Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El materialism a l'è una vision filosofega, de norma monista, per la che l'unega realtà che la po vességh a l'è quella material, che la suta a trasformàss. Desgià che l'esclud l'esistenza de un entità minga material, l'è despess sociad a l'ateism.

Descrizzion Modifega

El termin el nass in del secol XVII per quei filosofie che neghen l'esistenza de la part spiritual, l'anima, e che recognossen domà quei materiai, i corp. In tra i materialist, però, a podom anca trovà filosof con fed, perchè sostegnen la corporeità de la divinità, 'me per esempi l'Epicur o l'Hobbes. De sorapu a gh'inn in de la storia penser materialista ma minga atei, 'me el stoicism antigh; in tra el materialism se poden anca ciapà dent di corrent 'me l'atomism del Democrit e el mecanicism del Gassendi. In de l'inluminism i pussee important sostegnidor del materialism a inn el La Mettrie, che cont el liber L'homme machine el dis che l'om l'è 'me una machina senza anima, el d'Holbach, che cont el liber Sistema de la natura el dis che l'om a l'è domà fisegh, e l'Helvétius, che in de l'oeuvra Del spirit el sostegn che l'origen di idei a l'è la sensibilità fisega.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega