Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Gervas e Protas (... - Milan, III secol) inn stad du fredei milanes, copad 'me marter e per quella reson chi venerad 'me sant de la Gesa ortodossa e de quella catolega.

Miniadura del martiri del Gervas e del Protas

Storia e tradizzion Modifega

Per la tradizzion inn i fioeui del San Vital e de la Santa Valeria, e inn stad convertid al cristianesim del Caio de Milan al temp del Neron, ma a l'è pussee probabel che sien stad copad sota el Dioclezzian o sota el Deci. Quand che hann savud de la mort di so sgent havarien vendud tusscoss per predicà e jutà i pover e l'havarien fad per des agn, prima de vesser martirizad: el Protas el saria mort perchè gh'han tajad el coo, mente el Gervas perchè l'hann frustad.

I so corp inn stad trovad el 17 de sgiugn 386 in del vegg fopon, grazzia a un scav volud de l'Ambroeus de Milan. El Paolin de Milan, biograf de l'Ambroeus, el diseva che i ha recognossud grazzia a una rivelazzion, ma in d'una letera a la sorella Marcellina el vescov gh'ha did che l'era pussee una roba che se sentiva, e inn trasferid in la Basilica martyrum arent a quell fopon chi, indova che inn deciarad sant. Quand che l'Angilbert el fa su ancamò la basilega el met insema i so oss con quei de l'Ambroeus, e del 1874 inn mitud in d'un'urna ancamò pussee bella e fada pussee sciora con or e arsgent. In del 2018 una ricognozzion di rest, fada de la Cristina Cattaneo, la mostra che gh'hann di segn compagn de quei dad del martiri che havarien passad.

Venerazzion Modifega

El so cult l'è scominciad a Milan, e poeu el se spantega prima a Bressa e Ravena e poeu in tuta la cristianità, per rivà anca a Roma, indova che ghe dedichen una gesa, che incoeu l'è intitolada al Vital. In del cristianesim ocidental inn regordad el 19 de sgiugn, dì che i so relique inn stad mitud in la basilega, menter in quell oriental el 24 de otover (col calendari gregorian), dì che se dis che inn mort.

I so atribut inn la frusta, la mazza e la spada, e inn patron de quei che fann el fen e che cerchen un lader: l'inn anca de vari sit, tant 'me Milan, Breisach, indova che se cunta che el Barbarossa gh'ha menad i so rest dopo de la destruzzion de Milan, Cadempin, Casso, Parabiaa, Novaa, Mombell, Malee, Osem, Spiran, San Gervas, Machee, Villaricca, Campagnoeula, Gorgonzoeula e Città della Pieve.

In Veneto a eren ciamad Trovas, e gh'è sia una frazzion de Preganziol che la se ciama inscì, e anca una gesa a Venezzia.

Gh'è de tirà a man anca la Gesa di Sant Gervas e Protas a Pavia, che l'è la pussee antiga de la cità, la prevostural de Parabiaa e de Gorgonzoeula, i parochiai de Chivioeul, Spiran, Tabian e Dom e i gese de Casso, Paris e Cadempin.

La catedral de Soissons, che per la legenda la gh'ha part di oss de quelle che inn rivade del Barbarossa, l'è dedicada a lor.

Riferiment Modifega