Gesa de Santa Valeria (Seregn)

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Gesa de Santa Valeria a l'è una gesa parochiala de Seregn, in provincia de Monscia e de la Brianza e arcidiocesi de Milan.[1]

La gesa

Storia Modifega

El Gofred de Busser, in del so Liber Notitiae Sanctorum Mediolani, el tirava a man un gesioeul dedicad a la Valeria in su la strada in tra Seregn e Meda, a consideràll però sota Marian, e lilinscì se venerava 'na Madona col Bambin, forsi del Branantin, reson che i porte de la gesa eren lassade semper verte.[1]

Del 1579 el Carlo Borromee el visita Seregn e 'l troeuva runent, e ghe dà l'orden de trà sgiò el portegh e de doperà i materiai per fà su la Gesa de San Vitor, che incoeu la gh'è pu, ma el farann no, tant che del 1611, con la visita del Federigh Borromee, el gh'ha de dà an'mò quell orden, desgià che l'era deventada sit che ghe viveven bestie e criminai, ma per via de la pesta el farann no e domà del 1650, per volé del don Giovann Peregh l'è fad su ancamò e del 1653 la deventa 'na gesa vera e propia, cont una soa navada e una capella per l'imagin de la Vergina.[1]

Del 1811 el marches March Antoni Odescalch el dona la terra inanz a la gesa inscì de permeter de fà su un gran bell pasquee, e del 1839 ghe meten do piture per fàlla pussee sciora, fade del Luis Maria e del Gaitan Sabadell. [1] Del 1865 l'ancona de la Madona l'è mituda in su l'altar central.[1]

La gesa del dì d'incoeu Modifega

Cont el cresser de la popolazzion, se scerniss in tra la fin del secol XIX e 'l principi de quell XX de fà su una gesa noeuva, che la sarà infin progetada del Spirito Maria Chiappetta, anca se haveven fad di proposte anca el Luis Mantegazza e l'Ambroeus Silva. [1] La prima preja l'è mituda el 1 de otover del 1922, ma i lavorà scomincen domà el 26 de marz del 1923 e inn fornid del 1930, con la gesa noeuva che l'è consacrada de l'Alfredo Ildefonso Schuster el 29 de setember: el gesioeul de prima el sarà tirad sgiò del 1932.[1]

L'ann adree scomincen i lavorà per el noeuv stradon del Santuari, indova che gh'è una statua de la Madona in marmor de Carrara, mituda lalinscì del 1956. [1]

El campanin, inveci, el sarà scominciad el 15 de setember del 1946, in su proget del Silva e de l'Isep Calaster, desgià che el proget del Chiappetta ghe somejava trop costos: dopo varie interruzzion, el sarà inaugurad del 1965, cont el meter anca là una statua de la Vergina. [1]

Architetura Modifega

Fada su in stil gotegh lombard, la gh'ha trè navade e un transet. [1] In su la faciada a gh'è trè lunete, dissegnade del Trento Longaretti, vuna cont el San Vital e la Santa Valeria, la segonda cont i Sant Gervas e Protas e la terza con la Madona col Bambin in mez a la Gesa de Santa Valeria e a quella de San Roch.[1]

Dedent, a drita, se troeuva l'altar del San Carlo cont una pitura de la prima comenion del san Luis Gonzaga, poeu quell de la Cros, cont una pitura de l'Adolorada col Giovann Evangelista, a mancina inveci gh'è l'altar de San Vital, con di piture intorna de l'Angelo Sesti e infin una pitura del San Vital e la soa familia.[1]

Poeu gh'è l'altar magior, indova che gh'è l'ancona de la Madona, sistemada del 1927 del Carlo Pianca e del Francesco Annoni: de lat se troeuven do pale cont el Sant Isep e 'l Sacher Coeur. [1] Se troeuven anca trii bronz, vun per la catedra, vun per l'ambon e l'alter per l'altar, fad de l'Alberto Ceppi, e che mostren el Gesù Maester, la Pentecost e la Cena de Emmaus.[1]

El batisteri l'è stad fad de l'Ottavio Cabiati e dree a gh'è un bronz dor del batesim de Gesù, del Salvatore Saponaro.[1] Per andàgh dent in sagrestia a gh'è do lunete con su i papa Pio XI e Pio XII.[1]

Riferiment Modifega

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Il Santuario di Santa Valeria a Seregno.