Pagina principala

(Rimandad de Pagina principale)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 019 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Immagin al microscòpi elettrònich del virus de l'influenza A sottatipo H1N1 (ricreàa in laboratòri)
Del 29 de màgg del 1919, Massachusetts. Compàgn che in tucc i paés, anca chì, dòpo l'impienìda di ospedàj, hinn stàa costruìi di ospedàj de campagna per dàgh contra ai bisògn di malàa

L'influenza spagnoeula, o gripp spagnoeula, diversamént conossùda come la spagnoeula o la granda influenza, l’è stada ‘na pandemìa de influenza, stranamént mortál, che infra el 1918 e ‘l 1920 l’hà coppàa desènn de persònn in del mond. L’è stada la primma di pandemìj del sècol quèll di vint caosada del virus de l'influenza H1N1. L’è rivada a infettà circa 500 milión de persònn in tutt el mond, anca on quàj abitànt di isól distànt de l’Oceano Pacifich e del Mar Glaciál Artich e l’hà provocàa la mòrt de 50 millión de persònn de 'na popolazión mondiál de pressappòch 2 miliárd. Per via de la mortalità, l’è stada definida come “la forma pussée grave de pandemia de la storia de l'umanitaa: defàtt l’hà caosàa pussée de vìttimm de la terrìbil pèste negra del sècol quèll di quattòrdes.

La malattìa l’hà ridòtt de bon l'aspettativa de vita in sul princippi del sècol quèll di vint che, in del primm ann de diffusion de la pandemìa, la risultava sbassada de circa 12 ann. La pupàrt di epidemìj de influenza la faseva foeura quasi unicamént i paziént anziàn o giamò indebolìi; inscambi, la pandemìa del 1918 l’hà mazzàa soratùtt di gióvin madùr san in precedenza.

Hinn stàa espréss divèrsi spiegazión possìbil per l’alt tass de mortalità de quèlla pandemìa chì. ‘Na quàj ricerca la suggerìss che la varianta specìfega del vìrus la gh’avèss ‘na natura stranamént violenta. On grupp de ricercadór, ch’ hànn cattàa su el virus di còrp di vìttimm congelàd, l'ha desquttàa che la trasfezión in di animàj la caosava a la svèltal'insufficienza respiratòria progressiva e la mòrt travèrs ona tempèsta di citochìnn (o ben 'na reazión foeura de misura del sistèma immunitari de l'organismo). A s’è donca pensàa che in di giovìn madùr la mòrt la fudèss ligada ai fòrt reazión immunitari; inveci la probabilità de sopravvivenza, ind ona quàj àrea, inscambi, la sarìss stada pussée elavada in di soggétt cont on sistèma immunitari pussée débol, compàgn di fioeulìtt e di anzián.

Quand che el virùs responsàbil de la Spagnoeula l’è stràa trovàa e ricostruìi, l’è stàa possìbil de studiàll de manera pussée approfondida, ma i proprietà che l’hànn fàa inscì devastànt hinn stàa nò ben capìd.

(Va inanz)

Te 'l savevet che ...

El musee

El Musee civegh de storia natural de Milan a l'è un musee de storia natural de Milan, fad su in del 1838 e in tra i pussee important musee de la natura in Europa. Part del pol di musee del Comun de Milan, l'è dent ai Giardin publegh.

A l'è stad fad su grazzia a una donazzion del naturista milanes Giuseppe De Cristoforis e del Giorg Jan, naturista lombard-ongares che l'haveva dad anca la soa collezzion, e l'è stad fad prim diretor del musee.

El musee l'è vert del 1838 per toeu dent la collezzion del Giorg Jan e del Giuseppe De Crisoforis, che l'era stada fada su 'me patrimoni inspartibel del 1832: el prim diretor del musee a l'è el Jan midem. L'è vert al publegh del 1844 per el VI Congress di Scenziad Italian, e se scerniss fin de subit che 'l gh'havarà un roeull didategh, roba che l'è fada pussee forta del 1863, quand che ghe fann dent i cors de l'Istitut Tecnegh Superior, che poeu el deventarà el Politecnegh de Milan. Del 1866 el gh'ha dent anca la Società italiana de scenze naturai.

Del 1924 al 1938 el gh'ha dent la facoltà de scenze naturai, matemateghe e fiseghe de l'Università di Studi de Milan: del 1943 un bombarament american el destruga la pupart del palazzi e di collezzion, el musee el torna vert al publegh del 1952, grazzia a una gran donazzion del dotor milanes Vittorio Ronchetti e ai jut del pian Marshall.

In principi el gh'haveva sed in del vegg convent de Santa Marta, del 1863 a l'è spostad a Palazz Dugnan e, del 1893, in d'un noeuv palazz in di Giardin Publegh, progetad del Giovanni Ceruti, che l'è stad el prim esempi de architetura museal in Italia.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.

Un proverbi a cas

"Scarliga merluss che l'è minga el to uss"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?


Lengua