) [810 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} {{Avis Databox}} {{Databox}} El '''Cors Europa''' a l'è un stradon de Milan che 'l conliga el Verzer a piazza San Babila. A l'era stad pensad del Pian Albertin del 1934 'me part de la Racheta (Milan) che l'havaria fad su 'n noeuv conligament in la cità: per via de la guerra quella roba chi l'è minga portada inanz, ma dopo la sarà confermada in del pian regolador del 1953 e la sarà fada su poch inanz. In su la strada se...")
- 00:00, 20 avr 2024 Campanin de San Vitor (storia | modifega) [653 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El campanin El '''campanin de San Vitor''' a l'è el ciocher de la basilega omonema de Vares che, cont i so 77,91 meter, el domina el caploeugh bosin, desgià che l'è l'edifizzi pussee volt de la cità, oltra che vun di monument che se recognossen pussee. Fad su in tra el 1617 e 'l 1773 in stil manerista e baroch, l'è stad progetad de l'Is...")
- 21:40, 19 avr 2024 Gesa de San Steven in Broeul (storia | modifega) [996 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La Gesa La '''Gesa de San Steven in Broeul''' a l'è una basilega de Milan che gh'è del 417, e l'era dedicada in principi al Zacaria (profeta minor) e, del secol X, l'è stada dedicada al San Steven. Restaverada pussee de 'na voeulta in la soa storia, l'è stada fornida del secol XVIII. Del 1994 gh'è dent la capellania di migrant che, d...") eticheta: Modifica visual: cambiad
- 00:00, 19 avr 2024 Pass di Radis (storia | modifega) [460 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El pass al confin regional El '''Pass di Radis''' a l'è un giov del Pennin lombard che 'l spartiss la Toscana de l'Emilia: de la banda emiliana ghe nass el Dragon (rial), che 'l va dent infin a la Seccia. == Ligam de foeura == *[https://www.parchiemiliacentrale.it/ Sit ofizzial] == Alter proget == {{Interproget}}") eticheta: Pagine de desambiguazzion
- 00:00, 19 avr 2024 Gesa de San Bias (Lod) (storia | modifega) [746 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La gesa in del [[cadaster teresian]] La '''gesa de San Bias''' a l'era una gesa parochiala de Lod fada su intorna al secol XII, quand che la cità l'era stada fada su ancamò dopo che i milanes l'haveven destrugada, e desconsacrada del 1789: pussee inanz, la deventarà un teater che 'l sarà trad sgiò al principi del '900 per sigurezza e sora ghe farann di cà. El so terr...")
- 15:23, 18 avr 2024 Flying Witch (storia | modifega) [838 bait] RachilaKudo (ciciarada | contribuzzion) (gh'ò créaa la pajina da zero) eticheta: Editor Visual