Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Australia Meridional[1] (South Australia in ingles) a l'è un Stat federad de l'Australia con capitala Adelaide. A l'è el segond stat manch popolos con circa 1.8 milion de persone[2] e el quart per estension in tra i stat e i territori de l'Australia, con 984.377 km².[3] Pussee del 77 percent de la popolazzion del Stat la viv in de la capitala, Adelaide, o arent. I olter center a inn assee piscinin: Mount Gambier, el segond center pussee grand, el gh'ha una popolazzion de 28.684 persone.

L'Australia Meridional in Australia.

Storia Modifega

 
Europee xont i aborigen australian, 1850

I aborigen hann abitad l'Australia Meridional per miara de agn, cont un'atività an'mò visibel, de in fina a circa 20.000 agn indree. L'Isola di Cangur inscambi l'era inabitada.[4] Segond i recerche, i aborigen a inn rivad a la Penisola Eyre 49,000-45,000 agn indree sia de l'est sia de l'ovest.[5]

I prim europee a vedé per la prima voeulta la costa de l'Australia Meridional a inn stad i olandes sora la nav Gulden Zeepaert, cont el capitan François Thijssen, in del 1627. El Thijssen el ciama tut el territori a est del Leeuwin "Nuyts Land", dop de havé havud a bord 'me passeger el Pieter Nuyts, vun di Consijer de l'India.[6] La costa la vegn mapada del Matthew Flinders e del Nicolas Baudin.

El territori del Stat el vegn reclamad in del 1788 'me part de la colonia del Noeuv Galles del Sud, però passaran pussee de quaranta agn prima de una seria proposta de abità la region a sud-ovest del Noeuv Galles del Sud.

Geografia fisega Modifega

L'Australia Meridional la confina con tucc i olter stat del mainland, insema al Territori del Nord: a ovest cont l'Australia Ocidental, a nord cont el Territori del Nord, a nord-est cont el Queensland, a est cont el Noeuv Galles del Sud, a sud-est cont el Victoria, e a sud cont l'Ocean Indian in su la Granda Zoca Australiana. El territori a l'è in prevalenza succ, soratut de denter, indova che troeuvom i desert de sabia e preja, i lagh salad. La zona de desert la se spantega anca vers sud-ovest, in fina a la pianura de Nullarbor Plain, che l'è in tra el Grand Desert Victoria e l'Ocean Indian. A sud-est a troeuvom inscambi i uneghe aree de mont e bosch del Stat, cont i mont Flanders, che se slonghen per 500 km in direzzion nord-sud in fina a rivà in del pont pussee a sud a circa 200 km de Adelaide.

Note Modifega

  1. Cognossuda anca 'me "Australia Meridionala" o "Australia del Sud".
  2. National, state and territory population – December 2021. Australian Bureau of Statistics (28 June 2022). Recuveraa el 1 de giugn 2022.
  3. Area of Australia - States and Territories Geoscience Australia. Retrieved 9 January 2022.
  4. R.J. Lampert (1979): Aborigines. In Tyler, M.J., Twidale, C.R. & Ling, J.K. (Eds) Natural History of Kangaroo Island. Royal Society of South Australia Inc. ISBN 0-9596627-1-5
  5. Zuckermann, Ghil'ad (2020), Revivalistics: From the Genesis of Israeli to Language Reclamation in Australia and Beyond, Oxford University Press. ISBN 9780199812790 / ISBN 9780199812776
  6. Modell:Citation

Alter proget Modifega