Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La messa, ciamada anca celebrazzion eucaristega, a l'è la liturgia pussee important de varie gese cristiane, che la se fonda in su l'eucaristia. A l'è stada fada su del Gesù midem in di Vangeli, in l'ultima cena. Ai prim temp i cristian la ciamaven "frazzion del pan" e la celebraven in di cà privade, in del mez di so cene, el termen missa l'è vist per la prima voeulta in d'una letera de l'Ambroeus de Milan del 386 e 'l deventa, in ocident, el nom doperad in manera comun dopo la mort del Papa Grigoeu I. La frazzion la resta comunque un toch bell important de la celebrazzion.

La messa in rit ambrosian antigh a la Gesa de la Madonina de Legnan

I gese ortodosse, la pupart di gese ortodosse oriental e i gese catoleghe orientai, in bona sostanza quell che l'è ciamad cristianesim oriental, la ciamen Divina Liturgia, termen che 'l gh'ha origin in del rit bizantin. Per tucc 'sti gese chi a gh'è la presenza real del Gesù in di spece eucaristeghe, la pupart con la dotrina de la transustanziazzion.

In del mond protestant, inveci, se parla pussee de Santa Cena, cult o servizzi divin e gh'è un roeull minor in la comenion, desgià che in 'sti gese chi se cred minga che el pan el deventa carna e che el vin el deventa sangu. I Testimoni de Geova gh'hann di inconter, indova che se studia la Bibia e se lensg la Torr de Guardia, e el pan e 'l vin gh'è domà a la comemorazzion, in ocasion de la Pesach, ma domà quei che se senten ciamad del Signor poden toeu i element.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega