Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Stadler GTW a l'è ona familia de automotris fada de la ditta Stadler Rail.

Prima serie, del 1995

A hinn faa in pussee variant, cont different scartament, alimentazion e numer de cass: A caratterizzà el GTW a l'è la presenza de on element central con dent el motor.

Storia Modifega

La Biel–Täuffelen–Ins-Bahn, arent de Berna, l'era dré a cercà on treno linger per sostituì i sò vegg treni, e cont el pianal rebassaa senza fà tropp lavoraa in sui stazion.

In del 1995 i prototip a hinn staa presentaa a la ditta Mittelthurgau-Bahn, e cont el sò falliment a hinn staa venduu in Italia.

Caratteristich Modifega

 
Element intermedi in tra dò carrozz

Per GTW intendom ona familia de treni assee eterogenea, cont on design esterno che 'l va da squadraa a quell Streamlining.

A caratterizzà la familia a l'è la presenza de on element intermedi con dent el motor e i alter infrastruttur.

A hinn disponibil sia alimentaa a Diesel sia cont alimentazion elettrica, de terza rodaia o de catenaria cont el pantograf.

Operator Modifega

 
GTW sudtiroles

In di Stat Unii el GTW a l'è doperaa in sui lign del New Jersey, e in sul Capital MetroRail de la città de Austin, e anca in la eBART de la California.

In Franza la Panoramique des Dômes la gh'ha quater GTW.

In del straport regional in Italia a l'è doperada de Trenord, Sistemi Territoriali, SAD, di Ferrovie Udine Cividale e de Ferrovie del Sud Est

In Spagna i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i gh'ha 2 GTW diesel per la ferrovia Lleida-La Pobla, ch'han faa volzà debon el numer di treni servii.

In Isvizzera a l'è doperaa di lign regionai.

Variant Modifega

A gh'è pussee variant del GTW, e hinn poeu dividuu a segonda del rodigg, cont l'us svizzer de indicà cont dò grupp de cifer i treni, separaa de 'na sbarra: Quell a manzina a l'è el numer di ass motor, quell a drizza el total.

Originariament l'era fada domà la 2/6, ma poeu a hinn staa progetaa i alter modej.

Vos correlaa Modifega