Pagina principala

Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 881 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Urna e scheda

El 4 de dicember del 2016 in Italia gh'è staa on referendum per confermà o scassà la Reforma costituzionala Renzi-Boschi, approvada dal Parlament el 12 de april del 2016, cont i «disposizion per superà el bicameralism paritari, el sbassà el numer di parlamentar, el contegnì el cost del fonzionà di istituzion, la sopression del CNEL e la revision del titol V de la part II de la Costituzion».

Vist che l'è staa approvaa da men di 2/3 di Deputaa e di Senator, l'è staa faa on referendum, primma su richiesta di parlamentar, e poeu cont i firm del Comitaa per el Sì, l'unegh ad avè superaa i 500'000 firm necessari per fà el referendum.

In di primm mes de la Reforma la gh'aveva on bon gradiment in l'elettoraa, ma dopo del primm trimester del 2016 el s'è sbassaa fiss, anca grazia a la personalizzazion del referendum del premier italian Matteo Renzi, che l'ha dii che l'era pront a dimettès se 'l perd el referendum.

A la fin el referendum l'ha vist 'n affluenza volta de bon (68% in Italia, 65% cont el vot di italian a l'estero), e 'l Popol l'ha scernuu de scassà la reforma. A favor de la reforma, inveci, el vot di italian in di Stat forest, on vot assee contestaa, sia in di modalità postal, cont on ricors daa su de l'Antonio Guadagnini, sia per ona lettera de propaganda rivada insemma, in d'on quaj cas, a la scheda e per di problema per i reppresentant de lista del no, segnaa per el sì e donca tegnuu foeura per ona quaj ora di segg speciai.

In d'on descor a mizanocc e mezza del 5 de dicember el Matteo Renzi l'ha recognossuu la sconfitta e l'ha annonziaa i sò dimission, dopo avè ciappaa tutta la responsabilità politega de la sconfitta e avè rengraziaa i elettor e quej di comitaa per el sì.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

Prelad in Vatican per el Concili

El Concili Vatican II a l'è stad un concili ecumenegh de la Gesa catolega, quell de vintun recognossud de Roma e 'l darrer che l'è stad fad. Tirad a man el 25 de sginer 1959 del Papa Giovann XXIII, a la fin de la setimana de orazzion per l'unità di cristian: l'è scominciad in l'otover 1962 e l'è fornid el 8 de dicember 1965, dì de l'Imacolada Concezzion, cont anca el Papa che l'era cambiad, desgià che el Papa Bon l'era mort e haveven votad al so post el Papa Paol VI.

El so obietiv a l'era quell de dervì la Gesa per l'epoca noeuva, e l'è stad paragonad per quella reson chi al Concili de Trent, che l'ha menad a la contrareforma: in tra i reforme pussee importante vegnude foeura del Concili Vatican II gh'è quella de la liturgia, cont el ducument Sacrosanctum Concilium che l'ha vert a pussee de lengua popolar in di messe inveci del latin, in Dei verbum se parla de l'ispirazzion de la Bibia e de la tradizzion, in Gaudium et spes se recognoss la necessità de dervì la gesa ai alter colture e al mond, in Gravissimum educationis se recognoss el roeull di sgent de un fiolin 'me educador pussee important, in Nostra aetate se recognoss el roeull del dialegh in tra religion e in tra confession cristiane (a l'ecumenism gh'è dedicad anca Unitatis Redintegratio), a dì che se denega nagot de quell che gh'è de bon e vera in di alter fed, oltra a proibì ogni forma de antisemitism teologegh, in Dignitatis humanae se recognoss la libertà religiosa e in Lumen gentium se recognoss l'importanza del popol de Dia 'me part de la Gesa.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"M'è lassar indar jo l'aigua del Sere"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?


Lengua