El musee

El Musee civegh de storia natural de Milan a l'è un musee de storia natural de Milan, fad su in del 1838 e in tra i pussee important musee de la natura in Europa. Part del pol di musee del Comun de Milan, l'è dent ai Giardin publegh.

A l'è stad fad su grazzia a una donazzion del naturista milanes Giuseppe De Cristoforis e del Giorg Jan, naturista lombard-ongares che l'haveva dad anca la soa collezzion, e l'è stad fad prim diretor del musee.

El musee l'è vert del 1838 per toeu dent la collezzion del Giorg Jan e del Giuseppe De Crisoforis, che l'era stada fada su 'me patrimoni inspartibel del 1832: el prim diretor del musee a l'è el Jan midem. L'è vert al publegh del 1844 per el VI Congress di Scenziad Italian, e se scerniss fin de subit che 'l gh'havarà un roeull didategh, roba che l'è fada pussee forta del 1863, quand che ghe fann dent i cors de l'Istitut Tecnegh Superior, che poeu el deventarà el Politecnegh de Milan. Del 1866 el gh'ha dent anca la Società italiana de scenze naturai.

Del 1924 al 1938 el gh'ha dent la facoltà de scenze naturai, matemateghe e fiseghe de l'Università di Studi de Milan: del 1943 un bombarament american el destruga la pupart del palazzi e di collezzion, el musee el torna vert al publegh del 1952, grazzia a una gran donazzion del dotor milanes Vittorio Ronchetti e ai jut del pian Marshall.

In principi el gh'haveva sed in del vegg convent de Santa Marta, del 1863 a l'è spostad a Palazz Dugnan e, del 1893, in d'un noeuv palazz in di Giardin Publegh, progetad del Giovanni Ceruti, che l'è stad el prim esempi de architetura museal in Italia.

(Va inanz)